Els quatre porters que aquest cap de setmana defensaran les porteries de la final a quatre que es jugarà al Palau Blaugrana són catalans, una altra constatació de la preponderància de l'hoquei sobre patins del nostre país. Aitor Egurrola (Barça), Xevi Puigbí (Moritz Vendrell), Guillem Trabal (Benfica) i Joan Ignasi Edo (Porto), a més del fins ara lesionat porter blaugrana Sergi Fernández –dimarts va tornar als entrenaments–, són catalans i seran fonamentals. Obriran foc el Porto i el Vendrell (16.15 h) i en la segona semifinal es veuran les cares el Barça i el Benfica (18.15h), en la repetició del partit que l'any passat va eliminar els de Ricard Muñoz en els penals. El Benfica, segon de la lliga portuguesa empatat a punts amb el líder –el Valongo– i també amb el Porto, defensarà el títol.

No només hi ha titulars de casa en els quatre classificats. Dos dels conjunts que van lluitar fins al darrer moment i que van quedar eliminats en el quarts també tenen porters del Principat. Roger Molina atura sota els pals de la porteria del Reus i Xavi Malián és clau al Liceo, campió el 2011 i el 2012. Precisament, Malián va sorgir del planter del Voltregà, com Puigbí. Tots dos van tenir d'entrenador Guillem Trabal en alguna de les fases de formació. “Veure'l és tot un espectacle. Té una gran qualitat i una gran tècnica, però la resta també tenen tots una qualitat excepcional. D'Egurrola en destacaria la mentalitat, i Edo ha estat durant quinze anys a Portugal, i això és un gran bagatge. Tots tres han marcat una època”, assenyala el més jove, Xevi Puigbí, que considera que a Catalunya sempre hi ha hagut tradició. “Ja fa molts anys, i això es pot veure amb els títols de la selecció espanyola.”

“És el resultat del treball de base, de la quantitat de nens que surten. Hem tingut molts miralls, com Carles Folguera i Carles Trullols. A Catalunya, hi ha hagut porters mítics, i per això els catalans triomfen”, afirma Aitor Egurrola, una institució. El Pop llueix en el palmarès vuit títols de la competició, un bagatge que li atorga una experiència brutal i que li permet assumir amb naturalitat la condició de favorit: “Crec que sí que ho som. Si més no, els periodistes sempre ens ho dieu [riu]. A nosaltres no ens fa res ser favorits, però també sabem que això no garanteix res. Ja érem favorits l'any passat, i l'anterior, i fa tres anys, i no vam guanyar. Si el Palau crea el clima que vam poder veure en la final del 2008, i el de dissabte passat amb la remuntada de l'handbol, o sigui, la màgia del Palau, això ens farà començar el partit guanyant.”

Puigbí, en canvi, considera que el seu equip viu circumstàncies oposades: “Per a nosaltres és un premi jugar la final a quatre. Tenim molta il·lusió i ganes de fer-ho bé. La pressió la tenen els clubs grans.” L'osonenc va descansar dissabte a Cerceda perquè tenia un cop en un genoll i li calia recuperar-se. Viurà un dels últims partits amb el conjunt penedesenc: “Marxo a l'Oliveirense, d'una banda per la crisi econòmica, però sobretot per viure una experiència. Al Vendrell m'han fet sentir molt bé, tant l'entrenador, que és una passada, com tot el cos tècnic; però sense l'altre porter, Xus Fernández, res no hauria estat possible.” El porter ja va jugar la fase final de la lliga europea amb el Noia –sense bons resultats– i té “una espina clavada.”