Un pilot de primera
Míchel arriba a la 29a jornada a la banqueta del Girona i supera el seu rècord personal a primera divisió
La figura del madrileny ha anat més enllà del futbol i s’ha convertit en un exemple d’integració
Estimat a Girona i allà on ha anat, Míchel Sánchez s’ha convertit en la pedra angular del conjunt gironí en el retorn a primera divisió. En les tres aventures que ha tingut en l’elit, el tècnic madrileny no ha estat mai capaç d’acabar la temporada amb els respectius equips, Rayo i Osca, en les temporades 18/19 i 20/21. A més a més, després de completar l’últim matx a Montilivi contra l’Elx, Míchel va situar el Girona al capdavant de tot en partits entrenats a la màxima categoria, un total de 29.
El de Vallecas no té una història gaire llarga a primera, però s’està convertint en un entrenador de referència amb els blanc-i-vermells instal·lats a la zona tranquil·la i meravellant bona part dels aficionats amb el joc que practica el conjunt gironí. Aquí no hi ha colors. Com bé diu Míchel, els seus equips no saben competir de cap més manera: sortint a buscar el rival, treure-li la pilota i atacar. No hi ha cap alternativa. Aquesta història és un inici d’un amor d’un tècnic cap a una idea. Cap al futbol.
La primera, a casa
Míchel va ascendir del futbol formatiu a la direcció tècnica del Rayo a primera divisió l’estiu del 2016. Després de dues temporades a segona divisió, el madrileny va aconseguir retornar els vallecans a l’elit. Ho va fer en un curs en què va deixar l’equip líder amb 76 punts, un més que l’Osca, que també va pujar per la via directa.
El tècnic de Vallecas ja havia assolit l’esperat ascens i va renovar el projecte amb l’equip de la seva vida. El Rayo va construir un equip al voltant de Míchel i no va retocar gaire la plantilla. Raúl de Tomás va arribar procedent de l’Espanyol per viure una de les seves millors etapes professionals. Els madrilenys van arrancar la competició amb molt mal peu. L’estrena de Míchel va ser dura, el Sevilla va golejar el Rayo (1-4) i ja va preveure que la temporada no seria fàcil. De fet, en les 13 primeres jornades, el seu equip tan sols va poder guanyar un enfrontament, la jornada 3 al camp de l’Osca. Míchel encara no ho sabia, però seria la seva pròxima casa.
Amb el Rayo, Míchel va disputar 28 partits, en què va aconseguir sis victòries, 5 empats i 17 derrotes. El balanç no va ser gaire bo i l’equip va viure en la zona de descens en la gran major part de les jornades.
La millor ratxa del madrileny la va viure amb el Rayo quan va sumar 13 punts de 15 de manera consecutiva. Els triomfs contra Llevant, Celta, Valladolid i Alavés, i l’empat contra la Real Societat van rentar la cara a un Rayo que sortia, després de moltes jornades, del descens. El crèdit es va acabar quan el Rayo no va sumar cap més punt fins a la jornada 28. Entre aplaudiments i plors, Míchel va ser destituït de Vallecas amb un sentit homenatge.
Una segona prova
En un escenari calcat al de Vallecas, la temporada 2019/20 Míchel es va fer càrrec de l’Osca a segona divisió. Va aconseguir el gran repte de tornar un equip descendit de nou a primera. Una temporada per emmarcar i que va deixar empremta a la ciutat aragonesa. La segona etapa a primera, aquesta vegada a les files de l’Osca, va ser més dura del que s’havia pogut preveure l’últim any.
De viure un final de temporada de somni, Míchel va encetar a primera una etapa complicada en l’àmbit esportiu. Els d’El Alcoraz no van guanyar un partit fins a la jornada 13 a casa contra l’Alavés. Aquell equip, liderat per Rafa Mir, Ferreiro, Luisinho o Borja García, va poder competir en bona part dels partits, però no sumava de tres en tres. En els 12 primers enfrontaments, l’equip va empatar vuit vegades i contra grans rivals com ara Vila-real, València o Atlético de Madrid.
A Míchel no li va somriure gaire l’etapa a primera a Osca i, després d’un punt en cinc jornades, havent aconseguit el triomf, la direcció esportiva aragonesa va decidir destituir-lo amb l’equip enfonsat a la cua de la classificació i amb només 12 punts al seu caseller. Una nova experiència ràpida i agra a primera divisió per a un entrenador que no acabava de tocar la tecla necessària per combinar bon joc i obtenir punts en una de les millors lligues del món.
La tercera és la bona
Per no perdre el costum, Míchel va agafar el Girona a segona divisió i el va pujar a l’elit. Una història peculiar entre un conjunt gironí acostumat a caure en el play-off i un entrenador amb dos ascensos a primera. I així va ser. En un curs d’alts i baixos, el Girona va aconseguir el més difícil, tornar a l’elit per la via de la promoció. Semblava que tot s’havia alineat perquè fos l’any del club en tots els sentits. Míchel, just abans del final de curs, va renovar per dues temporades més. Fins al 2024. Una situació que va donar confiança al tècnic per treballar i assolir èxits. Ara, amb l’objectiu de la salvació a prop, s’haurà de veure quin és el futur de Míchel amb el Girona.
Un acte amb Girona Est per fer ciutat
Míchel Sànchez, com a entrenador del Girona, va ser un dels ambaixadors, juntament amb Laia Palau, directora esportiva de l’Uni Girona, i Marc Gasol, president del Bàsquet Girona, de la Trobada de Patrons i partners que va organitzar ahir la Fundació Girona Est al pavelló de Vila-roja. L’acte va servir per presentar el videoreportatge Fundació Girona Est 2023 i per fer una taula rodona entre educadors, familiars i nens del barri. A més a més, en l’acte van intervenir sor Lucía Caram, referent de l’àmbit social, i Marc Simón, subdirector General de La Caixa. El tècnic madrileny va ser present en un acte que va acabar amb un dinar còctel per als convidats. Aquesta és una mostra més de la integració de Míchel amb Girona, i és que tot això ha enfortit la relació de l’entrenador amb l’afició.
