Girona

La sincronia màgica

Girona, que va celebrar un doble èxit històric amb el futbol i el bàsquet el mateix dia, viurà dissabte una jornada molt especial, amb la visita del Barça a Montilivi i a Fontajau

El camp i el pavelló s’ompliran, amb marge entre les dues cites (16.15 h i 20.45 h)

La coincidència en els camins del Girona FC i el Bàsquet Girona va més enllà d’aquell vespre-nit –i endemà, amb la ciutat celebrant i assimilant alhora una gesta difícil d’imaginar i encara més de repetir– del 19 de juny del 2022. El doble ascens a l’elit en futbol i bàsquet masculí generava un escenari idíl·lic i molt potent a la ciutat, amb un impacte que traspassava l’àmbit esportiu. Els uns i els altres competeixen a bon nivell a l’elit –com fa l’Uni Girona, l’altre gran referent– després d’haver superat una fase més delicada i fan gaudir regularment l’afició que es concentra a Montilivi i a Fontajau. I, com si tot ho haguessin de fer de bracet, el partit més especial de la temporada a casa els coincideix. Girona-Barça i Girona-Barça. Tots dos dissabte, amb marge entre les dues cites: a la tarda a Montilivi (16.15 h) i al vespre a Fontajau (20.45 h). No serà l’esclat del 19 de juny del 2022, però la tarda-vespre del 28 de gener del 2023 promet emocions fortes a Girona.

La visita del Barça a Montilivi i a Fontajau va caure el mateix cap de setmana. El dia i l’hora concrets a Fontajau estaven fixats des de fa temps, perquè l’ACB treballa amb molta més antelació que LaLiga. De fet, un altre emparellament dels quarts de copa del Barça –si li hagués tocat el València, que jugava dilluns i no ho hauria pogut fer ahir– hauria pogut fer reprogramar a diumenge el duel a Montilivi. Però no es va haver de retocar res, i Girona tindrà dissabte una doble cita per al record.

L’estadi i el pavelló viuran dissabte un ambient de luxe. A Montilivi, les entrades a la venda es van exhaurir en unes hores, amb possibilitat d’adquirir-ne només per als socis del Girona. A Fontajau, també s’han exhaurit les entrades, tot i que queda la possibilitat que algun abonat n’alliberi. En tots dos casos, és la resposta dels abonats –si n’hi ha que no hi van ni alliberen ni cedeixen el carnet– la que determinarà si el ple és absolut tant a Montilivi com a Fontajau.

I l’hoquei, al Blaugrana

Curiosament, aquest cap de setmana hi ha un tercer Girona-Barça. El Garatge Plana Girona d’hoquei, que també competeix a la màxima categoria, visita diumenge el Palau Blaugrana (19 h). El conjunt de Ramon Benito, que lluita per la permanència a l’OK Lliga, té un examen molt dur contra el líder.

AMBIENTÀS

S’espera el ple tant a Montilivi com a Fontajau, pendents només dels abonats

EL TERCER

Diumenge, un altre Barça-Girona, d’hoquei sobre patins, al Palau Blaugrana

Competir contra un monstre

Laura Trayter. Exjugadora de bàsquet i aficionada

Dissabte es veurà a Girona per primera vegada un doble enfrontament en la màxima categoria masculina, de futbol i de bàsquet. Com a aficionada del Girona i sobretot del bàsquet, em fa especial il·lusió poder viure de nou records passats de fa més de quinze anys. Competir contra un monstre com és el Barça, pel pes esportiu, social, identitari i mediàtic, és un repte majúscul. És un gegant que fa tanta ombra que dificulta que un equip petit com el nostre pugui mantenir-se i competir a l’elit. I el que més mal fa és que tingui el suport de la majoria de la gent del nostre propi territori. No deixava de sorprendre’m veure com s’omplia Fontajau jugant contra el Barça, però amb un gran nombre de samarretes blaugrana i bona part del públic donant-li suport. Gent de casa, gent de Girona! He de dir, això sí, que en l’època Akasvayu no se’n veien tantes. Per què? Les victòries hi deuen ajudar…

A Girona hem de saber valorar i enorgullir-nos del que tenim i, si es pot, fer-ho créixer. Estaria orgullosa que dissabte Fontajau fos vermell i, amb respecte, competir i intentar guanyar el rival. I reviure per a la ciutat i les comarques gironines un altre dia inoblidable. Som-hi, Girona!

