Una llista tancada per a un nou repte
L’ascens de l’Espanyol completa la llista de vint equips que jugaran a primera la temporada 2024/25
El Girona té l’objectiu d’encadenar quatre cursos a l’elit i tindrà el hàndicap de jugar una tercera competició, fet que li afegirà un desgast molt més elevat
El Girona sap des d’ahir, en plena revetlla de Sant Joan, quins seran els seus dinou rivals a primera. Si bé enguany ja s’ha fet fins i tot el sorteig del calendari, l’ingrés de l’Espanyol permet als blanc-i-vermells saber realment com serà el camí de la seva cinquena campanya en la màxima categoria, en un any en què el repte serà mantenir-se el més aviat possible, per encadenar una quarta temporada a l’elit, el que realment ajuda un club a consolidar el seu creixement. A més, l’equip dirigit per Míchel Sánchez haurà d’aconseguir el gran objectiu immers en tres tornejos per primera vegada en la seva història, i és que, a més de la competició estatal, els gironins també hauran de batallar en la Champions League i, en un tram del calendari dens, en la copa del Rei. El desgast serà gran i donar el màxim nivell cada tres dies setmana rere setmana és a l’abast de pocs clubs europeus i de poques plantilles amb el pressupost que tindran els blanc-i-vermells, un pressupost que creixerà però que continuarà a molta distància de molts rivals.
La comunitat autònoma amb més representants a primera serà Madrid, que amb l’ascens del Leganés guanya un cinquè equip juntament amb el Real Madrid, l’Atlético, el Rayo Vallecano i el Getafe. Andalusia ha perdut l’honor de ser qui més clubs tenia a primera, després que els tres equips que van perdre la categoria fossin tres dels seus cinc equips. L’Almeria, el Granada i el Cadis han deixat ben sols els dos clubs andalusos més consolidats i importants, que són els de la capital, el Betis i el Sevilla.
Entre els equips ascendits hi ha el Valladolid, que ha aconseguit recuperar la categoria un any després de baixar, tot i fer una campanya irregular, amb problemes entre el seu entrenador, Paulo César Pezzolano, i bona part de l’afició, enfrontada per la disparitat d’opinions; a més del Leganés, que torna a la categoria després d’estar a segona els últims quatre anys acabada la seva etapa també de quatre cursos a primera entre el 2016 i el 2020.
Amb la llista de vint equips tancada, és clar que la primera divisió tornarà a ser d’allò més disputada per a tots els equips. A la part alta, els candidats seran els mateixos, i entre ells el Girona no estarà obligat a ser-hi després d’una última campanya inversemblant que va sorprendre tothom. A la part baixa, els acabats de pujar, a més dels que aquesta any han evitat l’infern per poc també batallaran pel mateix, sense oblidar les possibles sorpreses que de vegades solen aparèixer.
De nou, tres catalans en la màxima categoria
J.S.Amb l’ascens a primera de l’Espanyol, de nou hi haurà tres representants catalans a la màxima categoria. El conjunt periquito ha estat l’últim equip que s’ha afegit a la llista de participants a primera, després de superar l’Oviedo a l’Stage Front Stadium. L’equip de Manolo González ha traçat una trajectòria de menys a més, i és que, amb el tècnic actual no ha perdut cap partit tot i la desesperació d’empatar-ne la majoria. L’equip blanc-i-blau torna a la màxima categoria, de nou, només una temporada després de perdre la seva posició a l’elit, una fita meritòria que permet a Catalunya recuperar un status amb els mateixos tres equips que el curs 2022/23, 2018/19 i 2017/18. El país també va poder tenir tres representants la campanya 2006/07 amb el Barça, l’Espanyol i el Nàstic, o en la dècada dels vuitanta, setanta i seixanta formant triplet el Barça, l’Espanyol i el Sabadell en vuit temporades diferents. En els inicis de la competició Barça i Espanyol també van compartir la màxima categoria amb l’Europa (entre el 1928 i el 1931) o amb el Lleida (1950/51) i el Condal (1956/57).
El sostre de representants catalans a primera divisió va ser el curs 1947/48 i el 1948/49, quan s’hi van reunir el dos clubs més importants de Catalunya, el Barça i l’Espanyol, a més del Sabadell i el Nàstic, una fita que no s’ha repetit i que serà difícil tornar a viure.
