No, com una gesta o un miracle, no. Hi ha molt d'esforç, molt de treball, molta constància. Ens va condicionar el mal inici contra els equips més forts. I la sanció per dopatge de l'Àngel Rodríguez, que, amb molta professionalitat ens ha continuat ajudant molt en els entrenaments però no hem pogut comptar amb ell. Van ser cops molt durs. Vam fer una reflexió important al vestidor per mirar de superar-ho i, un cop superat, l'equip en va sortir molt reforçat. Evidentment, també hi ha jugadors amb molt de talent a la plantilla. Tot plegat ha fet que acabem tercers. Sí que és cert que un mes i mig enrere era una utopia i que el nostre objectiu era la plaça de lliga europea. Des d'abans de la copa vam veure que podíem dependre de nosaltres. És tot un èxit perquè ha estat la feina de tots.

Són dues o tres setmanes en què s'ajunten moltes situacions. Els resultats no són bons. El dia del 4-4 a casa amb el Noia va ser el darrer partit de l'Àngel. Anem a Mataró i guanyem i a Valdagno fem un bon partit però en sortim amb un resultat molt advers. Segurament el punt d'inflexió és el duel contra el Voltregà de la desena jornada en què perdem per 3-5. Des de llavors només vam encaixar dues derrotes, a la pista del Barça i del Liceo. Després de jugar contra el Voltregà vam fer un gran partit contra el Porto en la lliga europea en què ens van remuntar un 7-3. En aquell partit ja tothom va fer un pas endavant. En el partit següent vam saber patir a Manlleu i després ja ens vam rellançar. El pas endavant el vam fer tots junts amb l'afició.

L'equip venia d'èxits recents que vulguis o no et porten a relaxar-te en petits detalls que et poden portar al fracàs complet, així de clar. El Vendrell com a club i alguns dels jugadors acabaven d'assaborir l'èxit i això ho feia més difícil. També és cert que hi va haver un canvi important a la porteria després de la marxa d'un jugador tan important com Xevi Puigbí i que ni Guillem Fox ni Txus Fernández tenien experiència a l'OK Lliga i en van haver d'adquirir contra els millors equips. A més, l'equip tenia un entrenador nou. Potser amb una filosofia no gaire diferent però amb detalls diferents. Ells s'havien d'adaptar a mi i jo a ells. És un estira-i-arronsa de les dues parts. Fins que no vam trobar l'equilibri l'equip no va funcionar i saber patir va ser clau.

Hi ha moments en què ho passes malament. I no és per la línia de treball en què creus, és pels mals resultats. En la vuitena jornada estàvem molt lluny de l'excel·lència esportiva. Hi va haver un moment en què un es planteja si el que està fent és el millor per al club i fins i tot et planteges dimitir. En aquest sentit, el suport incondicional de la junta ha estat un aspecte fonamental en l'èxit. No només el suport públic, perquè mai em van haver de ratificar, sinó el suport diari. Els ànims i la tranquil·litat que em van donar em va ajudar a mi i a l'equip. Segurament en un altre club no hauria estat així i té molt de mèrit en una entitat amb tants èxits els últims anys. Anar a entrenar el Vendrell no és anar a qualsevol lloc i comporta una pressió mediàtica afegida. Això fa encara més difícil que la junta et doni suport. Sempre els he estat molt agraït per la paciència.

Sens dubte. Que els professionals tinguin la tranquil·litat per aplicar el seu criteri és bàsic.

No és tan mediàtic com el futbol o el bàsquet, però és un esport d'elit a Catalunya i els tècnics estem marcats pels resultats.

La pressió se la posa un mateix. El més important és que quan vagis a dormir tinguis la consciència tranquil·la. La pressió i la responsabilitat seran diferents. Me la trobaré cada dia, quan passegi pel poble. Al Vendrell només hi anava a treballar. Quan ets a la pista treballant la pressió no va més enllà de la que t'imposes per millorar.

Si mirem a llarg termini, que el Noia torni a participar en la copa i en competicions europees; és el que mereix.

Els he seguit però poc. He sigut jugador i entrenador i com deia abans l'èxit et pot portar al relaxament i la línia entre l'èxit i el fracàs és molt fina. Costa molt sortir de les dinàmiques negatives. Per valorar-ho amb certesa, però, hauria d'haver estat dins del grup de treball.

Tot i que necessitava adaptar-se ha fet una gran temporada i ha crescut molt. També hi ha altres jugadors de gran nivell com Sergi Miras. Però tots han sumat molt, des dels dos porters fins als jugadors.

Sense dubtar-ho. Estic convençut que tard o d'hora tornarà al Noia i és clar que el fitxaria. Però sóc legal i tal com vaig fer quan vaig marxar del Calafell, no vull tocar per a la temporada següent jugadors de l'equip en què acabo d'entrenar.