Només una vena als ulls pot impedir de veure la superioritat que han exercit els equips portuguesos liderats per un Benfica grandiós en la fase de grups de la lliga europea que s’ha jugat a Luso i en la qual el Barça, el Reus i el Noia no han guanyat cap partit. Per primer cop des que es va instaurar el sistema de fase final per concentració el 1997 no hi haurà cap club català. Més enllà de l’excepcionalitat d’alguns resultats molt cridaners com el 6-2 del Benfica al Barça i el 2-7 al Liceo, que també marxa de buit, i dels fets circumstancials, com la inspiració d’un porter o el desencert en la bola aturada, el domini del Benfica, el Porto, l’Sporting i l’Oliveirense ha estat evident. És el fruit d’un ritme més alt–sobretot els tres primers–, d’un ADN atacant –contraatacs diabòlics i estructurats amb tres i quatre jugadors– i de l’agressivitat i la intensitat que permeten les rotacions àmplies de quatre canvis que no tenen ni el Noia, ni el Reus, als quals les segones parts, i més després d’haver jugat dos dies seguits, se’ls van fer eternes. El Barcelos, el més esquerp, n’ha quedat fora tot i tenir el monstruós Miguel Rocha (4 gols).

En els darrers anys, els clubs portuguesos, amb potencial econòmic –el Porto, el Benfica i l’Sporting són clubs de futbol i l’Oliveirense té un gran patrocinador–, s’han endut catalans i argentins fins i tot pagant clàusules de rescissió per formar una lliga competitiva a partir d’una gran generació local –Portugal és campiona del món–, inclosos dos porters de la talla dels internacionals Henriques i Girão. Als de dalt els toca patir i la competitivitat els retroalimenta i els enforteix. Els tècnics, alguns d’importats de l’OK Lliga com Alejandro Domínguez (Benfica) i Guillem Cabestany (Porto), prioritzen sovint l’espectacle. Els pavellons s’omplen.

El Barça té en l’OK Lliga un camí menys pedregós. Difícilment es trobarà un equip com el Benfica que el pressioni tan amunt i aposti pel cos a cos amb tanta clarividència. Per inferioritat de qualitat i per recursos, gosar-ho de fer seria un suïcidi.

Dit això, també es evident que el joc blaugrana en els darrers partits ha estat per sota del seu nivell i que el format dràstic estil copa l’ha penalitzat. Malgrat el desencís, té plantilla, tècnic i estructura per competir en aquest context d’alta velocitat. “No ens hem trobat còmodes, ens han pressionat molt i no hem estat lúcids, tampoc a bola aturada”, admetia el tècnic Edu Castro, que mirava amb optimisme el futur: “Ens queden dos objectius i aquest equip s’aixecarà. N’estic segur!” El Barça de Castro, certament, ha extret sempre reaccions positives de les derrotes.