Surf de neu

jocs paralímpics d'hivern

Surf de neu

El somni d’Astrid Fina es compleix amb un bronze

Surf de neu. La ‘rider’ barcelonina aconsegueix la seva primera medalla en els Jocs Paralímpics després de quedar tercera en la prova de cros

En la primera oportunitat que ha tingut, Astrid Fina s’ha penjat al coll la medalla que havia vingut a buscar als Jocs Paralímpics de PyeongChang. Ahir, la rider barcelonina va ser tercera en la prova de cros, categoria SB-LL2, només superada per les holandeses Bibian Mentel-Spee i Lisa Bunschoten, cosa que li va valer un lloc al podi amb el bronze al pit. “No m’ho puc creure. Encara no soc conscient que he aconseguit una medalla. En la baixada he volgut assegurar i no he anat al màxim per tal de no caure. He tingut moments tensos, però pensava: “No perdis la calma que anirà bé”, va admetre, eufòrica, després de triomfar en la disputa pel tercer lloc amb l’holandesa Renske van Beek, a qui va derrotar en el descens. Abans, en la ronda classificatòria, l’única en la qual les riders baixen en solitari, la catalana va ser cinquena de sis participants. En els quarts va ser molt superior a la canadenca Sandrine Hamel durant tota la baixada i es va guanyar, per primera vegada, un lloc en les semifinals dels Jocs Paralímpics. En la lluita per entrar en la final no va poder superar, però, la rival més complicada, la número 1, Bibian Mentel-Spee, i es va haver de conformar amb la disputa del bronze.

La feina amb els psicòlegs ha estat determinant per a l’èxit d’Astrid Fina, segons va subratllar ella mateixa: “Durant tota la temporada he treballat amb una psicòloga esportiva, la Marta, i aquests últims dies ho he fet amb la Manuela, del comitè olímpic. M’ha anat molt bé.” En tot cas, l’esforç que ha fet en els darrers quatre anys ara es posa en valor. “Tenia por de no complir l’objectiu. De tot el que he patit, ja no me’n recordo. Ha estat una feina molt dura. He estat lluny de la meva família, lluny dels meus amics i, en alguns moments, amb molta fatiga. Tot ha valgut la pena”, va confessar en aquest sentit.

Dos noms van aparèixer en el moment de les dedicatòries: els del seu entrenador, Albert Mallol, i el de la seva mare. “Sense l’Albert no hi hauria medalla, se l’ha treballat molt i m’ha suportat. I la meva mare, la Gemma, és el meu pilar”, va comentar Astrid Fina, que divendres tornarà a competir. Serà en la modalitat de Banked eslàlom. “No sabem com serà el circuit, només que serà diferent. Tot i que potser deixen algun peralt. Ens van dir que ens entrenaríem dos dies, però finalment serà un. Ho donaré tot. Encara que ja tingui la medalla no em relaxaré”, va assegurar la catalana.

LA PROTAGONISTA

A la baixada no he anat al màxim per no caure. He tingut moments tensos, però pensava: ‘no perdis la calma que anirà bé
Del que he patit ja no me’n recordo. Ha estat una feina molt dura i, en alguns moments, de molta fatiga. Tot ha valgut la pena
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)