Hoquei patins/ Mundial

Or suat d’accent català

Amb nou catalans, la selecció espanyola guanya el dissetè mundial contra una combativa Portugal

El partit va tenir de tot i, encara que l’equip estatal va merèixer la victòria, es va resoldre per penals

espanya 3 (2) portugal 3 (1)

ESPANYA:Xavi Malián, Albert Casanovas, Edu Lamas, Jordi Adroher i Pau Bargalló –equip inicial–; Raúl Marín, Nil Roca i Ignacio Alabart.PORTUGAL:Ângelo Girão, Diogo Rafael, Reinaldo Ventura, Hélder Nunes i João Rodrigues –equip inicial–; Henrique Magalhães (p.s.), Gonçalo Alves, Ricardo Barreiros i Rafa Costa.GOLS:1-0 (19’) Albert Casanovas. 2-0 (24’) Jordi Adroher. 2-1 (26’) Hélder Nunes. 2-2 (29’) Gonçalo Alves. 3-2 (39’) Edu Lamas. 3-3 (49’) Hélder Nunes. Penals: Edu Lamas i Albert Casanovas marquen per Espanya; João Rodrigues, per Portugal.ÀRBITRES:Carlos Fernández i Daniel Costa (Argentina). Van ensenyar targeta blava a Jordi Adroher i Raúl Marín, per Espanya; i a Reinaldo Ventura i Ângelo Girão, per Portugal.

Quan Albert Casanovas va marcar el penal que donava el títol de campió del món a la selecció espanyola, no sabia si esbufegar alleujat o cridar d’alegria. No n’hi havia per a menys: el seu equip, en què juguen nou jugadors que, com ell, han nascut a Catalunya, havia merescut el triomf després de 60 minuts d’hoquei, va acabar jugant-se el mundial en la loteria dels penals contra un rival que semblava immortal. Com en el seu irregular camí fins a la final, Portugal va sobreviure quan ningú no ho esperava, i per poc que no s’emporta el campionat.

El duel va tenir de tot: emoció fins al límit, jugades polèmiques i moments brillants en els dos bàndols. Va colpejar primer el combinat estatal, que, més ambiciós en atac, es va plantar al descans amb un merescut 2-0. Els gols van arribar en el tram final del primer període, signats per Casanovas i Jordi Adroher en dues accions semblants: llançament llunyà desviat a prop d’Ângelo Girão, l’impermeable porter lusità. A més de dominar el control de la pilota, l’equip que entrena Alejandro Domínguez no va fer concessions al darrere i va contenir Hélder Nunes, la figura portuguesa. Res no feia pensar que la truita es giraria, com va passar en l’inici de la segona part.

Però el cas és que, en menys de cinc minuts, l’avantatge que Espanya havia aconseguit es va evaporar. Nunes va fer el 2-1 amb un llançament exterior i Gonçalo Alves signaria l’empat, mentre la selecció espanyola jugava en inferioritat després que Ignasi Adroher veiés targeta blava. “Cap dels dos gols ha vingut per una errada de relaxació. Ells juguen un quatre per quatre ofensiu molt difícil de parar”, va explicar el seleccionador espanyol. Sigui com sigui, a partir d’aleshores hi va haver una fase d’igualtat que es trencaria, 10 minuts abans del final, amb el gol d’Edu Lamas. El jugador català del Liceo, descartat pel Barça, es va acabar de reivindicar amb una acció que hauria decidit el partit si no hagués estat per l’esperpèntic final del temps reglamentari.

Faltaven 10 segons i Girão va cometre una clara falta sobre Raúl Marín per la qual va veure targeta blava. El mateix Marín va executar el tir lliure, amb el seu company del Reus Pedro Henriques sota els pals, i va fallar. En el rebot, a més, va cometre una falta sobre Diogo Rafael que, segons els àrbitres, mereixia targeta blava i que, per tant, sancionava Espanya amb un lliure directe en contra. Així va ser com, 4 segons abans del final, Hélder Nunes va disposar d’una inesperada oportunitat d’empatar que no va desaprofitar. Després de dos xuts refusats per Xavi Maliàn, i mentre sonava la botzina, el jugador del Porto va trobar la xarxa.

Res no es va moure en la pròrroga i, en la dramàtica tanda de penals, la moneda va caure del costat de qui havia fet més per guanyar. Semblava que els portuguesos se’n sortirien amb el gol de Rodrigues, el tercer de la sèrie, però l’equip estatal va reaccionar transformant els dos últims llançaments: Edu Lamas i Albert Casanovas en van ser els autors.

ELS PROTAGONISTES

Estic molt content pels jugadors. Han treballat molt, hi han cregut i han format un equip que és una família. Aquesta és la seva fortalesa

ELS MÉS CAMPIONS

17
mundials
ha guanyat la selecció espanyola. És la que més n’ha guanyat, davant de Portugal (15).
Final
Espanya - Portugal 3-3 (2-1)
3r i 4t lloc
Itàlia -Argentina 2-4
5è i 6è llocs
Colòmbia - Angola 1-5
7è i 8è llocs
Xile - Moçambic 9-7
Els últims 25 campions
2017 Espanya
2015 Argentina
2013 Espanya
2011 Espanya
2009 Espanya
2007 Espanya
2005 Espanya
2003 Portugal
2001 Espanya
1999 Argentina
1997 Itàlia
1995 Argentina
1993 Portugal
1991 Portugal
1989 Espanya
1988 Itàlia
1986 Itàlia
1984 Argentina
1982 Portugal
1980 Espanya
1978 Argentina
1976 Espanya
1974 Portugal
1972 Espanya
1970 Espanya
No tinc paraules, sento el més gran que pot sentir un jugador d’hoquei, només vull plorar
Albert Casanovas
jugador de la sel. espanyola
Refer-se després del cop rebut amb l’últim gol del partit només ho pot fer un equip gran gran
Alejandro Domínguez
seleccionador d’espanya
He explotat quan ha marcat l’Albert. Recollir el premi de tanta feina en una final de mundial com aquesta dona una felicitat completa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.