Moment dolç

Marta Madrenas. Alcaldessa de Girona

De la mateixa manera que el 19 de juny vam celebrar els ascensos dels equips masculins del Girona de futbol i el Girona de bàsquet, dissabte la casualitat també farà que dos dels partits més esperats pels aficionats s’encadenin un rere l’altre. La coincidència actuarà com un mirall del moment dolç que viu la ciutat, que en molts aspectes s’ha consolidat com a referència al país per darrere de Barcelona. En esport, en cultura, en qualitat de vida i en creixement econòmic.

Sempre defenso que les coses no passen perquè sí, sinó perquè hi ha molt de treball aconseguir-les. El Girona FC i el Bàsquet Girona són exemple d’aquesta constància i esforç, que els ha portat a assolir uns èxits que compartim tota la ciutat i que a la vegada són un motor per continuar plantejant fites més altes. L’alta assistència de públic que hi ha a Montilivi i Fontajau, també en els partits de l’Uni i en els campionats de patinatge artístic, així com la fidelitat del públic que va a Palau a veure l’hoquei sobre patins, demostra que Girona tenim la suficient musculatura social i econòmica perquè convisquin diferents equips a l’elit.

Vivim un moment històric, únic, i ens n’hem de felicitar i sentir orgullosos. A la vegada, l’esport ens ensenya que, amb treball, tot és possible, i que malgrat els èxits sempre hem de tocar de peus a terra. Traslladem-ho a tots els àmbits on prenem part cadascun de nosaltres, i consolidem i ampliem aquest moment dolç de Girona.

Se n’ha de gaudir

Eloi Amagat. Exjugador del Girona FC

S’ha de donar molt de valor al fet que una ciutat de la dimensió de Girona pugui tenir a la màxima categoria equips masculins de futbol, bàsquet i hoquei patins, i el femení de bàsquet. Quan s’arriba a dalt de tot, quan s’assoleix el cim, ja agafa ressò, per la immediatesa del fet. Però potser per aquell tòpic que l’esport no té memòria, a vegades se’ns oblida què representa tenir tants equips a l’elit. És un fet extraordinari i no ho hem de perdre de vista. Potser perquè ho tinc ben present, procuro anar-hi tant com puc, i gaudir-ne, tant als partits de futbol a Montilivi com als de bàsquet masculí i femení a Fontajau. Se n’ha de gaudir al moment, perquè no saps fins quan durarà. I, com sempre, quan perds una cosa és quan la trobes a faltar i quan realment n’avalues la importància.

No és el primer i estic segur que no serà l’últim Girona-Barça, ni en futbol ni en bàsquet masculí, però mirant enrere, i no pas gaire, no ens ho podíem imaginar. I hem de posar èmfasi també en el pas important, i esperem que definitiu, que hem fet els gironins i les gironines que seguim els equips. Té molt mèrit el treball i l’esforç dels responsables dels clubs, però també com ha respost l’afició, tant a Montilivi com a Fontajau, amb una mentalitat i una energia que, d’alguna manera, es contraposa a l’etiqueta de tímids, freds i vergonyosos dels gironins. Es nota que hi ha un sentiment ja més arrelat cap als clubs, de sentir-nos-els nostres.

Ració doble d’orgull gironí

Miquel Noguer. President de la Diputació de Girona

Dissabte, a Girona, coincidiran dos esdeveniments esportius de primer nivell que serà difícil que es puguin repetir el mateix dia i a la mateixa ciutat. Tindrem doble ració de futbol i de bàsquet, protagonitzada pels primers equips de futbol i de bàsquet de Girona i del Barcelona.

És un fet històric, que vull entendre que no és només fruit de la casualitat. Que l’elit del futbol i del bàsquet de les dues ciutats s’enfrontin el mateix dia, i a Girona, penso que s’ha de saber interpretar més enllà de la circumstància, de la data i del lloc. Ja va ser casualitat, en el seu moment, que el mateix dia el futbol i el bàsquet masculí gironí pugessin a la màxima categoria, fet que va permetre que, a Girona, avui, es pugui veure futbol masculí de primera divisió, bàsquet masculí i femení de la divisió d’honor i també hoquei sobre patins, a l’OK Lliga.

La interpretació personal que en puc fer és que res és casual. Que tot és fruit d’una aposta esforçada per estar a dalt de tot amb equips competitius. A partir d’aquí, totes les coincidències són possibles. Avui, ens hem de felicitar per la realitat esportiva de Girona, i n’hem de sentir molt d’orgull, com a gironins i com a catalans.

