L'Argentina posa fi a la ratxa
Mundial 2015. La selecció espanyola no va estar a l'altura, va ser superada clarament pels argentins i es va quedar sense poder guanyar el seu sisè títol mundial consecutiu
ALEMANYA6
ESPANYA1
No, no va poder ser. La selecció espanyola, amb nou jugadors catalans a les seves files, no va poder guanyar el seu sisè títol mundial de manera consecutiva. L'Argentina va ser superior, la va desmuntar com a equip i va posar fi a una ratxa de cinc títols de campió del món seguits. La clara derrota per 1-6 també va trencar una ratxa de 71 partits invictes –68 victòries i tres empats–. Des de la semifinal contra Itàlia del mundial del 2003, que Espanya no coneixia la derrota en un gran campionat. Per als argentins aquest ha estat el seu cinquè títol mundial, el darrer l'havien guanyat l'any 1999 a Reus, mentre que la selecció espanyola va sumar la seva dotzena medalla de plata.
Els argentins van sortir més ficats en el partit, van començar a controlar més la bola i van tenir alguna ocasió, però van ser els espanyols els que es van avançar amb un llançament des de fora de l'àrea a l'escaire de Jordi Bargalló. El gol en contra no va posar nerviosos els argentins, que van intentar seguir amb el seu joc contra una Espanya que no acabava d'entrar dins del partit ni estava fent un bon joc i que, sobretot, feia algunes errades en defensa. Lucas Ordóñez en va aprofitar una per empatar el partit i portar la intranquil·litat als jugadors estatals. Un temps mort del seleccionador espanyol, Quim Paüls, va intentar centrar els seus homes, però no van tenir gaire temps per fer res i, en la represa del joc, David Páez va fer avançar l'Argentina (1-2) amb un tir des de fora l'àrea. Tres minuts després, ell mateix va tornar a marcar en quedar-se sol i poder llançar amb comoditat en una clara errada en defensa d'Espanya. Era l'1-3. El veterà jugador de 39 anys va entrar en la convocatòria a última hora i va acabar sent decisiu per aconseguir el títol. Amb aquest clar resultat a favor, els argentins es van saber tancar bé al darrere contra una Espanya que no sabia com superar la seva defensa.
Ocasions sense encert
En la segona meitat, no es va apreciar una millora en el joc d'Espanya i els argentins van tenir algunes ocasions ben resoltes pel porter Aitor Egurrola. A mesura que van anar passant els minuts, però, van arribar algunes ocasions que els haurien pogut fer entrar en el partit. Jordi Bargalló va enviar una bola al pal. I un minut després, Toni Pérez va disposar d'una falta directa que va desaprofitar. Els argentins també van tenir una falta directa per les deu faltes d'Espanya i Lucas Ordóñez va fer l'1-4 i va sentenciar el títol onze minuts abans de la fi. L'Argentina es va treure un pes de sobre després d'haver perdut les últimes tres finals contra Espanya i en els últims minuts va buscar la revenja i la golejada. Carlos Nicolía i, de nou, Lucas Ordóñez –va fer tres gols– van situar un espectacular 1-6 en el marcador.
DES DE L'ANY 1999
ESPANYA: Aitor Egurrola, Marc Gual, Jordi Bargalló, Josep Lamas i Pedro Gil –equip inicial–; Jordi Adroher, Eduard Lamas i Toni Pérez. No van jugar: Ton Baliu i Carles Grau. ALEMANYA: Valentín Grimalt, Carlos Nicolía, Matías Platero, Carlos López i Reinaldo Garcia –equip inicial–; Lucas Ordóñez i David Páez. No van jugar: José Manuel Garcia, Gonçalo Romero i Ariel Svritz. GOLS: 1-0 (5') Jordi Bargalló. 1-1 (9') Lucas Ordóñez. 1-2 (12') David Páez. 1-3 (15') David Páez. 1-4 (29') Lucas Ordóñez, de falta directa. 1-5 (37') Carlos Nicolía. 1-6 (37') Lucas Ordóñez. ÀRBITRES: Joaquim Pinto (Portugal) i Alessandro Da Prato (Itàlia). FALTES: 12 d'Espanya i 14 d'Argentina.Portugal torna a guanyar el bronze, el quart seguit
La selecció portuguesa va derrotar Alemanya per 7-3 en la lluita per la tercera plaça del podi i es va emportar la medalla de bronze del mundial per quarta vegada de manera consecutiva. Els alemanys, amb el català Jordi Molet de segon entrenador, van igualar el millor resultat en un campionat del món –el quart lloc–, que ja havien aconseguit en cinc edicions anteriors però que no assolien des de l'any 1978. El partit es va iniciar molt bé per als portuguesos, que en una bona primera meitat van encarrilar el triomf amb un 4-0. En la segona, però, van sortir pensant que tot estava decidit i els alemanys, que han mostrat molts progressos en aquest campionat, van marcar tres gols en quatre minuts (4-3) i van disposar d'una clara ocasió per empatar. Un temps mort del seleccionador portuguès, Luís Sénica, va retornar els seus jugadors a la realitat. Es van tornar a centrar a la pista i en tres jugades van sentenciar definitivament el partit. Itàlia, que en aquesta ocasió no va poder lluitar per les medalles, es va desfer de l'amfitrió, França, i va acabar cinquena. La selecció de Xile, amb el gironí Marc Figa, va acabar el mundial en la vuitena posició després de ser derrotada en l'últim partit per Moçambic. Els igualadins Eric i Cèsar Vives van perdre la categoria amb Holanda, que torna al mundial B, ja que van ser derrotats en el partit decisiu pel tretzè lloc –l'últim de permanència en el mundial A–, contra Colòmbia.