El Barça va plasmar ahir la seva teòrica superioritat al PalaSind de Bassano en una final esquizofrènica contra el Vic i va sumar la 21a copa d'Europa, amb què revalida el títol conquerit l'any passat al Palau i repeteix per primera vegada en aquesta dècada. El 4-1 del primer temps, amb recital de llançament exterior per obrir la llauna, va deixar el partit vist per a sentència. Amb 1-1, dos gols consecutius –amb xuts de pala espectaculars– de Xavi Barroso van desestabilitzar el conjunt de Ferran Pujalte, que va cometre massa errors. Però l'equip de Ricard Muñoz va perdonar excessivament en el segon temps i el Vic va agafar confiança, va intimidar fins al 4-3 i va perseguir una desena falta dels blaugrana que no va arribar i que hauria pogut forçar la pròrroga.

La final va arrencar amb un Barça més actiu buscant les oportunitats de llançament a distància, amb boles penjades dins l'àrea i culminant amb xuts la majoria de contraatacs. En defensa els blaugrana es replegaven ràpidament a l'àrea deixant-hi sempre dos jugadors, amb la qual cosa evitaven les internades rivals. Als quatre minuts, després d'un atac del Vic, Matías Pascual va agafar una bola, va arribar a porteria i davant de dos defensors va engaltar un potent llançament (1-0). Després del gol, el porter vigatà va aguantar l'equip davant els llançaments blaugrana. El Vic buscava les seves oportunitats amb arrencades per la tanca penjant la bola al segon pal. En una d'aquestes Romà Bancells va fer l'arrencada, Titi Roca va picar la bola i va fer l'empat (10').

A partir d'aquí l'efectivitat barcelonista va trencar el partit abans del descans. Al 13', només de sortir a pista, Xavi Barroso va tenir una possessió sense pressió de cap defensor en què va fer una arrencada per engaltar la bola al pal esquerre abans que acabés al fons de la porteria. Cinc després Sergi Panadero va canviar la bola de dreta a esquerra cap a Barroso i de nou de potent llançament creuat va batre un Grau ara desencertat amb una aturada tova que va deixar passar la bola. El 3-1 pujava al marcador.

El Vic va tenir l'ocasió d'entrar al partit tres minuts abans de la mitja part amb un penal per patí de Pablo Álvarez, però, com ja va fer en les semifinals, Sergi Fernández va endevinar el llançament de Romà Bancells. Els dos darrers minuts van deixar dues targetes blaves als vigatans. La primera, a Ferran Font, va permetre a Pablo Álvarez fer el 4-1 de falta directa, deixant assegut Grau a la dreta i movent ràpidament la bola per batre'l a l'esquerra; la segona, a dos segons de la mitja part, va ser per a Roger Presas per una enganxada a Marc Gual quan aquest marxava sol cap a porteria; però en aquest cas Grau primer i la creueta després van evitar el gol de Xavi Barroso.

El Vic va arrencar la segona part amb inferioritat ja que arrossegava la sanció del primer temps. Malgrat això va aguantar i en igualtat es van viure els minuts més intensos i amb menys control de tota la final. El Barça va fer tres pals i va tenir una doble oportunitat de Pablo Álvarez que, primer Grau i després el pal, van deixar en res, mentre que els osonencs provaven llançaments estèrils. Al 33' va arribar la desena falta del Vic, que va anar acompanyada d'una blava a Mia Ordeig per haver protestat; Álvarez va desaprofitar la directa i el Barça no va aprofitar la superioritat. El Vic va entrar al partit per mitjà de David Torres quan va inventar-se una canonada des de mitja pista: 4-2 al 39'. El Barça va disposar d'un penal clar de Jordi Burgaya per una enganxada per darrere, però Marc Torra no el va aprofitar. En la segona part, els blaugrana van estar mancats d'efectivitat; per contra van tenir múltiples ocasions, però a tres minuts de la finalització el 4-3 de Mia Ordeig de penal hi va posar emoció. Els vigatans van buscar la desena falta però el Barça, que va aguantar 13 minuts amb nou, va saber controlar bé els instants finals.