3a divisió FEF
MIQUEL LLOBET
PRESIDENT DEL PERALADA (3A DIVISIÓ)
“No ho aconsellaria a ningú, firmar una filiació”
“El juny i el juliol van ser molt durs, amb molt patiment, però hem superat totes les expectatives”
“La relació amb el Girona és inexistent. Els acords que van proposar no oferien res de positiu per al Peralada”
Abans de l’acord el Peralada tenia una situació estable. El trencament gairebé ens ha portat a la desaparició
Miquel Llobet (Roses, 1950) viu la tercera temporada com a president del Peralada, però l’experiència és completament nova després d’un estiu molt mogut pel trencament de la filiació amb el Girona, que va deixar el club xampanyer tocat de mort per unes setmanes, tot i que finalment s’ha tirat endavant i ara el club viu un moment estable.
Com viu el president del Peralada aquestes vacances de Nadal?
Doncs molt bé. El club està tranquil i s’ha recuperat bastant de la situació estressant que va patir arran de la finalització de l’acord de filiació amb el Girona, i després d’aquest primer tram de temporada la tranquil·litat és la constant del club.
Al mes de setembre s’esperava arribar al 2020 en aquesta situació?
A l’inici de temporada el panorama pintava molt més fosc que ara. Si al setembre m’haguessin dit que ara estaríem amb 23 punts i amb una plantilla estabilitzada i amb un futbol de base que va complint objectius amb escreix no m’ho hauria cregut, i és que el que vam haver d’organitzar a partir del 26 de maig no feia preveure això. Crec que hem superat totes les expectatives.
En algun moment es va patir per la viabilitat de crear un projecte a tercera?
Els mesos de juny i juliol van ser molt durs i realment es patia intensament. Vam estar patint i preguntant-nos què ens passaria, perquè havíem de construir una plantilla des de zero perquè ens vam quedar sense cap jugador ni membre del cos tècnic. A més, al futbol de base hi va haver una fugida per part de qui el dirigia. Per tant, van ser mesos molt durs.
Com es va resoldre aquesta situació?
Gràcies al factor humà. Sempre són les persones les que salven les coses. Quan vam veure que el tema del Girona anava pel pedregar, que ja es veia a venir entre el març i l’abril, vam decidir contractar un director esportiu com Nitus Santos, una persona amb molta experiència i que ho va acceptar per l’estima cap al club. A partir d’aquí Nitus ha organitzat tota la qüestió esportiva fins ara i n’estem molt contents, però encara no es pot donar la feina per feta perquè hem de mantenir aquesta línia tota la temporada.
I en l’aspecte econòmic?
Treballant molt i posant tot l’esforç per part de la junta directiva i dels col·laboradors que d’una manera desinteressada han treballat en totes les àrees del club. El Grup Peralada també ens ha ajudat molt amb el manteniment del camp. Al final tots plegats, i és que la gent hi ha posat el coll perquè tothom va tenir la sensació que el club estava en perill i s’hi va posar per salvar la situació. És un esforç de tots que encara es manté.
Després de trencar la filiació hi va haver diverses propostes i contrapropostes d’acords de col·laboració amb el Girona. Quina relació hi tenen ara?
Amb el Girona no tenim cap acord i la relació és com la que podem tenir amb el Valladolid. És una relació diria que inexistent perquè no hi ha cap relació institucional, però tampoc hi tenim res en contra. Ells han defensat els seus interessos i deuen saber per què ho han fet així. Els desitjo que pugin i que els vagi molt bé.
No els han ajudat en res?
No tenien cap obligació contractual de fer-ho. Es van cenyir al contracte, que deia que es podia trencar i que no hi havia d’haver cap compensació. Això va fer el Girona. Les nostres consideracions anaven més enllà del contracte perquè el discurs que empraven de promoure el futbol del territori nosaltres ens el vam creure i pensàvem que hi podia haver una mica d’ajuda després de tres anys d’un contracte que n’havia de durar cinc. Nosaltres esperàvem alguna cosa més, però ja és un tema de sentiments i això, almenys per part de l’equip directiu del Girona, no funciona així.
Els van proposar partits amistosos i altres col·laboracions. Per què no es van tancar?
Perquè no oferien absolutament res de positiu econòmicament. Eren unes propostes que podien quedar més o menys bé de cara a l’opinió pública, però en realitat no eren res i nosaltres no hem de rentar la imatge a ningú.
Si ens trobéssim tres anys i mig enrere, es plantejaria un acord similar?
No hi tornaria. Jo desaconsello profundament aquests acords de filiació perquè semblen positius però són molt negatius. Abans de tot el Peralada estava a tercera, tenia una economia sanejada, una bona plantilla per competir, un cos tècnic... Es va tancar aquest acord i ens ha portat gairebé a la desaparició, així que de cap manera és aconsellable. Ara, acords puntuals amb altres clubs es poden tenir, però no aconsellaria a ningú firmar una filiació pura com la que teníem.
Què falta perquè el club recuperi la normalitat?
Si mantenim la categoria, i esperem fer-ho, ja estarem més que satisfets. A més, el nostre objectiu a mitjà o llarg termini és potenciar moltíssim el futbol de base. La nostra idea és crear una acadèmia a Peralada. La infraestructura existeix, tenim accés a poder fer coses amb el Grup Peralada i intentarem fer-ho. I respecte al primer equip, l’objectiu sempre és mantenir la tercera divisió, però mai estirarem més el braç que la màniga.
La situació econòmica actual és bona?
És estable. No hi ha previst un dèficit ni de bon tros.
Ha parlat diversos cops del Grup Peralada. Quina importància ha tingut per al club?
Sempre han ajudat el club, igual que l’Ajuntament, perquè el consideren un petit element estratègic del poble. No és que estiguin finançant el club, ni de bon tros, però ajuda i és el principal patrocinador.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.