Una celebració continguda

El Barça Lassa va segellar ahir amb un triomf molt treballat a la pista de l’ICG Software Lleida (2-4) el seu vint-i-novè títol de l’OK Lliga i el cinquè consecutiu quan encara falten dues jornades per al final del campionat. L’equip d’Edu Castro només ha perdut un partit a Reus i ha cedit tan sols un empat en la segona volta, i ahir va recollir el premi a la seva regularitat. Immers en una dinàmica molt positiva, l’equip lleidatà va jugar un gran partit.

Com Déu mana, el Barça va fer el passadís al Lleida, el flamant campió de la CERS, i va jugar uns primers minuts contemplatius condicionat per l’imminent compromís de la setmana vinent –la final a quatre de la lliga europea a Porto– i el marge ampli al capdavant de la taula respecte del Liceo. El Lleida, amb una rotació limitada per les baixes per lesió de Roberto Di Benedetto i Darío Giménez –dos jugadors clau– va completar uns bons primers minuts sense patir gaires angoixes i fins i tot va disposar d’ocasions. Una blava a Creus (6’), l’heroi de la final europea, va permetre a Álvarez disposar d’una directa que no va transformar. Quan faltaven 14:10 per a la mitja part, Aitor Egurrola va haver de substituir Sergi Fernández sota els pals blaugrana després d’una topada amb Bruno Di Benedetto. El capità va seguir a la porteria fins al final.

Una pèrdua del Lleida a mitja pista la va aprofitar Ordóñez per encarrilar el triomf i el títol blaugrana (0-1). El gol va arribat tot just després d’un temps mort en què Edu Castro va demanar més intensitat als seus homes.

Amb una rotació sensiblement inferior, el Lleida va notar lògicament el desgast en el segon període i el Barça, més endollat que no pas en el primer temps, va sentenciar el duel. Marc Gual va fer el 0-2 (31’) aprofitant una bona assistència de Bargalló. En el minut 36, Egurrola va aturat una directa a Andreu Tomàs arran d’una blava a Gual. El Barça va gestionar amb mestria la inferioritat numèrica posterior. A més, Pascual, genial, va fer un golàs (39’) aixecant la bola i picant-la (0-3). Amb orgull i reclamant un final de partit més viu, el local Andreu Tomàs va replicar amb un potent i col·locat tret exterior en l’acció immediatament posterior (1-3). Una assistència genial d’Andreu Tomàs, elèctric en aquesta fase, va fer possible que Creus marqués a boca de canó (2-3) i introduís el partit en una dimensió desconeguda. El Lleida semblava fos, però va reviscolar amb empenta i orgull discutint amb determinació la consecució avançada del títol blaugrana. Un dels actors principals de la reacció local va ser el porter Lluís Tomàs, que va mantenir l’equip viu. El Barça va intentar reconstruir els minuts finals a partir de la possessió per limitar les escomeses rivals. Quan faltaven 2:12, el Lleida va fer la desena falta i Pau Bargalló va sentenciar el partit i el títol amb una genialitat marca de la casa, aixecant la bola per damunt de Tomàs, amb sang freda.