Dies per recarregar-se
El Girona està en ple període de vacances després de jugar l’últim partit el 24 de maig i no tornarà a l’activitat fins al 10 de juliol
Els estius entre temporades en l’elit solen ser llargs, superant el mes i mig de parèntesi
La plantilla del Girona s’ha ben guanyat unes bones vacances. Bones i llargues, ja que la competició es va aturar per a ells el 24 de maig, amb el duel espectacular contra el Granada a Montilivi (7-0), i no es tornaran a vestir de curt fins al 10 de juliol, quan estan citats per passar les corresponents proves mèdiques i iniciar la pretemporada del curs 2024/25. En total, 47 dies de descans que segur que els futbolistes aprofitaran per desconnectar i estar amb els seus per tornar amb energies renovades i afrontar la que serà també una temporada històrica, amb la participació en la Champions League a més dels reptes habituals en la lliga i la copa del Rei.
Habitualment, durant els descansos entre temporada en la màxima categoria, els futbolistes gaudeixen d’un tram llarg d’inactivitat de la competició –no total, ja que els preparadors físics i recuperadors posen deures a tothom amb plans especials d’entrenament–. Entre el primer any i el segon any a primera, l’equip gironí va tenir 51 dies de descans, superats per l’estiu posterior amb el club descendit i 53 dies d’aturada. L’estiu passat, el parèntesi dels de Míchel va ser de 38 dies i aquest, de 47, un temps suficient per recarregar piles i tornar amb aires renovats a la gespa i amb dies de sobres per a planificar i tancar les operacions iniciades per disposar al més aviat possible de les peces demanades pel tècnic, tot i que aquest aspecte depèn d’altres factors no controlables que ho solen dilatar tot en tots els equips.
Molt diferents eren les aturades estivals del Girona en els cursos en els quals participava en el play-off d’ascens i arribava a la final. Per exemple, el 2020, els gironins, comandats per Francisco Rodríguez, van gaudir de 17 dies, i això que la competició per a ells va començar més tard que per a la resta, ja que la pandèmia del coronavirus els va fer acabar amb derrota en la final contra l’Elx i amb més d’un mes de diferència que la resta d’equips de plata. L’estiu següent, el de la transició amb Míchel, la plantilla va tenir 24 dies després de la patacada contra el Rayo Vallecano, i ja amb l’ascens al sac i una tercera final del play-off consecutiva, l’estiu del 2022, el Girona va tenir 22 dies d’aturada, curiosament els mateixos que uns mesos després van tenir per la disputa del mundial de Qatar en plena competició, entre els mesos de novembre i desembre.
Casos particulars
No tota la plantilla va abaixar la persiana en la campanya 2023/24 i se’n va anar de vacances a diversos punts del món. Daley Blind, amb els Països Baixos; Viktor Tsygankov i Artem Dovbyk, amb Ucraïna, i Ladislav Krejci, amb Txèquia, estan participant en l’Eurocopa i després d’acabar la lliga ja es van incorporar a les concentracions de les seleccions respectives –Krejci també– i, a més, Yangel Herrera, que participarà amb Veneçuela en la copa Amèrica, que es disputa als Estats Units, també allargarà la temporada, fet que l’obligarà a descansar més tard i a reprendre la marxa, com els europeus, amb l’equip ja rodat i amb almenys un parell de setmanes de pretemporada ja completades. En cas de tornar a la disciplina gironina, Savinho i Yan Couto, amb el Brasil, i el peruà Alexander Callens, que encara pertany al club i tornarà després d’una cessió a l’AEK d’Atenes, també tornaran a terres gironines més enllà del 10 de juliol fixat per al gruix de la plantilla. Tots ells jugaran també la copa Amèrica, però si seran part de la plantilla del Girona és, a dia d’avui, una incògnita.
Qui no jugarà la competició serà Luciano Rodríguez, tot i que n’era un candidat ferm amb l’Uruguai. Això ajudarà la pròxima incorporació del club a afegir-se als companys al més aviat possible per iniciar el període d’adaptació amb temps.
