És competir, amb tots. Tenim clar que tenim grans jugadors i el que hem de veure és com respon l'equip. Hem tingut poc temps de preparació i espero que hagi estat l'adequat. Crec que som favorits, primer perquè juguem a casa i segon perquè el nivell que tenim a Catalunya i a Espanya és molt elevat. Seria enganyar-nos si no tinguéssim el paper de favorits.

Exacte. L'últim mundial es va fer a Colòmbia, amb un clima impracticable per jugar a hoquei. I aquí no, estem a casa, on es respira hoquei i crec que és bo. El jugador tindrà els seus familiars al costat, i sentirà més el suport. I, entre cometes, també té més pressió, el jugador no deixa de ser jove i li pot pesar una mica, s'ha de saber gestionar.

La veritat és que sí. Els deu jugadors juguen habitualment en l'OK Lliga o a primera estatal, per tant, el nivell competitiu que tenen és molt elevat. Pensem que són els millors per afrontar el campionat i en ells confiem, i estem convençuts que són els millors.

Hi ha jugadors que tenen més experiència o han acumulat més minuts en l'OK Lliga, però això no vol dir que siguin més o menys importants. El millor d'aquest equip és que cada un té un rol diferent. Segons el partit, segons el tipus de situació, podem escollir l'un o l'altre. I això és el millor, no escollim els millors jugadors, sinó que intentem escollir el millor equip. Crec que tenim jugadors suficients per afrontar qualsevol situació de partit. Crec en tots deu, no especialment en un.

Per a mi és essencial, perquè el ritme de competició d'un mundial sub-20 és molt semblant al ritme de l'OK Lliga. No tots els partits ho són, però els partits clau on et jugues el mundial, són del nivell d'OK Lliga. I són jugadors que hi estan acostumats.

El rival més difícil som nosaltres mateixos. Si no som humils, si no som treballadors, si no som els primers a donar-ho tot, el rival més difícil serem nosaltres. I després, com a seleccions més complicades, en tinc tres: Anglaterra, Alemanya i Colòmbia.

Més enllà no hi penso, perquè si els tres primers partits no els fem bé, no cal que pensem en l'Argentina o en Portugal. Encara que guanyis, si no fas un bon partit o no tens bones sensacions, la resta del campionat no l'afrontes amb confiança. Crec que els partits del grup són molt importants. Si volem ser campions del món, el primer rival a batre som nosaltres.

Amb la selecció fem compromisos cada any, un cop acabi el mundial m'asseuré tranquil·lament amb la federació i en parlarem. De moment, sincerament, no hi he pensat.

Ha estat més fàcil del que pot semblar. La majoria d'entrenadors d'OK Lliga a part tenen la seva feina, vuit hores fent qualsevol altra cosa. Jo tinc la sort que les dues feines que tinc són del mateix i dedico tot el dia a pensar en hoquei, i si realment puc compaginar els horaris, que és el que està passant, em facilita molt la feina, i és el que m'agrada, no em puc queixar.

Content perquè és un títol oficial i dóna molta confiança i molta empenta a l'afició, però també sóc conscient que estem en pretemporada, el títol és important, però no ens dóna tres punts.

El que vull és competir amb tots els equips. Si es perd és que l'altre ha estat millor que nosaltres, no que nosaltres haguem abaixat el nivell. Del nostre esforç i sacrifici dependran els resultats. Si al final de la lliga acabem cinquens o tercers serà perquè realment ens mereixerem aquella posició.