OK Lliga

L’experiència és un grau

Els ultraveterans quarantins o que s’hi acosten han passat de les costellades a jugar un rol preponderant en els millors equips del món, com el que tenen Egurrola, Llaverola, Jordi Bargalló, Gil, Pallarès, Panadero...

Sense arribar als extrems de l’italià Roberto Crudeli, que es va retirar el 2018 quan jugava en l’Scandiano amb 54 anys, amb 38 temporades en actiu a l’esquena, una exageració, i que en els últims cursos, a més, tenia la càrrega feixuga de fer de jugador entrenador, hi ha un bon grapat de jugadors quarantins o gairebé que es mantenen a l’elit de l’hoquei sobre patins mundial amb rols preponderants en equips de primer nivell. En són exemples els catalans Jordi Bargalló (Sant Sadurní d’Anoia, 1980), Aitor Egurrola (Barcelona, 1980), Pedro Gil (Sant Sadurní d’Anoia, 1980) i l’avi Jaume Llaverola (Igualada, 1975), renovat pel Girona després de jugar una temporada passada excepcional i que té clar que vol seguir “uns anys més”. També desafien o han desafiat el pas del temps, entre d’altres, els catalans Petxi Armengol (Sant Hipòlit de Voltregà, 1977) –retirat a l’estiu amb 42 anys–; Marc Pallarès (Caldes de Montbui, 1981), l’incombustible portuguès Reinaldo Ventura (Vila Nova de Gaia, 1978) i l’italià Massimo Tataranni (Matera, 1978), entre d’altres. A l’OK Lliga femenina, la portera alemanya del Bigues i Riells Christina Klein és la més veterana, amb 45 anys.

La mare del ous

Quins factors expliquen la longevitat? Essencialment l’alimentació, l’evolució en el treball físic, la prevenció de lesions, tot allò que col·loquialment se’n diu cuidar-se i que anys enrere es feia sense tant de mètode tret d’excepcions, són factors bàsics per explicar la longevitat esportiva global en un esport de contacte –amb el nou reglament hi ha força menys trompades, fet que també influeix– en què abans els jugadors plegaven habitualment pels volts de la trentena. No haver tingut lesions greus i tenir la mentalitat i la il·lusió per continuar lluitant i per fer sacrificis són els altres factors imprescindibles. També hi ha condicionants econòmics provocats per la crisi. La dificultat per accedir al mercat laboral de jugadors d’aquesta edat que s’han dedicat professionalment a jugar no és senzilla, tot i que també és cert que en un món endogàmic com l’hoquei sobre patins alguns jugadors acaben vinculats a aquest esport en altres àmbits. De fet, en el curs de la vida esportiva, molts jugadors compaginen l’alta competició amb la funció de tècnics d’equips de la base per complementar els sous, en un esport farcit de mileuristes.

Els genolls dels porters

El fet que hi hagi tres porters tan veterans i alhora tan dominants com Egurrola (Barça), Llaverola (Girona) i el retirat fa poc als 41 anys Ferran Serra (Lloret) no vol dir que la seva posició a la pista sigui de privilegi. Els genolls d’un porter pateixen, i molt. El fet de mantenir el pes és fonamental per allargar la vida esportiva d’un porter, peça bàsica a partir de la qual sovint es construeixen els grans equips com el Barça actual. Un altre que s’acosta als quaranta és el porter del Taradell Albert Dalmau (39), heroi el curs passat contra el Liceo. El seu company d’equip Marçal Casadevall fa els 40 el dia 17. Com menys professionalitzats estan els equips, més mèrit té la longevitat. Llaverola és l’avi de l’OK Lliga. El seu homòleg a Itàlia és Eddy Nicoletti –45 anys–, el porter del Montebello i que va jugar a l’OK Lliga en el Tenerife dotze temporades. A Itàlia també hi juga Tataranni, golejador empedreït i gran artífex, al costat de Federico Ambrosio, del títol europeu de l’azzurra a Alcobendas 2014. També va passar pel campionat transalpí el portuguès Reinaldo Ventura –Viareggio i Trissino–, nau capitana del Porto durant molts anys, que va liderar tot seguit el Barcelos en dues CERS abans de marxar a Itàlia i que ha tornat al club portuguès.

