Els finals són verd-i-blancs
De menys a més. El Peralada va guanyar l’Igualada (1-0) amb un gol a les acaballes, com va fer contra la Pobla i el Sants, i és que els xampanyers es fan forts a mesura que avança el partit
El Peralada tenia una oportunitat d’or per allargar la bona ratxa de resultats i mantenir viu el somni de lluitar per entrar al play-off i no la va desaprofitar. I això que va haver de suar de valent per superar l’Igualada, el penúltim classificat, a casa. De fet, no va ser fins al minut 85 que es va decidir el partit, quan Bertomeu va aprofitar una pilota morta dins l’àrea per engaltar una volea imparable. Lògicament l’eufòria va envair el municipal, i és que els tres punts fan escalar el Peralada fins a la sisena posició i li permeten continuar a quatre punts del quart classificat, l’Europa. La ratxa, 18 punts dels 21 possibles aquesta segona volta, és una animalada.
Finals d’infart
Que l’aficionat del Peralada celebri una victòria en els últims minuts s’està convertint en habitual. I és que la victòria contra l’Igualada no és l’única d’aquestes últimes setmanes que ha arribat a les acaballes. De fet, la setmana passada els xampanyers van assaltar el camp de la Pobla capgirant un 1-0 en contra a base d’èpica, i és que l’1-2 va arribar gràcies a un gol del veneçolà Sergio Álvarez en el minut 92. Aquell dia el Peralada estava jugant en el temps afegit amb un home menys per l’expulsió de Ritxi, igual que diumenge contra l’Igualada, en què els xampanyers es van quedar amb deu per l’expulsió de Pime. Precisament no fa gaire, el 20 de gener contra el Sants (2-1), va ser Pime qui va decidir el partit amb un gol en el minut 91 quan l’empat semblava inevitable.
Aquestes tres victòries de les últimes jornades no són les úniques que el Peralada ha aconseguit aquesta temporada en el tram final dels partits, i és que a començament de curs els xampanyers ja van decidir al final en els partits contra el Vilafranca i el San Cristóbal, els dos pròxims rivals amb qui se les hauran. Contra el Vilafranca va ser Cunill (88’) qui va marcar el gol del triomf (1-0), mentre que contra el San Cristóbal Medina va certificar el triomf amb un doblet en els minuts 79 i 89.
Cansar el rival
Aquestes victòries en els trams final del partit no fan res més que confirmar que el Peralada, tal com ha fet en el global de la temporada, va de menys a més durant els 90 minuts del partit, traient profit del fet de tenir el control de la pilota i cansar els rivals fins a l’extenuació. De fet, en deu dels 24 partits que ha jugat el Peralada aquesta temporada –deixant fora els dos no disputats contra el Reus– els xampanyers han millorat en la segona part el resultat que hi havia en el marcador al descans, mentre que el resultat només ha empitjorat en tres ocasions. I és que els números dels xampanyers en les primeres parts no són bons, perquè només han arribat al davant en el marcador en cinc partits, en nou hi han arribat empatant i en deu perdent. Un balanç que donaria només 24 punts, unes xifres que farien que els d’Albert Carbó estiguessin lluitant en la zona baixa de la classificació en lloc de la zona alta. La realitat, però, és que el Peralada millora amb el pas dels minuts fins a arribar a sumar 37 punts un cop l’àrbitre xiula el final.