Hoquei patins/ OK Lliga

IGNACIO ALABART

JUGADOR DEL BARÇA LASSA D'HOQUEI SOBRE PATINS

“Encara ens falta molt”

El nouvingut Ignacio Alabart espera que el partit de demà contra el Liceo al Palau, en què es juguen el lideratge de l’OK Lliga, suposi “un punt d’inflexió” i serveixi per definir bé on estan i el nivell de l’equip

Tinc molt de marge de millora en el xut i cada dia intento millorar-lo. També he de ser més intens en defensa

Ignacio Alabart (la Corunya, 1996) és d’aquells jugadors que enamoren. Pel seu patí exquisit i àgil, per la visió privilegiada, pel canvi de ritme elèctric, per la competitivitat, per la seva maduresa i joventut no excloents. Va deixar empremta al Voltregà, on es va erigir en el líder natural d’un bloc que va fer un curs excepcional. El seu progrés accelerat li va valer l’accés de ple dret a la primera plantilla del Barça Lassa –el seu somni–, on conviu amb naturalitat amb alguns dels seus “referents”. Ha sabut assumir el canvi de rol que a tants altres se’ls ha entravessat i ha entrat amb èxit en la rotació del tècnic, Edu Castro. Format fins als setze anys al Compañía de María de la Corunya i polit al Barça, vol contribuir demà al Palau (16 h) a arrabassar el lideratge que llueix per diferència de gols respecte dels blaugrana l’equip gran de la seva ciutat natal: el Liceo.

Hi ha rivalitat entre el Compañía de María i el Liceo?
Sí, hi ha una rivalitat sana. Les lligues sempre ens les disputàvem amb el Liceo. Teníem bona relació perquè després coincidíem en les seleccions gallegues. Quan vivia a la Corunya anàvem sovint a veure el Liceo amb el meu pare quan no em coincidia amb partits.
Quin grau d’importància té el Barça-Liceo de demà? Pot arribar a ser decisiu?
No. Queden molts partits. Però és un partit molt important per definir bé on estem i el nivell de l’equip. Crec que estem en una bona línia però que encara ens falta molt. Tenim molt de marge de millora. Alguns hem fet una pretemporada una mica atípica. Cada dia anem millorant i s’està veient. Farem un bon paper demà i serà un punt d’inflexió per a nosaltres.
El Liceo ha canviat una part de la seva dinàmica. L’han sorprès els pocs gols que encaixa?
Tenen un entrenador nou i s’han reforçat molt bé. Deuen haver valorat aspectes d’altres anys. També s’ha de destacar que Malián és un gran porter, però sí que és cert que, tot i que mantenen l’estil ofensiu, han reforçat la faceta defensiva.
S’entreveu un partit ofensiu.
Sí, respectant també les tasques defensives, però pot ser un partit molt entretingut. Esperem que es vegin molts gols, sobretot a favor nostre, i que la gent s’ho passi bé.
És tasca de tot l’equip, però els dos porters del Barça estan pletòrics. Contra el Forte de Marmi en la lliga europea, Egurrola va fer un partit memorable.
Quan tens dos dels millors porters del món –i jo m’atreviria a dir els dos millors–, et dona una seguretat, encara que de vegades puguis tenir errors individuals. Saps que són un mur.
Quan el resultat era 0-0, la percepció en la segona part contra el Forte va ser que el partit era veritablement complicat.
En la primera part vam estar molt bé i en la segona vam fallar massa. Però ens vam saber sobreposar i ens vam merèixer el triomf.
Perquè costa tant fer-li un gol al Barça i perquè li està costant tant marcar-ne?
Mantenim la línia de capacitat defensiva que havia tingut el Barça dels darrers anys i en atac hem fet un pas endavant. Som molt més ofensius, però si bé en les primeres jornades les boles entraven, ara no tenim encert de cara a gol. Són ratxes. L’important és que generem ocasions i si seguim en aquesta línia al final acabaran entrant i ens tocarà patir menys en els partits.
Hi ha bipolaritat Barça-Liceo en la lluita pel títol o hi ha altres equips que encara no es poden descartar?
Crec que, a banda del Barça, els altres candidats són el Liceo i el Reus, i fins i tot m’atreviria a dir que el Noia. Tenen molt bons equips. Hi ha, a més, molts equips molt complicats a la seva pista. Crec que la lliga estarà igualada fins al final i tant de bo la guanyem nosaltres.
Cada vegada és més important tenir una rotació àmplia.
Ajuda molt per mantenir el ritme del partit i que no decaigui, sobretot a nosaltres, que ens agrada ser molt intensos.
Com porta el fet de compartir vestidor amb alguns dels seus referents com Marc Gual?
Des del primer dia m’han acollit molt bé i m’estan ajudant molt. Estic molt content d’estar aquí.
Sembla que ha assimilat prou bé el canvi de rol respecte del Voltregà després d’haver-s’hi erigit com a líder.
Sé on he vingut i sé que m’he de guanyar els minuts i anar entrant cada vegada més. Ho accepto perfectament perquè estic amb els millors jugadors del món. L’ajuda dels companys em permet entrar millor i amb més tranquil·litat en l’equip.
Un estiu de somni. El crida el Barça i guanya el títol mundial com el seu pare.
Va ser increïble que el Barça comptés amb mi per a aquesta temporada. I que, a més, Alejandro Domínguez em convoqués per al mundial i el guanyéssim va ser impressionant. Quan vam guanyar la final, el primer que em va dir el meu pare és que pare i fill ja teníem tots dos un mundial i em va fer molta il·lusió que m’ho digués. Són coses que somies des de petit.
El seu pare es va retirar el 1992. L’ha vist jugar en gravacions?
Sobretot de petit, quan vivia a la Corunya, miràvem molts partits seus. Ara mirem els meus i m’ajuda en moltes coses que ell creu que puc millorar. Vaig aprendre molt d’ell i encara n’aprenc.
Són estils prou diferents...
El meu pare tenia un caràcter més defensiu, però era un jugador molt bo sense bola que feia molts gols i sabia aprofitar aquesta virtut. Sabia quines eres les seves limitacions. Sempre em diu que tècnicament no era com jo, però que tenia altres virtuts i les sabia rendibilitzar. Això el feia un gran jugador.
Quines són les seves limitacions?
Tinc molt de marge de millora en el xut i cada dia intento millorar-lo. I sobretot he de ser més intens en defensa. De vegades em relaxo segurament perquè no tinc aquest costum defensiu. En cada entrenament he d’estar al cent per cent i, a poc a poc, vaig millorant.
Cesc Linares, el tècnic del Voltregà, ja va insistir en aquest aspecte.
I tant. En molts entrenaments fèiem exercicis individuals. Ja en el primer any amb Ricard Ares va intentar que millorés en algunes facetes, i amb Cesc les vaig polir encara més. La veritat és que part del mèrit de la millora és d’ells dos.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.