La pandèmia de la Covid-19 ha provocat que s’hagin donat per acabades totes les lligues fora de la LFP. Encara queden qüestions per resoldre’s. Per exemple, què passarà sobre els aspectes classificatoris i quan es podrà jugar el play-off exprés que en principi s’ha de disputar a segona B i tercera divisió. El que és clar, però, és que la suspensió provoca que l’espectador del futbol català es perdi una sèrie de partits, retrobaments i històries que haurien centrat l’atenció.

El tècnic del Nàstic, Toni Seligrat, havia aconseguit que l’equip remuntés el vol després d’un inici de temporada molt lluny de les expectatives. En les jornades que quedaven, ja sense possibilitats reals de lluitar per la promoció d’ascens, el seu gran objectiu era escalar el màxim de posicions possible. Un dels partits més especials per al tècnic que quedaven per jugar era el Nàstic-Sabadell de la jornada 32, a principis d’abril, en què s’hauria enfrontat al seu exequip, el Sabadell.

El partit hauria tingut un ambient enrarit, i és que les últimes hores de la relació entre el Sabadell i el tècnic valencià no van ser gens senzilles. Tot va arrencar en el primer partit de la segona volta del curs passat, quan el conjunt vallesà, després de tres partits sense guanyar, s’havia allunyat de la promoció i visitava el Peralada, que estava a la zona baixa. Aquell partit va acabar amb victòria dels empordanesos (2-0) i la nombrosa afició del Sabadell que s’havia desplaçat –i que com és habitual segurament també seria present a Tarragona– va ser crítica amb el joc del seu equip. Per això, al final, el tècnic es va dirigir a un grup d’aficionats i s’hi va encarar. La discussió, a crits perquè alguns jugadors van evitar que anés a més, va acabar amb la seva destitució l’endemà, i és que en la roda de premsa el tècnic va dir que, per defensar els seus jugadors, ho tornaria a fer.