Girona mira cara a cara Barcelona, en bàsquet i en futbol. Dit d’una altra forma, per no ferir susceptibilitats. Barcelona mira cara a cara Girona, en futbol i en bàsquet. Els resultats són sempre importants, però d’aquí a un temps ningú els recordarà. Però de la fita de dissabte, sí. I que guanyi el millor. I, si aquest pot ser el futbol i el bàsquet que porta el nom de Girona arreu, doncs molt millor!

Un any d’èxits gironins

Laia Cañigueral. Delegada del Govern a Girona

Tot i que estem a mitja temporada, és inevitable parlar d’un any d’èxits gironins i el doble Girona-Barça de dissabte de futbol i bàsquet masculí, i el Barça-Girona d’OK Lliga de diumenge, en són un clar exemple. Que la ciutat de Girona aculli la mateixa tarda dos partits de tanta transcendència és una molt bona notícia i hem de poder-ho celebrar amb orgull.

El nivell de l’esport d’elit a la demarcació és fruit d’anys d’esforç. Si no, no s’entendria gaudir de l’Uni Girona, el Girona FC, el Bàsquet Girona i el Girona Club Hoquei, tant el masculí com el femení, a lligues de primera, portant el nom i la gent de Girona arreu.

A tota aquesta activitat cal sumar-hi l’esport de base, cada cap de setmana hi ha més d’un miler de partits i competicions dels clubs de la demarcació. Des de petits i a través de l’esport, els infants aprenen valors que ajuden a vertebrar la societat i a reforçar la idea de l’activitat física com a eina de salut, cohesió social i integració.

Finalment, vull fer èmfasi en el fet que a la demarcació també som referents de l’esport femení. Cada dia són més els projectes d’equips femenins d’alt nivell que alhora treballen per promocionar les seves referents entre les noves generacions, consolidar la presència de la dona i fer més visible l’esport femení. Això, que fins fa pocs anys ens semblava tan estrany, és un dels triomfs més grans.

Celebro i desitjo que l’estat actual de l’esport gironí serveixi de referent a la demarcació. La Generalitat continuarem empoderant el sistema esportiu català per reforçar el seu valor social i per seguir assolint noves fites. Per molts més èxits!

Una conjunció astral

Joaquim Nadal. Exalcalde de Girona i conseller de Recerca i Universitats

El 19 de juny del 2022 es va produir un encadenament de resultats favorables per als equips de la ciutat de Girona. En futbol era el retorn somniat després de tres temporades d’insistència des de segona i de dues temporades en la màxima divisió. S’allunyava d’aquesta manera el risc d’un encadenament fatídic, amb precedents coneguts, de grans daltabaixos després d’un pas efímer per primera. Des del primer ascens vaig poder dir als meus fills i nets que jo havia trigat 70 anys a veure el Girona a dalt de tot. Aquelles dues temporades van estar marcades la primera per una gran il·lusió i la segona per una gran decepció. Calia tornar a picar pedra i calia tornar a posar a prova el projecte del Girona FC i el juny de l’any passat es va materialitzar el somni.

L’ascens del Bàsquet Girona va arribar carregat de les mateixes dosis d’emoció i d’una descàrrega d’adrenalina consecutiva després de l’eufòria futbolística. Però les característiques de l’ascens eren diferents i permetien la superació d’una davallada històrica. S’havia trencat amb l’ensulsiada de l’Akasvayu una tradició treballada des del CB Sant Josep i pel Valvi, el Casademont i el mateix Akasvayu i d’unes quantes temporades que van deixar com a millor herència per a la ciutat el pavelló de Fontajau.

Dissabte es produeix una nova conjunció inesperada, si bé possible. Amb un tempo similar al dels dos ascensos, viurem una jornada pletòrica més enllà dels resultats. Dos Girona/Barça, un de futbol i un de bàsquet, eren impensables fa poc. I ara els tenim aquí. La ciutat vibrarà amb aquesta conjunció astral i exhibirà l’orgull gironí. En plena eufòria no hauríem d’oblidar que tots dos projectes han estat possibles per les aportacions de capitals externs a la ciutat que s’han sumat a dècades de sacrificis i esforços de la pròpia ciutat i la societat gironina. I, quan dissabte a darrera hora s’apaguin els darrers crits d’ànim, haurem de recordar també els altres clubs que formen el teixit esportiu de la ciutat des dels de més nivell professional fins als més afavoridors de base. Només la suma de tot permet parlar d’una ciutat de primera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)