Un cinc de luxe

Fem hoquei ficció i imaginem un equip format per quarantins o quasi quarantins. Egurrola i Llaverola a la porteria; Jordi Bargalló de director d’orquestra, Tattarani de golejador, Panadero, que ja en té 38 i faria com si diguéssim de júnior marcant sempre el rival més temible i guanyant les boles dividides, i Pedro Gil aportant la seva experiència i instint de cara a porteria. Configurarien un rival més que temible amb un cinc de més de 200 anys. Ningú, però, no el voldria en els sortejos europeus, perquè segur que jugaria a Europa. En la rotació, Reinaldo Ventura, i també hi podria entrar Reinaldo García –a punt de fer els 38 el dia 15–, peça clau en el Porto i exjugador del Barça i el Liceo. S’hi podrien afegir dos jugadors catalans de 38 anys de l’EuroCalafell, Sergi Romeu i Àngel Rodríguez. Aquest darrer també va viure i contribuir a l’esplendor del Moritz Vendrell. El seu cas és encara més significatiu, perquè va estar dues temporades aturat per una sanció.

Patrocini

Els veterans s’han “revalorat”

El davanter Marc Pallarès (Caldes de Montbui, 1981) també es a prop dels quaranta. Fa 14 temporades que va encetar l’aventura en la lliga italiana després de quatre anys en el Lleida. Ha tancat una etapa de quatre temporades en el Valdagno i havia militat en el Follonica, el Breganze, el Bassano i el Trissino. Aquest curs ha fitxat pel Sandrigo. Analitza el perquè de la longevitat, i considera dos factors clau: “El fet que en l’hoquei, i també en altres esports, hi hagi molt bons preparadors permet allargar la vida física. En hoquei la diferència ha quedat molt clara. Quan vaig començar a OK Lliga fèiem tres o quatre entrenaments per setmana, i a Itàlia se’n fan cinc, sis o set per setmana. Si no has tingut lesions fortes pots aguantar molt de temps. L’altre factor és que s’ha revalorat el factor experiència dels jugadors en alguns rols concrets i els equips hi aposten per trobar un equilibri d’equip.”

Pedro Gil: “Un dèficit dels joves”

Pedro Gil continua a la primera línia de foc amb l’Sporting i ho ha guanyat absolutament tot, fins i tot una competició tan itinerant com el mundial de clubs en el parèntesi català que va jugar amb el Reus 2008/09, i en què va assaborir la primera de les lligues europees del seu palmarès. La segona se la va endur el 2019 amb el seu club actual, el darrer campió de la competició. Format al planter del Noia, és el jugador català en actiu que ha jugat més temporades fora de l’OK Lliga, repartides entre Portugal en l’Infante de Sagres, el Porto i l’Sporting, i el Forte dei Marmi i el Valdagno de la lliga italiana. “Soc molt competitiu i m’he cuidat, però que jo guanyi boles a jugadors més joves és més un dèficit dels que pugen, que no fan que han de fer en els entrenaments”, remarcava Gil amb el cor a la mà a Catalunya Ràdio quan li feien referència a la seva experiència en l’espai l’Estic girat.

“Preguntàvem què faria un físio en l’equip”

Xevi Sala, president de l’Associació de Clubs després d’haver estat deu anys president del Voltregà, es va retirar als 30 anys. “Aquests jugadors que han aguantat tants anys van enxampar una etapa en què van poder ser professionals, i això els ha permès entrenar-se i cuidar-se per allargar les carreres. Recordo que vaig tenir el primer fisioterapeuta quan ja jugava en l’OK Lliga i ens preguntàvem què faria.” Sala va jugar en el Voltregà entre els vuitanta i els noranta i es va retirar el 1993. “Tampoc no fèiem sessions de vídeo”, rememora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)