El protagonista
Pape Diamanka
Un futbolista per descobrir
El migcampista senegalès, que no aconsegueix enlairar-se amb el Girona, s’enfrontarà avui al Numància, l’equip amb el qual ha ofert la millor versió futbolística
“M’agradaria arribar a primera i estar-hi molts anys.” Pape Diamanka (Dakar, Senegal, 1990) va aterrar a Girona amb un objectiu molt clar. “Volia un club que apostés per mi, amb ambició per fer un pas més i que m’ajudés en la meva carrera. Fa molts anys que estic a segona i vull aspirar a alguna cosa més”, va explicar el dia de la seva presentació com a nou jugador blanc-i-vermell. El jugador africà, una peça molt cobejada a la divisió de plata, va escollir el projecte gironí per continuar creixent, després de dos cursos (2017/18 i 2018/19) al Numància, en què es va convertir en un dels migcampistes més destacats de la categoria.
Tot i això, al Girona, on està tenint poc protagonisme, no aconsegueix tenir pes ni acostar-se a la seva millor versió, aquella que sí que han vist, i amb continuïtat, a Los Pajaritos, on tornarà aquest vespre. I és que ni al Leganés (2014/15), ni al Saragossa (2015/16) ni a l’Almeria (2016/17), sempre a segona A, va ser capaç d’adquirir la dimensió futbolística que aquest jugador format al planter del Rayo, amb el qual va arribar a debutar a primera (set partits el curs 2011/12), va tenir a Sòria. “És un tros de jugador”, explicava a aquest diari Alberto Escassi, futbolista del Numància, amb qui va jugar al conjunt vermell les dues últimes temporades. “Té un desplegament en els últims metres que fa que sigui un jugador molt difícil de frenar i també treballa molt defensivament”, assegurava el migcampista malagueny, que va jugar molts partits a la línia de mitjos juntament amb el senegalès.
Un golejador
És en la faceta ofensiva en què millor record va deixar Diamanka al Numància. Indiscutible, primer per a Jagoba Arrasate i després per a Aritz López Garai, l’africà va exhibir cames per arribar a l’àrea rival i ser determinant, una virtut que no ha pogut mostrar al Girona, molt encotillat en el doble pivot en els minuts que ha tingut. “Si té algun futbolista al darrere que li faci d’escombra, aleshores és quan aflora més la seva qualitat”, indicava Escassi, testimoni directe dels tres gols que va fer el senegalès el primer curs en 33 partits, i els nou que va marcar en el segon en 37. “Ja era un jugador molt complet i ara hi ha afegit el gol. Va molt bé de cap i és capaç de rematar amb qualsevol de les dues cames”, hi afegia el migcampista del Numància sobre el qui va ser el pitxitxi de l’equip el curs passat. “Està fent un any brillant”, reconeixia el seu entrenador, López Garai, sobre el golejador, bàsic amb la seva aportació ofensiva per a la salvació de l’equip. L’any anterior, en què va fer menys gols, va ser igualment diferencial, i va ser l’autor del gol que va donar l’accés a la final del play-off, que l’equip aleshores orientat per Arrasate va perdre amb el Valladolid. Aquella diana, “la més important” de la seva carrera en paraules de Diamanka, va ser memorable; en una eliminatòria empatada amb el Saragossa a La Romareda en el minut 91, va aparèixer a l’àrea, la seva especialitat, per silenciar el feu aragonès i donar la classificació als vermells.
Les seves xifres golejadores i la seva importància a l’equip el curs passat van contrastar amb la seva no renovació pel club, un tema que va arrossegar i que va cuejar durant tot l’any i que va desembocar en una sortida poc traumàtica, ja que era un secret de domini públic que no continuaria. Tot plegat, doncs, fa entreveure que Los Pajaritos, un estadi més aviat fred, no rebrà avui, si té minuts, de manera extraordinària, ni per bé ni per malament, un jugador que va oferir amb la camiseta vermella el seu millor futbol i que a Girona encara no s’ha enlairat i està per descobrir.
Publicat a
Notícies
Dijous,18 abril 2024