És molt positiva, perquè ha de tenir un llarg recorregut. El Girona ha firmat una filiació de cinc anys i em demostra que volen fer alguna cosa gran. A més, fins ara el Peralada subsistia gairebé de vendre begudes i entrepans, i a llarg termini és insostenible tot i el gran esforç que hi posa tothom. Per això per al club és una gran notícia.

Tant de bo tinguéssim una setmana més, però no hi podem fer res. Vam començar tard i s'ha hagut de fer tot una mica precipitadament, però ara ja toca arrencar la lliga i confiem a arribar el millor possible. Ara bé, segur que una setmana més la voldrien tots els equips.

Aquesta temporada s'ha fet com es fa en tots els clubs. Fins ara jo i el Xavi Punsí [segon entrenador] teníem, pel meu gust, massa responsabilitat, perquè el club es quedava al marge, però ara ho hem pogut fer conjuntament amb l'Ivan Hammouch [secretari tècnic del Girona]. Hi ha jugadors que volem i no vénen, altres que potser el club dubta i es queden perquè jo hi aposto... coses normals en tots els clubs. Finalment, hem pogut aconseguir cert grau d'experiència barrejat amb jugadors molts joves, i ara hem de veure com responen. N'hi ha que surten del juvenil i ara s'hauran d'adaptar ràpidament a jugar contra homes. L'única cosa que m'hauria agradat és poder mantenir alguns jugadors del curs passat, no només perquè s'ho mereixen, sinó també per qualitat, però no ha pogut ser, perquè el plantejament del club és diferent. Em sap greu perquè tothom va treballar molt per aconseguir la permanència i ara s'han hagut de quedar al marge.

A la defensa encara ens hauríem de reforçar. És cert que el lateral esquerre no preocupa, perquè hi ha el cas de Sergi Álamo, que pot venir amb nosaltres i és un jugador de gran nivell, però a l'eix de la defensa és on tenim menys recursos i hauríem d'aconseguir trobar algun reforç. Si al final Álamo no ve estaria bé que aquest central es pogués adaptar al lateral.

Per ser el primer any, amb molts joves que no han jugat a tercera, que no han jugat mai junts... Amb tot això, el que hem d'aconseguir és assentar-nos en la categoria. El projecte és de cinc anys per anar a poc a poc. Em semblaria molt agosarat i irreal dir que volem estar a la part alta. Estar a dalt costarà molt, i el que hem de fer és treballar amb tranquil·litat. No ens podem posar objectius de màxims, perquè seria absurd posar una pressió als jugadors que ni la necessiten ni la mereixen. Si aquest any aconseguim que l'equip vagi bé, el curs que ve ja es podria passar a altres coses, però fer-ho ara em sembla absurd.

A nosaltres ens agrada fer les coses d'una manera, i el club no hi té inconvenient. Segurament, l'únic que ara canvia és que ens toca buscar un equilibri entre competir i formar. Som conscients que el més important és que els jugadors tard o d'hora puguin anar amb el primer equip, per a això els hem de preparar, però hem de competir, perquè a tercera els equips són molt durs.

Tenim clar que en el primer partit sortirem a proposar una cosa que segur que tots els jugadors intentaran fer, però després jugarem al que puguem. Tant de bo poguéssim ser protagonistes, dominar la possessió, atacar... Però al final la lliga posa cadascú al seu lloc i ja es va veure l'any passat, que vam fer millors resultats quan vam deixar de jugar bé per ser pràctics.

Ara mateix veig aquesta categoria molt més competitiva que fa tres o quatre anys. Han pujat dos dels grans, però també n'han baixat dos de 2a B que estaran a dalt. A més, dels equips que he vist aquesta pretemporada n'hi ha que m'han sorprès molt positivament, el Vilafranca i el Figueres. Són equips que saben a què juguen, saben què volen, i ho fan bé. Si ho sumes tot, queda una lliga molt complicada.