Pluriocupat a Alemanya des del 2013, l'exinternacional català Jordi Molet (Molins de Rei, 1977) compatibilitza el seu doble càrrec en l'RSC Cronenberg –jugador i tècnic– amb el de seleccionador alemany sub-20 i segon de l'equip absolut que va obtenir un brillantíssim quart lloc en el mundial. Enrere queden 16 temporades en l'OK Lliga i títols en el Noia i el Reus. Aprofitarà la seva estada a Vilanova, on es juga el mundial sub-20, per anar a votar diumenge després de descartar fer-ho per correu per l'excés de complicacions.
L'objectiu d'Alemanya a Vilanova era aspirar al novè lloc?
Sí i no. Estem en el grup d'Espanya i havíem de veure quin era el nivell de Colòmbia per saber si podíem aspirar a jugar els quarts perquè, Anglaterra, ja la coneixíem. Colòmbia és un equip molt ràpid, vam cometre la desena falta en el darrer segon del partit i ens van guanyar de falta directa.
Ara tenen la part bona del quadre per acabar novens.
Si fem el que toca podríem arribar a jugar el partit pel novè i el desè lloc. Depèn dels nostres jugadors en el context d'una lliga sub-20 molt poc competitiva amb només tres equips. Per això se'ls nota la falta d'experiència, tot i que el nivell de porters és òptim.
I els joves no tenen oportunitats en els primers equips tractant-se d'una lliga menor?
No, a Alemanya la lliga és molt més amateur i els entrenadors utilitzen molt poc els joves. Ara, la federació, veient l'èxit del quart lloc de la selecció sènior en el mundial de França, ha proposat un organigrama conjunt perquè treballéssim tots junts per potenciar la base.
El quart lloc va ser heroic.
Sí. Vam guanyar molt bé Itàlia en els quarts, malgrat que vam acabar 7-6 en l'últim minut després de dur el partit molt ben encarrilat per 7-4 i notar la falta d'experiència. Els directius alemanys han de ser conscients que cal fer un esforç. En aquest mundial sub-20, per exemple, els jugadors han pagat per venir, no se'ls dóna res de material.
Fa anys que França es perfila per fer un salt i en canvi el va fer Alemanya sense tenir, pel que explica, una estructura.
Sí, perquè tenim la sort de tenir quatre o cinc jugadors que tenen talent i que es treballen ells mateixos físicament al marge del que es fa en els seus equips. Els porters també tenen qualitat i vam tenir el punt de sort necessari. El que es vol aconseguir és una estructura. Jo enguany ja volia tornar a Catalunya però la federació alemanya em va demanar si podia continuar. No podem guanyar un campionat ara però, si donem un estímul als joves, d'aquí a tres o quatre anys podrem competir.
De feina no n'hi falta...
Quan feia dos mesos que era a Alemanya em va sortir la feina de la federació. Ja els vaig dir que encara no parlava alemany però allí hi ha un dèficit d'entrenadors i suposo que el meu currículum hi va ajudar. Gairebé m'ho van demanar com un favor. També porto dos equips de la base del Cronenberg, i faig de segon tècnic mentre jugo. A més, he aportat més que res la meva experiència a la selecció alemanya absoluta. Tot plegat és una experiència molt positiva.
Pel que s'ha vist fins ara fa la impressió que Espanya és la favorita en aquest mundial sub-20.
Sí, és favorita però l'any passat a Valongo també ho era i va perdre la final contra Portugal, que va jugar amb més intensitat. Espanya té els millors jugadors i Portugal juga amb més anarquia. França també té un bon equip i podria ser una sorpresa.
Com veu l'OK Lliga?
Esperem que sigui igualada i que el Barça no la guanyi amb gaire diferència. Està bé que equips com ara el Moritz Vendrell vagin guanyant títols.
Votarà diumenge a Catalunya o ja ha votat per correu?
Vam mirar de votar per correu a través del consolat espanyol a Alemanya i tal, com els va passar a altres companys, hi havia molts problemes i vam decidir que votarem diumenge aprofitant que estem jugant a Vilanova.
Com ha viscut des d'Alemanya l'acceleració del procés català?
Allà em pregunten molt sobre el procés i no ho acaben d'entendre, tot i que entre ells també tenen rivalitats. Jo estic al nord de
Westfàlia i allí tenen molta indústria i consideren que treballen molt pels altres alemanys i en certa manera també es voldrien separar. Ells em diuen que si Catalunya s'independitza ells també ho poden fer. No en saben ben bé el motiu. Ser català és un sentiment i jo els dic que ho has de viure, que és difícil d'explicar. Els dic que no és un tema exclusivament econòmic, que hi ha una història, una llegua pròpia, un entorn. Que som una altra cultura. Som una altra gent. No és fàcil d'explicar.
Ells per tant també preveuen
la possibilitat secessionista.
Sí, però només des del punt de vista econòmic perquè parlen tots la mateixa llengua. Em pregunten si el català és un dialecte i els he d'explicar que és una llengua. Al final, quan no me'n surto sobre el procés els dic: és com un Barça-Madrid, són coses totalment diferents.