La història recent del Bescanó donaria per fer una sèrie documental a Netflix i tot. Amb un final feliç. I és que, després de tres anys d’intensa lluita, el Bescanó és, per primera vegada en la seva història, equip de 1a catalana. Un projecte esportiu que es consolida després de rebre un bon grapat de garrotades les últimes temporades, perquè poques vegades un ascens s’ha hagut de lluitar tant. El premi, però, paga la pena.

La lluita va començar fa tres anys, la temporada 2017/18. Amb un projecte esportiu que va liderar Miquel Hereu, el Bescanó va aconseguir acabar la temporada en la segona posició, el màxim a què aspirava, perquè el Girona C va guanyar la lliga sense donar ni una sola opció als rivals. L’ascens dels bescanonins passava per una promoció contra l’Argentona que va tenir un desenllaç tràgic: després d’empatar a zero en l’anada a casa, el Bescanó va perdre 1-0 al camp dels maresmencs amb un gol en els últims minuts d’un partit que els gironins havien tingut controlat. Era el primer cop dur, però l’equip no es va rendir. La temporada passada, la 2018/19, el Bescanó va tornar a buscar l’ascens des del primer moment i el va tenir a les mans. Abans de l’última jornada, els bescanonins eren líders i visitaven el Porqueres, que es jugava la permanència. Només necessitaven fer el mateix resultat que l’Escala, que jugava contra el Cassà, i en el minut 80 els dos partits estaven empatats. Els escalencs, però, van fer el 2-1 amb un gol d’Ignasi i el Bescanó havia de marcar el 2-3 a Porqueres per pujar directe. El va buscar fins al final, però el que va arribar va ser el 3-2 en el minut 90. La segona garrotada dura i una nova promoció d’ascens per jugar, aquesta vegada contra el Martorell. El desenllaç també va ser cruel, ja que, després d’empatar a zero a fora en l’anada, el Bescanó es va quedar sense pujar en la pròrroga, amb un 1-1 definitiu molt dolorós.

Després de dos cops tan durs, aquesta temporada havia de ser la bona, amb un canvi en la banqueta. David Cerro va assumir el càrrec d’entrenador i es va mantenir bona part del bloc. L’inici ja no va ser fàcil, perquè l’estiu va ser convuls. Fins tres dies abans de començar la lliga, el Bescanó aspirava encara a jugar en 1a catalana per ocupar la plaça del Reus, però no va ser possible. L’ascens s’havia de guanyar al camp. “Des del club, mai se’ns ha posat la pressió de l’ascens. L’objectiu era mantenir la bona línia de joc. Però, personalment i tota la plantilla, teníem clar que volíem pujar i com a primers, sense jugar una promoció més. La plantilla estava feta per jugar en 1a catalana, i per això la pressió de pujar ens la vam posar nosaltres”, explica el tècnic de l’ascens, David Cerro. Doncs objectiu complert. Complert amb una temporada estranya, de només 23 jornades per la pandèmia de la Covid-19 i amb l’ascens definitiu confirmat per la decisió de la FCF de resoldre el curs amb ascensos i sense descensos. “Ens hauria agradat jugar les 34 jornades i pujar al camp, però hem estat els millors en 23 jornades. No sabem què hauria passat si s’hagués acabat la lliga, perquè hi havia la lluita amb el Guíxols i el Bosc de Tosca, però també hem estat els que hem aconseguit més punts en els enfrontaments directes amb aquests equips. Hem passat moments de tota mena, però després de 5 partits sense guanyar, l’equip es va deixar anar enllaçant 7 victòries i fent 27 punts de 30 possibles”, comenta Cerro. La lluita per la primera posició era tan intensa que el Bescanó ha aconseguit l’ascens gràcies a l’últim partit abans de l’aturada. I és que va ser quan va recuperar el lideratge gràcies a la victòria, amb remuntada inclosa, contra el Guíxols (2-1). Un final èpic, marcat per la Covid-19, però digne de la història recent que ha viscut el club, perquè ningú no pot negar que el Bescanó mereixia el desenllaç de convertir-se, per fi, en equip de 1a catalana.

Ara, només queda veure com serà l’estrena dels bescanonins en la categoria. El que és segur és que el tècnic de l’ascens, David Cerro, no hi serà: el club ja va anunciar que no continuaria dies abans de conèixer la decisió de la FCF que feia oficial l’ascens. El càrrec l’agafarà Bruno Milanesio, que dirigia el filial. “Separar els camins era el millor per a mi i per al club”, diu el tècnic, que està en espera que li surti un nou projecte, però té clar que el Bescanó està preparat per assumir el repte: “Si es manté el bloc amb alguna incorporació, competiran perfectament. A més, per a en Bruno serà un repte, però està preparat per assumir-lo.”