Si algú ens hagués dit en el minut 5 que l’Olot acabaria guanyant la primera part, l’hauríem pres per boig. És difícil recordar un començament tan dolent dels olotins, que es van contagiar del fred que feia a l’estadi Pedro Sancho i van trigar una estona a ser ells mateixos. Quan es van despertar, ja perdien, però van veure que encara hi havia temps per a tot, i amb un punt de fortuna van deixar l’Ebre amb un pam de nas.

Que el partit faria pujada ja va quedar clar en el primer minut de joc. Encara amb la inèrcia de l’eufòria de la copa del Rei, els aragonesos van atacar sense complexos i van posar setge a la porteria de Pol Ballesté. Aspar va evitar el gol enviant la pilota a córner, però en aquest servei de cantonada va acabar arribant l’1-0. Lolo Garrido va rescatar una pilota refusada en primera instància i va superar el porter de l’Olot (2’).

La del gol no va ser l’única ocasió de l’Ebre. El conjunt de Manolo Sanlúcar en va generar més, però va perdonar i l’Olot, que ja sap de què va això, ho va aprofitar. Xumetra va avisar els arlequinats amb un xut al travesser en el minut 8. Aleshores, l’equip olotí tot just es començava a treure la son de les orelles i encara vam haver d’esperar uns minuts més per reconèixer-lo del tot. En la reacció hi va tenir molt a veure José Antonio Soler. Tot i acabar expulsat, el lateral valencià va ser el millor dels olotins. Va donar aire per la banda dreta i va ser l’autor de la centrada que va propiciar el gol en pròpia porteria de Palomares. El defensa local va saltar amb Kilian Grant a tocar dels tres pals de Loscos i es va enviar la pilota al fons de la xarxa (1-1, 22’).