Sensacions, gols i victòria
Amistós. El Girona, encara amb un ritme força baix, arrenca la pretemporada guanyant al camp de l’Olot (2-4) amb les dianes de Minsu, Almena, Manu Vallejo i Pau Víctor
Guanyar mai va malament i encara menys si és en el primer partit de la pretemporada, just el dia en què els gironins van perdre Oriol Romeu. El triomf al camp de l’Olot (2-4) és anecdòtic, perquè el partit d’ahir va servir més que res per començar a agafar ritme de competició. De fet, va ser més treballat del que es podia esperar per les quatre categories que separen els dos clubs, però és que els olotins van fer un partit molt seriós. Borja García, Yan Couto i Tsygankov van ser les absències del Girona, tot i no tenir lesions greus.
L’estrena al municipal d’Olot era el dia per veure el debut de Daley Blind, Savinho i Pablo Torre, les tres cares noves de la temporada. Per sorpresa, sobretot en el cas del cantàbric, que només havia fet un entrenament amb el grup, els tres van ser titulars. La falta de ritme i de cohesió en l’equip va ser notable, però els tres fitxatges van poder deixar bones sensacions. Blind va tenir menys protagonisme, però el brasiler i el jugador cedit pel Barça van ocupar les bandes i van participar en gairebé tots els atacs. Pablo Torre, que va acabar jugant més centrat després del canvi de Yangel, buscant més la combinació amb els companys, i l’extrem Savinho desequilibrant constantment per banda, en una demostració que l’un contra un és la seva gran virtut.
El partit no va començar gens bé per al Girona, que va encaixar l’1-0 en el minut 4 quan Urri va aprofitar la fragilitat defensiva per entrar a l’àrea i marcar amb un xut potent i col·locat. Una assignatura clarament a millorar en els pròxims partits, ja que el 2-1, en el minut 27’, també va arribar en una greu errada de Callens en la sortida de pilota que va facilitar que Forés es plantés davant Fuidias i marqués en el segon intent, després d’una primera aturada del jove porter bagenc.
Que els gironins, amb David López jugant de pivot en la primera part ocupant el buit que de moment ha deixat Oriol Romeu, trobarien dificultats per la falta de rodatge estava clar, però els de Míchel van picar pedra per acabar capgirant el marcador. I això que la circulació de pilota no va ser la més ràpida possible. Una altra assignatura a millorar, en aquest cas per recuperar el nivell del curs passat. Malgrat això, el Girona va saber treure profit del talent individual, tant dels jugadors del primer equip com dels joves, que van tenir un paper molt protagonista. De fet, l’únic gol de la primera part, l’1-1, el va fer Minsu, culminant molt bé dins l’àrea una bona passada de Callens (19’) –el peruà en va tenir una de freda i una de calenta.
La frescor mana
Després de la represa el Girona, amb un equip completament nou, va tenir una marxa més que l’Olot, que pràcticament no va fer canvis al descans. El 2-2 no va tardar gens a arribar, quan en el minut 54 Iker Almena va fer una paret amb Pau Víctor i va definir a la perfecció dins l’àrea. Gran estrena d’una de les grans promeses del planter. I quatre minuts després Manu Vallejo, amb ganes de reivindicar-se mentre no arribi el davanter centre titular, va culminar al primer pal una passada enrere de Jastin, que havia guanyat la línia de fons, marcant el 2-3 (58’). L’última mitja hora va ser molt poc lluïda, amb aturades constants pels canvis que no van ajudar, però l’emoció va tornar al final, quan Ufano va tenir bones ocasions per empatar abans que Pau Víctor, a la contra, marqués el 2-4 definitiu (92’).