La sisena consecutiva

Malgrat el bon paper en la final i l’esforç enorme per intentar omplir de dubtes la plantilla més potent de les que participen en les competicions espanyoles i una de les millors del panorama continental, el CN Terrassa no va poder canviar el desenllaç de la copa i l’Atlètic Barceloneta va renovar l’hegemonia i es va convertir en el primer equip de la història que encadena sis títols –en total n’acumula catorze.

Els vallesans van saltar a la piscina disposats a dificultar la victòria als mariners. No es van rendir quan l’Atlètic Barceloneta es va avançar ben aviat gràcies als gols d’Álvaro Granados i Martín Famera i van respondre amb tres gols consecutius –Sanahuja, Aguilar i Galeev– i van acabar el primer parcial dominant per la mínima (3-2). Tampoc es van arronsar després del gol del navarrès Alberto Munarriz i Ricard Alarcon va tornar a situar el Terrassa, molt efectiu en les accions de superioritat, al davant en el marcador (4-3) a l’equador del segon parcial. Encara que els de Chus Martín van arribar al descans guanyant (4-5), els vallesans es van resistir a deixar escapar el fil del partit i Bernat Sanahuja va establir les taules just després del parèntesi (5-5). A partir d’aquí, el Terrassa va desaprofitar un parell d’atacs mentre que els mariners van apujar una mica la intensitat i van obrir una escletxa definitiva (5-8). Alberto Munarriz va transformar un penal, Fran Fernández va anotar el seu gol i el jove Niko Paul també va batre Iñaki Aguilar i al tècnic David Cobacho no li va quedar més remei que demanar un temps mort per frenar la sagnia. Donat Galeev va escurçar la diferència (6-8), però no va poder canviar la dinàmica perquè el conjunt barceloní va replicar amb els gols de Munarriz, a les acaballes del tercer quart, i de l’olotí Blai Mallarach, en l’inici de l’últim parcial (6-10), que van evitar que el Terrassa es tornés a ficar a la final i es trobés en disposició de discutir el tron al campió.

Els mariners no es van confiar i van mantenir la intensitat al mateix temps que els vallesans es van desinflar i no van poder seguir el ritme del rival, amb una banqueta més àmplia, i la final va quedar sentenciada quan l’exjugador del Terrassa Álvaro Granados va obrir un forat insalvable de cinc gols (7-12).

Era la quarta final que disputaven els vallesans i encara tenen l’assignatura pendent d’estampar el seu nom al palmarès. En la mateixa situació que el Terrassa s’hi troben el Canoe, que ha disputat cinc finals sense recompensa; el Sant Andreu, tres; i el Poblenou i el Mataró, una.

En el pol oposat s’hi troba l’Atlètic Barceloneta. No havia guanyat cap títol en les tretze edicions disputades el segle passat i va estrenar el caseller el febrer del 2000. Des de llavors s’ha convertit en una màquina de sumar títols. Ahir va afegir la catorzena copa i, a més, Alberto Munarriz, que va acabar el partit amb quatre gols, va ser escollit el jugador més valuós de la final per segon any seguit.