Una altra nit màgica
El desfermat 7-2 contra el Liceo amb un Palau d’Esports ple com un ou entra en la llegenda de les gestes del Reus, vigent campió
L’equip de les sis copes va remuntar 8 gols en la final del 72 contra el Novara
La història inclourà el 7 d’abril del 2018 en el recull selecte de les grans remuntades europees del Reus Deportiu. El 7-2 majestuós contra el Liceo que va neutralitzar el 4-1 en contra de l’anada de quarts a Riazor va ser el resultat de la simbiosi entre els jugadors i una afició entregada que va omplir el coliseu roig-i-negre del carrer Gaudí, les dues premisses imprescindibles per obrir la porta de la història. Ho deia, amb coneixement de causa, el tècnic Jordi Garcia abans de començar el duel: “Si algun equips pot remuntar un resultat així, aquest és el Reus a la seva pista.” Dit i fet. Empès pels prop de 3.000 espectadors que van accedir al recinte per només 2 euros, l’equip va atropellar el Liceo i lluitarà en la semifinal contra el Barça per retenir la corona que va guanyar, contra pronòstic, a Lleida l’any passat tot just el dia que es complien els 50 anys de la primera copa d’Europa de les vuit que té l’entitat.
La història, l’ADN de club, va tenir un pes fonamental en la sinergia màgica que es va originar. El Reus va forjar la seva llegenda europea amb sis copes d’Europa consecutives entre el 1967 i el 1972. Santi Garcia, Sabater, els germans Vilallonga, Rabassa, Prats, Jiménez, Aguadé, Salvat, Boronat i un jove Giralt, en la part final dels fantàstics, van configurar un equip que va trencar amb tot el que s’havia vist fins aquell moment i que va fer que a Reus, encara avui en l’era digital, l’hoquei tingui una transcendència gairebé mística. Els èxits aconseguits a l’antic pavelló van obligar a construir el Palau d’Esports, inaugurat el 1973. D’entre els grans partits d’aquella època, destaca la remuntada amb majúscules contra el Novara. Una gesta paranormal que ha estat explicada de pares a fills com ho serà el 7-2 de dissabte.
El dia D
Reus, 30 de setembre de 1972. El Reus havia perdut amb estrèpit a la pista del Novara l’anada de la final de la copa d’Europa per un escandalós i inimaginable 10-2. Un increïble resultat per a un equip que ja tenia cinc copes d’Europa consecutives al sarró. Sabater i companyia havien encaixat la seva derrota continental més dolorosa (10-2), una veritable patacada. Però quedava la tornada. I el Reus va obtenir un èxit llegendari: 11-0. Encara hi ha gent a Novara que se’n fa creus. “Sembla impossible, però vuit gols es poden remuntar”, deia el líder de l’equip, Joan Sabater, en la prèvia del partit. Els gols els van marcar Sabater (4), Giralt (4) i Vilallonga II (3). Les figures del Novara eren l’alemany Olthoff i els italians Battistela i Fontana. El partit va ser molt dur, un autèntic ball de bastons. Amb 10-0, l’equip italià es va retirar abans del final arran de l’expulsió de Battistela per colpejar, segons les cròniques de l’època, un jutge de porteria, que abans n’hi havia. Després va tornar.
El 2009 a Bassano del Grappa, 37 anys després i amb Carlos Figueroa a la banqueta, el Reus va aixecar per fi la setena en una final d’infart contra el Vic. Apel·lant a una altra remuntada, de diferent naturalesa però igualment tenyida d’èpica perquè els osonencs ja acaronaven el títol. El Reus perdia per 1-2 i Gual va forçar la pròrroga a 52 segons del final. En els penals, els roig-i-negres van sentenciar.
LA DADA
L’Sporting vol ser l’organitzador
L’Sporting, rival del Porto en les semifinals, fa una gran temporada amb els catalans Pedro Gil i Ferran Font. A més d’accedir a la final a quatre per primer cop, lidera la seva lliga. La incorporació de l’argentí Matías Platero, fitxat del Reus pagant la clàusula de rescissió, ha estat un dels elements que li han atorgat equilibri. El club ja va manifestar abans de segellar el passi la seva voluntat de demanar l’organització de la fase final –12 i 13 de maig. També s’hi podria inscriure –el límit és el 18 d’abril–el Porto. El Reus va lluitar per albergar-la l’any passat però no s’ha manifestat. El Barça la va organitzar el 2017 a Lleida.
Segona final a quatre de Garcia
Jordi Garcia, roig-i-negre fins al moll de l’os i que va vestir la samarreta del primer equip del Reus dues dècades, obté per segona vegada la classificació per a una final a quatre europea en la seva carrera de tècnic. Fa dues temporades hi va accedir en la CERS amb el Vilafranca –eliminant el Reus en quarts–. El Vilafranca, a més, va eliminar l’Sporting en una semifinal resolta de penal marcat per Rocasalbas. En la final, no va tenir possibilitats contra l’amfitrió, el Barcelos, campió els dos últims anys. De jugador, Garcia va ser campió d’Europa el 2009 i va obtenir dues CERS (2003 i 2004) entre altres títols.
La revenja del Porto al Benfica
El 9-2 que va clavar el Porto al Benfica –5-0 en el minut 10– ajuda a tancar la ferida dels Dragões del tècnic català Guillem Cabestany –amb els catalans Carles Grau i Ton Baliu–, que s’havien perdut les dues últimes finals a quatre. El Benfica, en canvi, duia cinc aparicions consecutives i dos títols (2013 i 2016). El del 2013 va ser especialment dramàtic per al Porto, que va cedir la final a casa al Dragão Caixa davant les àligues. El partit de dissabte encara cueja perquè els visitants denuncien que les mesures de seguretat no van permetre als seus seguidors accedir al recinte en el primer temps.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024