“Intens, pacient i contundent” són els tres adjectius amb el quals va definir el tècnic Edu Castro el triomf “coral” que va assaborir el Barça dissabte davant del Noia (7-0) i que el va catapultar a la seva enèsima final a quatre de la lliga europea. La jugarà els dies 11 i 12 de maig contra el Porto –el seu rival en la semifinal–, el Benfica i l’Sporting en una seu que encara s’ha de decidir i que serà probablement portuguesa, com es desprèn de les declaracions del propi Castro al final del partit. A l’Sporting li va pispar de manera tan discreta com eficaç el Porto l’any passat l’organització i tot sembla indicar que, amb un pavelló nou de trinca, tornarà a la càrrega. El club que presenti el sobre tancat amb més diners, només faltaria, serà l’escollit pel comitè europeu. El Palau la va albergar per últim cop el 2014 però el Barça es va erigir en organitzador amb l’ajuntament de Lleida el 2017. El Benfica va guanyar la subhasta el 2016. Els quatre contendents que opten al títol van ser campions de grup i, per primera vegada, tots són clubs poliesportius.

Certament, el 7-0 va ser un resultat tan clar com estrany si tenim en compte els últims precedents de duels igualats contra el sadurninencs, amb un 3-4 en l’anada a l’Ateneu i un 2-1 favorable al Barça en la lliga amb un gol de Pascual a 22 segons del final fa tres setmanes: “Aquests jugadors són molt bons i amb el factor pista a favor no podíem fallar. Em sortit a totes.” L’equip blaugrana, el vigent campió i rei europeu amb 22 títols, accedeix per tretzena vegada consecutiva a la fase final. Hi va faltar el 2006, quan va perdre la prèvia contra el Follonica, posterior campió. L’equip de Quim Paüls va aprofitar llavors per endur-se l’única copa de la CERS que figura en el seu palmarès. Si comptem els cops consecutius que l’equip se situa entre els quatre millors, és la vuitena vegada en una sèrie que va iniciar el 2012. L’any anterior a Andorra la Vella va perdre els quarts davant del Porto. De nou, el potent i tradicional rival portuguès serà l’escull que haurà de superar en les semifinals. “El triomf dona accés a tres títols”, recorda Castro fent referència al fet que el campió jugarà la final a quatre de la copa Continental i de la Intercontinental. Serà el quart enfrontament entre tots dos conjunts en un tot just un any. En els tres precedents, tres finals –lliga europea, la copa continental en els penals i la copa Intercontinental en la pròrroga–, es va imposar el Barça. “Es un equip superprofesional. Deuen pensar que no pot ser que els derrotem per quart cop i nosaltres competirem.”