“Té molt mèrit, aquest títol”

És un títol que permet veure la feina que hem fet durant l’any, tot el treball que hem estat fent no només aquesta temporada, sinó des de fa quatre o cinc temporades. És el reflex de tota la feina ben feta de l’equip.

Sent l’equip d’aquí, d’Astúries, costa guanyar, perquè hem de viatjar un cap de setmana sí un cap de setmana no, perquè som l’únic equip de l’OK Lliga asturià. Bé, penso que a tothom li costa, tant als equips catalans com als gallecs, que no se’m malinterpreti. Però sí que es veritat que el viatge fa que potser arribis diferent al partit. Vaja, que sí, que per nosaltres té molt mèrit, aquest títol.

La veritat és que els números ho diuen tot. Ha sigut una feina increïble, començant per l’entrenadora i acabant per les jugadores. Els resultats parlen per si sols, la feina esta ben feta, i estem orgulloses del que hem aconseguit. I la recompensa no és el títol, sinó el treball durant tota la lliga, i la feina del dia a dia.

Fins l’últim partit que vam guanyar no vam cantar victòria. Va ser aquí, a casa, i va ser molt bonic perquè ho vam poder celebrar amb l’afició. Realment sabíem que fins que no fos matemàtic no seria segur. Sabem que els equips que tenim per sota, el Voltregà, el Palau i el Manlleu, són equips que no solen deixar escapar punts, i nosaltres tampoc podíem, i no anàvem confiades.

Cada dilluns, en valorar el partit del cap de setmana, i els dels altres equips, valoràvem positivament el fet d’anar sumant cada partit, cada setmana. I no ens ho miràvem de cara al futur, pensant “si la setmana que ve perdem i guanya el Voltregà serem segones”. No, valoràvem el que havia passat dient “dissabte vam guanyar o empatar”, perquè també tenim alguns empats, i els punts són positius. No pensaven de cara al futur, sinó a treballar setmana rere setmana, i és el que hem fet.

És la meva cinquena temporada aquí, amb totes hi he jugat quatre o cinc anys, menys amb l’Anna [Casarramona], que és la incorporació d’aquesta temporada, però ens coneixem de la selecció. I sí, som un equip molt compacte, ens agrada molt l’hàbit de treballar, l’hàbit d’esforçar-nos, de ser constants, i això s’ha pogut notar en el títol de lliga final.

És veritat que els números hi són. És un esport col·lectiu i potser a mi, en la meva posició, em toca una mica la feina de marcar el gol, però penso que els gols són de totes i realment no és una cosa gaire important per mi. M’agrada, i penso molt més a aportar aquests gols sabent que estic ajudant l’equip que no pas per mèrit personal.

Exacte. Tinc la sort que jugo amb companyes molt bones i pràcticament elles ho fan tot i potser la que acaba la jugada soc jo, i això també s’ha d’agrair. Penso també que el resultat final és la feina ben feta de tot l’equip.

Crec que sí, a nivell de resultats, sí. No sé si es pot fer millor, suposo que sí, jo encara no ho sé. Però el cas és que la feina està ben feta. Arribar a les finals, a totes les finals possibles, diu molt de l’equip. I, després, perdre no es una decepció, ha passat i no estem descontentes. Ja firmaria jo un altre any igual.

Sí, és clar que la copa d’Europa es va organitzar a casa i tothom hi confiava, i va ser una decepció. Bé, jo no ho diria així, per a la gent d’aquí no, per a les companyes tampoc. Sí que penso que va ser un moment que tothom estava molt eufòric, i veníem de perdre la final de la copa de la Reina i no va poder ser. La gent s’hi va bolcar molt, tant el club, la junta directiva, com els aficionats i aficionades, nens i nenes del club, els jugadors i jugadores, nosaltres, el cos tècnic... Tothom s’hi va bolcar al cent per cent. Vam perdre la final 1-0 contra un molt bon equip. Només ens va faltar la victòria, que al final ho és tot i al final és el que queda, però penso que la feina de tothom, començant per les jugadores i acabant pel club, estava ben feta. Tothom va fer el que tocava però al final no va poder ser.

És l’únic títol que em falta a nivell esportiu, i bé, sí que em faria molta il·lusió aconseguir-lo, però penso que costa. S’ha de valorar haver pogut ser i viure la final four de la manera que la vam viure a Gijón. Crec que és molt complicat arribar a la final four i guanyar-la ho és encara més. És un títol que em falta, però també soc conscient que és molt difícil, i de moment em quedo amb això, que aquest any hem pogut tornar a viure una final four, malgrat que no s’ha guanyat.