Sabadell

IAN MACKAY

PORTER DEL SABADELL

“Hi ha una certa tendència a mirar el carnet d’identitat”

Als 34 anys, Mackay és el màxim estilet del Sabadell, que torna demà (21 h) a la categoria de plata cinc anys després

El porter, heroi de la fase d’ascens, creu que la comunió del grup veterà és el seu gran avantatge

Tandes de penal
Aquesta serà la tercera temporada a segona divisió A d’Ian Mackay, que durant molts anys ha estat considerat el millor porter de la segona B. El curs 2009/10 va pujar amb la Ponferradina aturant un penal a Tarradellas en la final de la promoció d’ascens contra el Sant Andreu. El 2012 va signar pel Sabadell, al qual va tornar el curs passat i es va convertir en protagonista en els quarts i les semifinals amb aturades clau en el desempat des dels onze metres.
Cal guanyar partits. L’any passat va baixar un equip amb 51 punts. Caldrà donar importància a tots els partits

Durant la seva carrera, Ian Mackay (La Corunya, 1986) ha anat acumulant moltes càrregues. Una oportunitat truncada amb el Deportivo a la primera divisió, una lesió que li va impedir fer el seu debut internacional amb Escòcia, un trasbals familiar que el va forçar a tornar a la tercera divisió després de jugar a segona A o una segona greu lesió en la seva primera etapa en el Sabadell que li va impedir assentar-se en la categoria de plata. Però el veterà porter sembla haver-les distribuït molt bé perquè dins de la coralitat de l’equip, és l’estrella del conjunt arlequinat, que és a punt de reiniciar el seu camí en la segona divisió, demà (21 h, Gol/Movistar La Liga), a Vallecas, contra el Rayo.

Hi pensa, encara, en les tandes de penal?
Moltíssim. Fa només dos mesos; per tant és molt recent i, és clar, mires enrere, veus que vam fer una feinada brutal en un any molt atípic, i tot plegat et porta a recordar moments especials que donen força per complir els objectius d’aquest any.
Està en el millor moment de la seva carrera?
Abans tenia altres virtuts. Saltava més, feia aturades més espectaculars, però ara m’adono que, amb els anys, aprens a no necessitar-ho, amb una millor col·locació o fent altres coses. Aquest any m’agafa en un bon moment de forma, amb el cap més ben moblat i amb moltíssima il·lusió. Vaig apostar per aquest projecte a Sabadell i va sortir molt bé.
En què és millor vostè respecte del període 2010-12?
Era més explosiu i també més boig, sortia en jugades arriscades, però ara conec millor el meu cos i, en general, tots els aspectes que envolten la porteria.
Encara aturaria una falta a Pirlo [ho va fer als 20 anys en un partit de pretemporada amb el Deportivo]?
[Riu] Espero que sí. Allò va ser un gran moment en la meva carrera.
Té una espina clavada amb la segona divisió?
L’espina clavada la tenia de no haver pogut demostrar a Sabadell el que jo era com a porter en la primera etapa, i el curs passat, amb l’ascens, me la vaig poder treure. Pel que fa a la categoria, diferents circumstàncies han impedit que no m’hi assentés. Per exemple, quan era a Ferrol vaig tenir ofertes però vaig preferir quedar-me prop de casa per motius familiars, i en aquell moment sentia que havia d’avantposar això a la meva carrera futbolística. Però ara m’agafa en un moment en què gaudiré molt.
Què es necessita per salvar-se?
Guanyar partits. Fixa’t que el curs passat va haver-hi un equip que va baixar de categoria amb 51 punts [el Deportivo]. Per tant, s’ha de competir sempre. És una lliga llarga i igualada; començar bé tampoc et garanteix res, com li va passar al Numància. I amb la incertesa de la Covid-19 i l’amenaça de suspendre el campionat sobrevolant-lo, cal donar a tots els partits la màxima importància.
El calendari fa pujada a l’inici. És bo o és dolent?
És tan atípic tot que és difícil de pronosticar. Nosaltres vam acabar tard, però la segona divisió també.
Han anat de menys a més en la pretemporada [dues derrotes, dues victòries]...
Ha anat molt bé. Per desgràcia em vaig incorporar més tard, però la gent nova s’ha adaptat molt ràpid a un vestidor que el curs passat tenia una gran sintonia. Aquesta és una de les nostres fortaleses.
La química d’equip està sobrevalorada o infravalorada?
Hi ha equips que no tenen relació fora del vestidor i després ho saben diferenciar i al camp van tots a l’una; i després hi ha vestidors espectaculars. El nostre cas és el segon, i esperem que això, juntament amb córrer molt, ens porti a l’objectiu.
I l’edat?
No hi ha edat, sinó rendiment. I hi ha una certa tendència en el context actual de mirar cap a la gent jove perquè els clubs tenen necessitat de vendre, però no es pot deixar de banda el rendiment que puguin donar sense tenir en compte el que posi al carnet d’identitat.
Als 34 anys encara hi ha nervis abans d’un debut?
Doncs ara mateix, no. Crec que em vaig immunitzar després de la promoció d’ascens. Reconec que abans sí que era més nerviós, però al final t’adones que en la vida hi ha més coses i que això és un partit de futbol. I els partits de futbol han de tenir la importància que han de tenir. Ni més ni menys.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.