Aquest estiu han sorgit rumors respecte a la meva figura, ja que el curs passat, gràcies a Déu, vaig fer un bon any. Jo tenia la idea clara de quedar-me al Mallorca i, de fet, des que va començar la pretemporada vaig parlar amb l’entrenador i els companys, i els vaig dir que em volia quedar i que estava molt tranquil. Tenir contracte fins al 2026 genera confort al jugador, però al mateix temps ganes de tornar la confiança al club.

És cert que no hi va haver cap oferta o interès en ferm. La meva idea era quedar-me al Mallorca i així ho vaig transmetre als meus agents i a la meva família.

És cert. Tot i que tingui 25 anys durant tots els anys de la meva carrera sempre ha passat alguna cosa per bé o per malament. Tant a Girona, amb les famoses finals del play-off, com a Stuttgart o a l’Osca o, fins i tot, el curs passat amb el Mallorca, que ens vam salvar en l’última jornada. Tot això fa millor el futbolista i el fa madurar i créixer amb més rapidesa.

Sí. És cert que les experiències dolentes et fan madurar més ràpid, ja que no pots estar pensant ni et pots aturar perquè si ho fas el futbol se’t menja o et passa pel damunt.

Sempre he dit i ho diré que Girona és com casa meva, ara és la meva segona casa. Faig la comparació entre Mallorca i Girona, ja que són els dos llocs on millor he estat. Hi ha certs paral·lelismes entre els dos llocs, tant pel que fa al club com a la meva vida personal.

He seguit sempre el Girona, com segueixo l’Osca o com seguiré el Mallorca si algun dia haig de sortir d’aquí. Vaig ser amb la meva parella a la final del play-off entre el Girona i el Tenerife. Quan guardes un bon record d’algun lloc, has estat tan estimat allà i sents emoció, agafes sentiments pel lloc i pel club.

Va ser una etapa tan maca que es troben a faltar moltes coses. El que vaig viure amb els companys va ser especial, la ciutat m’encantava, encara que anés a passejar sol, el fet de veure la gent, menjar als restaurants. Estar a 30 minuts de la platja i a 30 de la muntanya és magnífic, si bé és cert que a Mallorca també ho tinc.

Veig el Girona molt bé. Vaig coincidir amb Míchel a l’Osca i sé el que vol per als seus equips. De moment ho està aconseguint i ja es va veure el curs passat que van dominar molts partits.

Molt proper, molt intens pel bo i pel dolent. Molt bon entrenador i amb les idees clares del que vol per als seus equips. Amb en David Ferreiro i en Borja García rèiem molt per això de no callar i ser intens, en el sentit positiu.

Fa tres temporades que vaig estar al Girona i guardo encara amistats a la plantilla. Vaig acumular quatre cursos al club i tinc grans records compartits amb molta gent.

Sí, la posició del carril és la demarcació a la qual millor m’adapto. Al Girona és cert que en els últims anys, des de Pablo Machín, s’ha fet servir aquest sistema i pels resultats s’ha comprovat que no els ha anat gens malament.

A mi m’agrada més jugar de carriler, em sento més protegit quan vaig a l’atac i crec que el dibuix que sol utilitzar el Girona és un bon sistema per atacar espais i defensar amb ordre.

Segur que si han vist els últims partits del curs passat i els d’aquesta temporada amb Aguirre ja deuen saber quin Mallorca es trobaran i, òbviament, guanyar a casa dissabte seria genial per oferir la primera victòria del curs a l’afició i per a nosaltres encadenar dues victòries seria molt important.

A dins del vestidor, amb els jugadors, és amable i proper. A l’equip hi ha molt bon ambient, tant entre els jugadors com amb el cos tècnic, i això és un dels punts clau del Mallorca. Som un equip i una família i això cada cop és més important.

Que el Mallorca es quedi a primera, tant de bo juntament amb el Girona, i continuar treballant de valent per millorar i créixer com a jugador.

[Riu]. La veritat és que em molesta molt i encara m’ho continuen recordant. Et diria un 8 o un 9, em molesta bastant.