Fabio Aru, de morros contra el mur de Rodés
Ciclisme. Chris Froome recupera el mallot groc del Tour en un final desordenat i té 19 segons sobre el sard i 23 respecte de Romain Bardet, segon i tercer. Michael Matthews guanya l’etapa
Michal Kwiatkowski va dur Chris Froome ben situat fins al peu de la darrera rampa de l’etapa d’ahir, un mur del 9 per cent. Gilbert (Quick Step) i Van Avermaet (BMC) s’estaven jugant el triomf fins que l’australià els va passar la mà per la cara a 200 metres. Matthews (Sunweb) va allargar la festa del conjunt alemany, grossa abans-d’ahir amb Barguil. Sense el mallot de líder, Sky ha permès que les etapes fossin caòtiques i ahir en va treure profit perquè Fabio Aru, sense equip i a roda del triple vencedor del Tour en els moments calents als Pirineus, ja estava molt lluny dels primers llocs en el darrer trencant a meta, a més de 3 km del mur de Rodés. El sard, que minuts després de l’arribada va reconèixer l’error de col·locació en ple debat sobre el protocol de les arribades –la d’ahir no estava inclosa en el protocol de les massives en què no s’apliquen els talls de tres segons, per motius de seguretat (la de demà passat, per exemple sí)– va cedir 25 segons respecte del gran favorit al triomf. El vencedor a La Planche des Belles Filles va admetre que a un quilòmetre i mig el pilot estava partit en mil bocins i que va ser impossible remuntar posicions perquè es trobava massa enrere. Ni contrarellotges ni tàctiques ofensives a la muntanya. Una arribada ben gestionada per la Royal Sky Forcel amb l’anterior campió del món a Sagan i vencedor de la Milà-San Remo i Strade Bianche aquest 2017, permet al britànic tornar a dur el groc.
Quatre en mig minut
L’altre beneficiat d’estar atent a l’arribada, plena de revolts i poc marge de maniobra per la manca d’amplada a la carretera, va ser Rigoberto Uran. El guanyador de la novena etapa amb el 53-11 a pinyó fix –les caigudes de Porte i Martin el van deixar sense canvi de marxes–, sí que va seguir la roda de Froome i va entrar amb el mateix temps que el líder i l’irlandès del Quick Step. I el colombià és, a priori, molt millor en contrarellotge –23 km a Nantes, dissabte que ve– que Aru i Bardet. Una circumstància que el deixa en disposició de pujar al podi de París diumenge si no comet cap errada. Com la d’Aru i Bardet ahir, per exemple.
Combatius
Thomas de Gendt (Lotto Soudal) corre un Tour paral·lel. El belga va tornar a ser el més combatiu i va desesperar el mateix Thomas Voeckler, un corcó a les escapades i caçarecompenses en espera d’un darrer premi gros en el seu últim Tour. Neutralitzats els del davant, després de dos ports de tercera i sense cap intent de provocar talls amb l’ajuda del vent entre els equips grans, Tony Martin (Katuixa) va obrir les hostilitats. Ho van provar, amb l’alemany al pilot una altra vegada, Lammertink (Katuixa), Périchon (Fortuneo), Caruso (BMC) i Arndt (Sunweb) però només els dos primers duien bones intencions –els altres hi eren per fer-los la guitza en benefici dels candidats a l’etapa, Van Avermaet (vencedor el 2015 a Rodés) i Matthews–. I amb l’aproximació, Aru es va quedar enrere mentre que a Froome li anaven escalfant l’orella per l’auricular –“push, push”– veient que podia recuperar el groc.
ELS PROTAGONISTES
Notícies
Divendres,19 abril 2024