Hi arribem molt bé. Estem fent un bon hoquei i estem fent bons partits. Tot i que vam jugar molt bé en la supercopa, en la qual vam perdre contra el Liceo amb un gol d'or, el cert és que vam començar la lliga malament perquè no estàvem conjuntats i no estàvem preparats mentalment per perdre els primers partits del Tormalet, perquè ens pensàvem que estaríem més amunt. Ens faltava tranquil·litat. Ara en la segona volta hem sumat sis punts guanyant el Reus i el Vic, i l'equip ha demostrat que està força més rodat. Des de la quarta jornada vam començar a jugar millor, i ara estem jugant un bon hoquei i seguim amb les nostres aspiracions en la lliga de lluitar pel quart lloc. Ho vam saber arreglar a temps i vam accedir a la copa. Ara l'equip està en una bona dinàmica i esperem lluitar per la quarta plaça de l'OK Lliga fins al final.

La llàstima és que en les segones parts tenim problemes per mantenir el nostre nivell de joc perquè estem cansats i els equips rivals aconsegueixen capgirar els resultats. Això és el que va passar l'altre dia contra el Cerceda, un equip amb quatre canvis que va imposar un ritme alt. L'equip va patir molt en els últims vuit minuts. Tenim una plantilla curta, i això ara ens està passant factura. No vol dir que estem malament físicament, ben al contrari. Estem molt bé. Però l'hoquei sobre patins actual és un esport molt ràpid en què no pares mai i has d'estar molt bé. I si no tens prou recanvis i has de jugar molts minuts, això complica les segones parts. Però no vull que això serveixi d'excusa. Som cinquens i estem molt bé.

El nostre objectiu és anar partit a partit. Avui tenim una final en quarts contra el Vic, un altre equip que utilitza quatre canvis i que defensa molt bé. Intentarem controlar el ritme del partit per arribar bé al final. Hem d'aturar el partit quan ho necessitem i accelerar quan ens convingui. Estem convençuts que podem guanyar si treballàvem bé i tenim humilitat. Intentarem fer un gran partit. El Vic és un gran equip que ens posarà les coses molt complicades, i haurem d'estar molt concentrats i ser letals en les ocasions que tinguem davant de Carles Grau. No sabem on arribarem en aquesta copa, però hi arribem convençuts que tenim possibilitats de jugar la semifinal de dissabte

Podria ser, tot i que en la copa molts dels finals són igualats. El que sí sé és que som un equip incòmode per a la resta perquè tenim jugadors amb experiència i no ens posem nerviosos en aquest tipus de partits. En un final ajustat l'equip més favorit, en el cas del nostre partit, el Vic, es podria posar una mica més nerviós.

Nosaltres tenim facilitat per marcar en la bola aturada, un aspecte molt important avui dia, però els altres equips també tenen grans especialistes. Tan important és que tu marquis com que el teu porter la tregui. Tenim la sort de disposar d'un parell de llançadors de qualitat tant de penals com de faltes directes, i això ens permet canviar si algun dels jugadors no té un bon dia. Ara bé, tots els equips tenen especialistes, i els millors llançadors tant de penals com de faltes directe són en la copa.

En una entrevista recent em preguntaven per Xevi Puigbí, el nostre porter titular l'any passat. Els deia que no pensem en Puigbí, que va fer una gran copa, per descomptat, però que ara estem molt contents amb el Guillem Fox i el Txus Fernández a la porteria, i tots dos ho estan fent molt bé. Sabíem que a Fox li costaria agafar el ritme perquè el salt de passar de júnior a jugar en l'OK Lliga és molt gran i ara està fen grans partits. L'equip està molt segur a la porteria.

Sí, la veritat és que és la competició que centra més l'interès mediàtic dels mitjans durant quatre dies i els jugadors ens sentim especials. En certa manera és semblant a un cap de setmana de les estrelles. Et trobes tothom a l'hotel, parles amb els companys, amb altres jugadors i tothom vol guanyar. En els quarts sempre hi ha la por d'haver de fer les maletes. Els quatre que passen a les semifinals hi passen amb un plus d'energia i de confiança, i tots quatre se senten favorits. L'any passat ens va passar a nosaltres. Vam saber remuntar en quarts i en semifinals, en les quals vam fer dues tandes de penals perfectes. Després vam guanyar la final, sempre amb un punt de sort necessari per obtenir el títol en aquestes competicions. En la segona part de la final vam patir físicament perquè estàvem més desgastats, però vam saber aguantar.

La imatge que tinc de la derrota amb el Barça a Oviedo és la d'un equip que no va preparar bé el partit, que no va lluitar i que va perdre contra un equip més petit, el Moritz Vendrell, que sí que el va preparar, que tenia molt clar què havia de fer i que va treballar unit per la victòria. De Lleida, el que més recordo és el golàs que va marcar l'Àngel Rodríguez, el 5-3. Va dur la bola d'una àrea fins a l'altra i la va clavar. Va ser el moment que va decidir la final.

Malament. Ell no hi té cap culpa. És totalment innocent, ell no sabia res d'aquest tema. Esportivament, al Moritz Vendrell l'afecta molt perquè l'equip amb l'Àngel Rodríguez segurament estaria una mica més amunt, pel tema de la rotació que ja he explicat. Ell té molta experiència en l'OK Lliga i et donava 25 o 30 minuts per partit molt bons. Ho va demostrar l'any passat no només en la copa, sinó tot l'any. També va fer un partidàs en els quarts de la lliga europea a la pista del Valdagno. No sé si podrem dedicar-li la copa perquè, sincerament, sent realistes és molt difícil, però intentaren dedicar-li el triomf amb el Vic.

El Barça i el Liceo són els màxims favorits. Els blaugrana perquè tenen un gran fons d'armari i podrien fer dos equips. El Liceo perquè juga de memòria, fa un hoquei molt atractiu i és un equip molt regular. El dubte que tinc és si els gallecs tindran prou rotació per aguantar bé tres partits tan seguits, tenint en compte que Pau Bargalló surt d'una lesió i no sé si hi podrà arribar prou bé.

El Barça, el Liceo i el Vic. Vaig jugar dos anys en el Liceo i la copa se'ns va escapar en les semifinals. El Cerceda té un gran equip i el Liceo tindrà feina en el derbi gallec de quarts.