Hoquei patins/ OK Lliga

MARIA DÍEZ

CAMPIONA DE L’OK LLIGA FEMENINA AMB L’HOSTELCUR GIJÓN

“Té molt mèrit, aquest títol”

La igualadina fa cinc temporades que és a Astúries i per primer cop ha guanyat el campionat de la regularitat

Torna a ser la màxima golejadora, però ella destaca la gran feina de totes les companyes

Només en falta un
Aquesta temporada l’Hostelcur Gijón de Maria Díez ha guanyat la lliga i ha estat segon en la copa i la lliga europea, una fita mai assolida per ella ni pel club. La jugadora igualadina ha ampliat el seu brillant palmarès amb un títol que no tenia i només n’hi queda un per assolir: la lliga europea. Maria Díez ha estat campiona del món i tres cops campiona d’Europa amb la selecció espanyola. Ha guanyat la copa Amèrica i la Golden Cup amb Catalunya, i amb el Gijón tenia dues copes i ara ha arribat l’OK Lliga.
Ens agrada molt l’hàbit de treballar, d’esforçar-nos, de ser constants, i això s’ha pogut notar en el títol de lliga

Es va formar com a jugadora en l’Igualada, l’equip del seu poble, i ha aconseguit els grans èxits en el Gijón asturià, on va marxar fa cinc temporades. Maria Díez, de 27 anys, i les seves companyes, entre les quals hi ha una altra catalana, Anna Casarramona, acaben de guanyar el títol de l’OK lliga, el campionat de la regularitat, gràcies al seu treball, la seva constància i el seu encert.

Han aconseguit un títol de l’OK Lliga molt desitjat?
És un títol que permet veure la feina que hem fet durant l’any, tot el treball que hem estat fent no només aquesta temporada, sinó des de fa quatre o cinc temporades. És el reflex de tota la feina ben feta de l’equip.
Aquest títol de la regularitat se’ls resistia els últims anys?
Sent l’equip d’aquí, d’Astúries, costa guanyar, perquè hem de viatjar un cap de setmana sí un cap de setmana no, perquè som l’únic equip de l’OK Lliga asturià. Bé, penso que a tothom li costa, tant als equips catalans com als gallecs, que no se’m malinterpreti. Però sí que es veritat que el viatge fa que potser arribis diferent al partit. Vaja, que sí, que per nosaltres té molt mèrit, aquest títol.
Han fet una lliga impressionant: 24 partits seguits sense perdre i una derrota quan ja eren campiones. Millor gairebé impossible?
La veritat és que els números ho diuen tot. Ha sigut una feina increïble, començant per l’entrenadora i acabant per les jugadores. Els resultats parlen per si sols, la feina esta ben feta, i estem orgulloses del que hem aconseguit. I la recompensa no és el títol, sinó el treball durant tota la lliga, i la feina del dia a dia.
Ho van aconseguir matemàticament a dues jornades del final. Fins aquell moment pensaven que es podia escapar?
Fins l’últim partit que vam guanyar no vam cantar victòria. Va ser aquí, a casa, i va ser molt bonic perquè ho vam poder celebrar amb l’afició. Realment sabíem que fins que no fos matemàtic no seria segur. Sabem que els equips que tenim per sota, el Voltregà, el Palau i el Manlleu, són equips que no solen deixar escapar punts, i nosaltres tampoc podíem, i no anàvem confiades.
Com ho portaven això d’anar al davant, com a líders?
Cada dilluns, en valorar el partit del cap de setmana, i els dels altres equips, valoràvem positivament el fet d’anar sumant cada partit, cada setmana. I no ens ho miràvem de cara al futur, pensant “si la setmana que ve perdem i guanya el Voltregà serem segones”. No, valoràvem el que havia passat dient “dissabte vam guanyar o empatar”, perquè també tenim alguns empats, i els punts són positius. No pensaven de cara al futur, sinó a treballar setmana rere setmana, i és el que hem fet.
El Gijón ha reunit un gran conjunt de jugadores, amb quatre campiones del món: un bloc compacte i amb la majoria que fa anys que juguen juntes.
És la meva cinquena temporada aquí, amb totes hi he jugat quatre o cinc anys, menys amb l’Anna [Casarramona], que és la incorporació d’aquesta temporada, però ens coneixem de la selecció. I sí, som un equip molt compacte, ens agrada molt l’hàbit de treballar, l’hàbit d’esforçar-nos, de ser constants, i això s’ha pogut notar en el títol de lliga final.
Personalment, segueix aportant el gol, és la màxima golejadora de la lliga per quarta temporada consecutiva.
És veritat que els números hi són. És un esport col·lectiu i potser a mi, en la meva posició, em toca una mica la feina de marcar el gol, però penso que els gols són de totes i realment no és una cosa gaire important per mi. M’agrada, i penso molt més a aportar aquests gols sabent que estic ajudant l’equip que no pas per mèrit personal.
De fet, moltes vegades la rematada que acaba en gol és fruit de la jugada de tot l’equip.
Exacte. Tinc la sort que jugo amb companyes molt bones i pràcticament elles ho fan tot i potser la que acaba la jugada soc jo, i això també s’ha d’agrair. Penso també que el resultat final és la feina ben feta de tot l’equip.
Aquesta temporada han guanyat el títol de lliga, i han sigut segones en la copa femenina i en la lliga europea. La millor des que és a Gijón?
Crec que sí, a nivell de resultats, sí. No sé si es pot fer millor, suposo que sí, jo encara no ho sé. Però el cas és que la feina està ben feta. Arribar a les finals, a totes les finals possibles, diu molt de l’equip. I, després, perdre no es una decepció, ha passat i no estem descontentes. Ja firmaria jo un altre any igual.
La lliga europea la van jugar a casa i es va escapar. Va ser el moment més baix per a l’equip i l’afició?
Sí, és clar que la copa d’Europa es va organitzar a casa i tothom hi confiava, i va ser una decepció. Bé, jo no ho diria així, per a la gent d’aquí no, per a les companyes tampoc. Sí que penso que va ser un moment que tothom estava molt eufòric, i veníem de perdre la final de la copa de la Reina i no va poder ser. La gent s’hi va bolcar molt, tant el club, la junta directiva, com els aficionats i aficionades, nens i nenes del club, els jugadors i jugadores, nosaltres, el cos tècnic... Tothom s’hi va bolcar al cent per cent. Vam perdre la final 1-0 contra un molt bon equip. Només ens va faltar la victòria, que al final ho és tot i al final és el que queda, però penso que la feina de tothom, començant per les jugadores i acabant pel club, estava ben feta. Tothom va fer el que tocava però al final no va poder ser.
La lliga europea és l’únic títol que falta en el seu palmarès. És el repte que li queda?
És l’únic títol que em falta a nivell esportiu, i bé, sí que em faria molta il·lusió aconseguir-lo, però penso que costa. S’ha de valorar haver pogut ser i viure la final four de la manera que la vam viure a Gijón. Crec que és molt complicat arribar a la final four i guanyar-la ho és encara més. És un títol que em falta, però també soc conscient que és molt difícil, i de moment em quedo amb això, que aquest any hem pogut tornar a viure una final four, malgrat que no s’ha guanyat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.