Deu anys de creixement
Hoquei sobre patins. La federació catalana té inscrits 1.237 equips, un 51% més que la temporada 2009/2010 –n’hi havia 815–, amb un augment total de 3.116 llicències (34%)
L’hoquei sobre patins català va tenir en el curs 2009/2010 un total de 815 equips inscrits en els sortejos dels calendaris de les diferents categories. El nombre de conjunts no ha parat de créixer en la darrera dècada, fins a arribar enguany als 1.237 equips, 63 més que el curs passat i 78 més que ara fa dos anys. Aquesta xifra, per tant, suposa un increment de més del 51% en la darrera dècada. Tot un èxit dels 123 clubs de la disciplina censats en el curs 2018/2019, i de la mateixa federació a pesar d’un entorn multiesportiu complicat. L’ebullició del femení, la consolidació del masculí, l’auge dels veterans i la creació de noves categories són alguns dels factors que expliquen l’èxit en un esport de repercussió mediàtica limitada. L’hoquei sobre patins ha hagut de competir amb l’efervescència d’esports com les curses de muntanya –la Federació d’Entitats Excursionistes acredita 41.303 llicències el 2018 a Catalunya i només és superada pel futbol (170.816) i el bàsquet (68.153)– o el pàdel (17.681), dos dels que han presentat un major creixement popular en els darrers anys. La Federació Catalana de Patinatge té presència en 40 de les 42 comarques, aplega 431 clubs i té, segons la darrera actualització, 25.466 llicències repartides entre les seves onze disciplines. D’aquestes, 12.131 són de la modalitat d’hoquei sobre patins. En el curs 2009/2010 n’hi havia 9.015, fet que representa un creixement substancial del 34%. La modalitat més prolífica, però, és el patinatge artístic, en què hi ha 12.946 llicències amb els grups de xou com a grans impulsors. Analitzant les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), es pot advertir que el 2013 va ser el primer cop que les noies van tenir més llicències que els nois, una tendència que ha continuat.
Catalunya no és San Juan (Argentina), el focus de més concentració de jugadors i també de públic d’aquest esport, com ho demostra el fet que la província té la capacitat per crear una lliga d’equips sènior. Un altre indicador del seu potencial va ser veure com s’omplia amb 8.000 espectadors el pavelló Aldo Cantoni quan el Barça hi va jugar la copa Intercontinental el desembre passat. Una xifra inassumible a casa nostra. Malgrat tot, ja fa molts anys que Catalunya és el bressol de l’hoquei europeu. De fet, el 1965 ja sumava 125 equips i la federació de patinatge tramitava 800 llicències.
En constant evolució, aquesta temporada s’ha creat la tercera catalana masculina, que s’afegirà a la segona catalana, i també l’OK23, reservada a jugadors sèniors de menys de 23 anys. Per altra banda, els equips de base han quedat dividits en grups de dos nivells diferents (or i plata), als quals s’havien inscrit prèviament. La temporada oficial començarà el dissabte 7 de setembre amb la supercopa nacional catalana masculina i femenina, que aquest curs es farà a Piera. Enfrontarà el Sant Just i el Piera en nois, i el Palau i el Vilanova en noies. Abans, el 23 d’agost, haurà començat la lliga catalana amb els equips catalans de l’OK Lliga. La final es jugarà al pavelló olímpic de Vic el 8 de setembre.
El femení, en plena ebullició
L’esclat de l’hoquei sobre patins femení és un dels factors que expliquen una part del creixement. Tot indica, a més, que el fenomen hauria de continuar o fins i tot adquirir més magnitud. El recent títol mundial de les noies en els World Roller Games en un Palau entregat tindrà probablement el seu efecte mediàtic. El cert és que les catalanes han ofert espectacle en les transmissions esportives televisives i han aprofitat la seva oportunitat quant a notorietat. Fugint dels excessivament especulatius partits masculins, el Generali Palau-Manlleu que va decidir la lliga amb les graderies plenes, per exemple, va ser tota una delícia per als espectadors i una oda a l’atac i a la tècnica de les jugadores que va captivar fins i tot els no avesats. Berta Busquets (en la imatge) , Laura Puigdueta, Anna Casarramona o Maria Díez, entre d’altres, s’han convertit en referents. Només en sènior, nou equips catalans competeixen en l’OK Lliga femenina i hi ha setze equips en la nacional catalana.