Amb l’alt nivell de porters de l’OK Lliga, té molt de valor superar el 40% d’encert en el llançament de faltes directes. Per això el full immaculat del davanter del Reus Miró Marc Julià (Olot, 1994) és molt cridaner. Encara que la federació espanyola no ha rectificat l’error de l’acta, el garrotxí du sis gols en sis intents, i ha igualat el registre que va establir entre les jornades 7 i 11 de la temporada 2018/19. Dos en cada un dels partits contra el Noia –amb Xus Fernández i Martí Zapater de porters en cada un d’ells–, el Girona –Jaume Llaverola– i el Calafell –amb el jove Xano Edo sota els pals–. El Reus de Jordi Garcia ha iniciat l’OK Lliga pletòric amb 3/3, igual que el líder, el Liceo. Demà (20 h/E3) té una revàlida a la Torre Roja contra el Caldes (2/2). “Manté el bloc i s’ha reforçat any rere any amb grans jugadors. Primer Álvaro Borja, després va arribar Cristian i ara Miras, un jugador de gran qualitat”, relata Julià. Els calderins tenen una plantilla àmplia –onze jugadors i fan convocatòria–: “Nosaltres som nou. L’hoquei ha canviat i ara ja no hi ha jugadors de 40 minuts. El ritme és més alt, amb rotacions cada set o vuit minuts i més gols.”

Es va atipar de gols en els dos anys en què va triomfar a Itàlia amb el Bassano –matisa que davant de “porters amb una mitjana de qualitat més baixa”–. En el curs 2017/2018 va ser el pitxitxi de la fase regular, amb 50 gols, i això li va obrir de bat a bat les portes del Reus, que abans del confinament li va renovar la confiança fins al 2024. “Estic supercontent, i saber que tinc un contracte llarg em dona tranquil·litat per rendir i ser conscient d’on soc.” En l’etapa en el Manlleu (2014/2016) va tenir dubtes: “Vaig tenir alts i baixos però era el moment de tornar a casa després d’anys voltant des del 14. Ho necessitava. Vam baixar a primera, però vaig continuar perquè s’havien portat molt bé amb mi.”

En el curs 2018/19, en l’estrena al Baix Camp va marcar 15/28 en faltes directes (53,57%) amb 35 gols en 30 jornades i en el darrer exercici va fer 9 gols en 22 intents (40,91%), amb 21 gols en 25 jornades. Iniciat en el CHP Olot, amb un passat en la base del Barça i el primer equip i cedit al Noia campió de la CERS –amb un paper destacadíssim en la final a quatre– i al Manlleu, Julià viu un moment àlgid en un equip amb pólvora. El retornat Raül Marín es un altre expert en la matèria i ha marcat les dues directes (2/2). “El tècnic determina qui tira els primers penals i la directa i també els segons si hi ha error. Tant contra el Noia com contra el Girona no vaig fallar però vaig deixar-li tirar al Raül. Depèn de le sensacions, perquè si jo veig que no estic fi no tinc cap problema que les llanci ell, un dels millors del món”. Respecte del mètode, explica que té “tres idees al cap diferents”, però reconeix que en el moment de posar-s’hi hi ha un punt d’improvisació: “Depèn del moment, de la sensació que tinc, del moviment del porter. Molts cops és un últim impuls que ni penses. L’altre dia contra el Calafell vaig arrossegar directe i mai no ho havia entrenat. Vaig pensar, sorprendràs el porter. Ells també busquen un joc psicològic amb el llançador, i tu també ho has de fer i tenir paciència. Saber que tens 4 o 5 segons. Després és un cara o creu, tot i que jo crec que qui té la bola mana.” Considera que el porter Sergi Fernández (Barça) “és el millor del món.”