Míchel, el col·leccionista d’ascensos a primera
Té la recepta. L’entrenador madrileny, que ha encaixat de meravella en el projecte del Girona, ha fet pujar els tres equips que ha entrenat a segona A. Ja ho havia fet al Rayo i a l’Osca
Ara ningú el mourà de Montilivi, però difícilment cap club de segona A es resistiria a la temptació d’incorporar, si li fos possible, Míchel Sánchez. En una categoria tan llarga, competida i complicada com la de plata, en què clubs carregats de potencial i amb anys i anys d’història a primera divisió veuen frustrades les seves expectatives, Míchel va col·leccionant èxits. Ha dirigit tres equips a segona A, i els ha fet pujar tots tres. En una trajectòria encara curta a les banquetes, acumula tres ascensos a la màxima categoria en sis temporades d’experiència en el futbol professional. Tota una garantia d’èxit.
Llegenda com a jugador al Rayo, el club del seu barri, Míchel va acabar la temporada 2016/17 –la de l’ascens del Girona a primera– a la banqueta del primer equip, i va completar la següent, en què va fer retornar el seu Rayo a l’elit, com a campió de segona A. Al cap de dues temporades, va traçar el mateix camí, també com a campió de la lliga regular, amb l’Osca. No li va anar tan bé a primera, acomiadat en dos equips que van acabar perdent la categoria, per la qual cosa té ara un repte afegit a Montilivi.
De Machín a Míchel
Quan va aterrar a Montilivi, era fàcil relacionar els èxits de Míchel a Vallecas i a El Alcoraz amb la voluntat dels gironins de tornar a dalt de tot. Però semblava molt agosarat, després de dues garrotades duríssimes seguides a Montilivi amb Francisco a la banqueta, i de formar una plantilla jove i molt condicionada per les limitacions econòmiques arrossegades des del descens traumàtic. El madrileny, però, va fer un discurs ambiciós des del primer dia i va contribuir de manera capital a obrir les finestres en un equip i un club que necessitava agafar aire.
L’arrencada va ser molt dolenta quant a resultats, amb sis derrotes en deu jornades, que van deixar l’equip en zona de descens. El club, però, va decidir mantenir la tranquil·litat i la confiança en Míchel, i aquest reforçament va ser clau perquè l’equip anés creixent. Ho va fer, això sí, a partir de l’esquema amb tres centrals, que tots els entrenadors han acabat aplicant des que Pablo Machín el va convertir en el patró talismà. Machín, l’entrenador que va dur per primera vegada l’equip –i qualsevol de les comarques gironins– a primera divisió, ha compartit fins i tot partits de pàdel amb Míchel, que li ha agafat el relleu a l’hora de liderar els blanc-i-vermells cap a dalt de tot.
Míchel ha encaixat de meravella a Girona. El club ha quedat encantat amb la manera de fer, el discurs i la filosofia de joc del madrileny, que s’assimila a l’estil que agrada a Pep Guardiola. Sense tenir garantia de jugar el play-off, el club i el tècnic es van entendre per allargar el contracte per dues temporades més, fins al juny del 2024. Una voluntat de permanència a Girona manifestada sempre pel tècnic, cada vegada més decidit a parlar en català.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024