Ambició guanyada a pols
Bona nota. El Llagostera (9è) i l’Olot (11è) s’han mantingut allunyats de les posicions més perilloses i afronten la segona volta amb la il·lusió d’assolir objectius i enllaçar amb la part alta
El Llagostera i l’Olot van tancar amb els seus partits contra el Badalona i l’Andorra la primera volta del campionat en el grup 3. Els dos representants gironins al bronze han posat el llaç a la primera meitat del curs amb bona nota i sempre allunyats de les posicions més perilloses, les primeres que volen evitar de totes les maneres. Amb marge respecte el descens, els dos equips ambicionen fer una bona segona volta per tal d’enllaçar amb la part alta de la taula, un somni més que una obligació.
Acabat de pujar, però ferm
Tot i aterrar de tercera, el Llagostera ha demostrat que la segona B és un escenari conegut pel club, els tècnics i la majoria dels seus jugadors. Els llagosterencs van aprofitar la inèrcia de l’ascens en l’inici de la lliga i només han encadenat dues derrotes en una sola ocasió. Tot i la millora recent i significativa a casa –encadenen sis partits sense perdre–, l’equip dirigit per Oriol Alsina s’ha erigit en un bon conjunt a domicili –el quart millor amb nou partits jugats (12 punts)–: “La valoració general és espectacular, amb aquests 28 punts que ens donen una bona distància respecte a la zona de descens directe. És innegable que aquest equip es deixa la vida en cada partit i aquest és el resultat. Vam començar sent molt forts en atac i no tant en defensa, i ara potser és al revés”, analitza el tècnic de l’equip blau-i-vermell, que ha tingut en Nahuel Arroyo el màxim golejador, amb cinc dianes, i Marcos Pérez com l’únic jugador que ha disputat tots els minuts de joc (1.710).
Un dèficit persecutori
L’Olot ha ensenyat a la perfecció les virtuts de la seva idea de joc, força diferent de la resta, però també un problema que fa massa que arrossega. Si bé en un tram ampli, de fins a nou partits sense perdre, la solidesa defensiva va portar els olotins a escalar posicions i allunyar-se de la part baixa –són, amb dotze, dianes el conjunt menys golejat de tot el grup tercer i el segon de tota la categoria, només superats pel Cartagena, amb onze–, la falta de gol els ha impedit fer el salt de qualitat desitjat pel club i l’entorn. De les quinze dianes en total –és el tercer per la cua en tot el grup–, Hèctor Simón n’ha fet un terç (5) i el futbolista que ha jugat tots els minuts possibles és un de camp, el central Alan Baró, el líder de la línia defensiva de tres centrals tan característica en els esquemes del tècnic Raúl Garrido, tot i que enguany ha aplicat canvis de dibuix segons les necessitats: “Ha estat una llàstima no poder superar la millor primera volta de la història del curs passat, però haver tingut possibilitats fins al darrer partit indica que estem en el camí correcte i amb puntuacions d’equip que està creixent. Ens falta un pas per equiparar-nos als equips de dalt de la classificació i per això busquem jugadors amb més productivitat i facilitat per fer gols”, explica Raúl Garrido, el tècnic de l’Olot.