Aitor Egurrola, el Pop, el millor porter del món, afronta als 34 anys la seva quinzena copa amb l'objectiu de sumar el seu vuitè títol. És el jugador que més n'atresora i una peça clau en el Barça, el favorit. A més, ha estat designat dos cops MVP de la competició, l'any 2007 a Alcoi en la final contra el Reus i el 2011, precisament a Blanes en un altre duel final contra els del Baix Camp. Va disputar la seva primera copa l'any 2000 –havia debutat, però, en el primer equip el 1998 arran d'una lesió de Carles Folguera–, i des de llavors només s'ha perdut per lesió la del 2006 a Lloret. El seu lloc el va ocupar Octavi Tarrés i el campió va ser el Reus. “De tots els records em vénen al cap la del 2005, que vam guanyar a Reus en l'últim any de Figueroa, la primera de Vilanova el 2003 perquè vaig ser titular per primer cop i també la de Blanes del 2011”, rememora. Quant al nombre de títols, el seu company Sergi Panadero és el seu immediat perseguidor (4). Sergi Fernández i Marc Torra, tots dos del Barça, en van guanyar quatre, amb la curiositat que van ser consecutives, dues amb el Vic (2009 i 2010) i dues amb els blaugrana. Torra, a més, ha estat tres cops MVP (2009, 2010 i 2012). D'altres equips, Mia Ordeig (Vic) n'ha guanyat tres, una amb els osonencs i dues amb els blaugrana.

“Vam tenir una petita baixada, sobretot quant a resultats, però hem recuperat sensacions. Encara que el resultat contra el Lleida no fos ampli, les sensacions pel que fa al joc van ser molt bones”, explica Egurrola respecte dels bioritmes amb què el seu equip aterra en la copa, “la competició més difícil de guanyar, com s'ha demostrat en els últims temps”. El porter subratlla que, a més dels blaugrana, el Liceo, “molt regular” i el Voltregà arriben en un gran moment. Lògicament, el Barça ha preparat el curs per arribar pletòric al tram final de la temporada: “Hi havia dos punts importats en la planificació física. Un al principi, quan vam jugar la supercopa, la Continental i la Intercontinental, i ara en el tram final, amb la copa, els quarts de la lliga europea i la part final de la lliga. Ara ens juguem els tres títols més importants de la temporada.” Respecte de l'Alcoi, té molt clar que “és un equip jove i descarat i que jugarà sense pressió”.