Jordi Trias, un dels millors jugadors de la història de l’hoquei patins ha mort als 98 anys. Nascut a Barcelona el 1923, va guanyar 11 títols de copa amb el RCD Espanyol (1942-1963) i catorze campionats de Catalunya. Va arribar al conjunt blanc-i-blau procedent del CH Turó (1939-1943) i va ser l’artífex de l’època més daurada del RCDE, convertint-lo en el millor equip d’hoquei patins del moment. Jugava de davanter i també va triomfar plenament en l’àmbit internacional.

Era el darrer integrant que quedava viu de la selecció espanyola d’hoquei patins, formada íntegrament per catalans, que el 1951 va guanyar el primer títol mundial de la història a Barcelona, un èxit que va marcar un abans i un després en l’hoquei sobre patins català. Aquell equip mític que va marcar a una generació en blanc i negre el van formar Josep Soteras i Joan Antoni Zabalía (porters), Antoni Tito Mas, Jordi Trias, August Serra, Joan Orpinell, Ramon Bassó i Josep Llinàs. Joan Antoni Samaranch i Miquel Moragas eren els entrenadors. De fet, va ser el primer gran triomf de l’hoquei sobre patins català amb la samarreta espanyola. Espanya va batre Portugal el 10 de juny en la final, amb 13.000 persones a les grades del Palau dels Esports de Barcelona –s’estima que 130.000 espectadors van veure el campionat, jugat en partits de 30 minuts–, en un duel enrevessat que es va resoldre amb un gol de Mas –64 cops internacional i 139 gols– a un minut del final que va fer embogir la graderia després d’haver combinat precisament amb Trias (4-3).

També va ser campió del món el 1954 i el 1955 i va guanyar l’Europeu el 1957 a Barcelona. Completa el seu palmarès internacional amb dues copes de les Nacions a Montreux (1952 i 1953) conquerides amb l’Espanyol. Va ser 113 vegades internacional. Quan va penjar els patins el 1963 es va dedicar a entrenar. El 1964 va ser campió d’Europa amb la selecció espanyola juvenil i el 1966 va guanyar la copa d’Europa, la primera que es va jugar en la història, amb el Voltregà.