El Lloret Vila Esportiva tanca demà la primera volta de l'OK Lliga a casa contra el Caldes, l'equip que, en perdre contra el cuer, l'Alcoi 2-4 –era la primera del curs com a local–, va donar la classificació per a la copa als de Manel Barceló. El Lloret va passar d'haver de jugar a primera estatal després del descens el curs passat a classificar-se per a la copa per quart cop: a l'estiu va recuperar la plaça ocupant la del Cerceda gallec, i el bon primer tram de temporada amb la plantilla dissenyada per a la categoria inferior l'ha convertit en la revelació de la lliga. “Falta el partit de l'última jornada de la primera volta, però sí, podem estar contents. I la segona per mirar d'aconseguir el que volem”, va dir el tècnic del Lloret, Manel Barceló, que destacava que l'objectiu és el mateix: “La permanència. No ens hem d'equivocar ni pensar en coses que no toquen. Hem fet una gran primera volta i l'hem de ratificar en la segona. Que no ens passi el que ens va passar l'any passat.”

“La plantilla es va fer per jugar a la primera estatal, és evident que ens ha donat més fruits dels que ens pensàvem. Però encara hem de lluitar molt. Els resultats que obtenim són ajustats, i després de molta lluita i molta feina. Hem de gaudir els 20 punts que tenim i pensar que encara ens queda molta feina per fer”, va assegurar Barceló, que recorda amb quants punts van perdre la categoria: “L'any passat amb 30 punts vam baixar. Em sembla que no havia passat mai. Per això com a mínim n'haurem d'aconseguir 33 i, avui dia, 13 punts són complicats de fer. Procurarem aconseguir-ho. Pensant partit a partit i en aquest cas en el del Caldes.”

“En les set primeres jornades havíem de fer el màxim de punts possibles. Vam tenir algun ensurt a casa, i de la mateixa manera que fora de casa hem guanyat partits ajustats, a casa els hem perdut. Ara els rivals ja et tenen en més consideració i el factor sorpresa ha desaparegut”, va exposar el tècnic sobre la trajectòria de l'equip, en el qual destaca la presència dels germans Grau. Marc és el màxim golejador de l'equip (11) i germà bessó d'Àlex. Tots dos (1995) són els germans petits de Lluís (1993), autor de tres gols com Àlex. “No és molt habitual, però hi ha casos. Jo a Blanes vaig tenir dues parelles de germans. Tenir-ne tres al mateix equip és el primer cop que m'hi trobo i, que jo recordi, no s'havia produït”, va afirmar l'entrenador del Lloret, que afegia: “En Lluís, que és el que es va incorporar a l'equip l'any passat i sobretot aquest, ha aprofitat la seva oportunitat i ha fet un pas endavant.” “Són jugadors joves amb projecció i és una qüestió que no depèn de mi. És evident que estan fent bé les coses i que potser els vénen a buscar. Però com que això no ho puc controlar, el que he de mirar és que segueixin creixent”, va concloure l'entrenador sobre la projecció dels germans.