Peter Sagan (Bora-Hansgrohe) i Alejandro Movistar (Movistar) ho tenien tot a favor ahir per jugar-se a l’esprint el triomf en l’Amstel Gold Race fins a poc més de dos quilòmetres de la meta, quan un atac de Michael Valgren (Astana) i Roman Kreuziger (Mitchelton-Scott) va partir el grup dels favorits, que van dubtar uns segons en respondre. Això, com sol passar sovint, els va passar factura. En l’arribada Valgren (26 anys), un danès amb un físic imponent, va assolir el triomf confirmant que és un dels rodadors amb més potencial del pilot.

L’Astana va saber jugar les seves cartes com ningú. Valgren va trobar-se al costat de Fuglsang en la selecció dels escollits. A banda de Sagan i Valverde hi eren Gasparotto –dues vegades vencedor a l’Amstel–, Tim Wellens, Julian Alaphilippe i Jelle Vandenvert, entre d’altres. Només Philippe Gilbert, que aspirava al seu cinquè triomf, i Greg van Avermaet van perdre el tren de la victòria quan va esclatar la gran batalla final en els últims 50 quilòmetres. Sagan, que venia de guanyar la París-Roubaix, i Valverde van respondre amb astúcia i força els embats de tots els seus rivals, però pel camí es van quedar sense companys d’equip, un mal negoci per controlar tants pedals assedegats de glòria.

El Movistar i Valverde no es van amagar. Mikel Landa va ser el primer de posar el pilot en final d’un. A partir de llavors la clàssica va esdevenir una apassionant batalla estratègica i d’energia. Sagan va provar un atac de lluny, però tothom venia avisat de l’animalada que havia camí de Roubaix. Kreuziger i Gasparotto sí que van aconseguir mig minut de diferència, que no va ser suficient davant la resposta per darrere de Valverde, que en la pujada a Geulhemmerber va formar un grup d’una dotzena d’aspirants. Ningú ja no va mirar enrere. Valverde es va desgastar com ningú en totes les petites pujades, Sagan va resistir i els dos Astana, Fuglsang i Valgren, van esperar els últims quilòmetres per aprofitar-se del marcatge sobretot entre Valverde –segon dues vegades– i l’eslovac. Així, l’intent final de Valgren, amb Kreuziger de convidat, va ser definitiu. Rere seu va saltar Gasparotto, desesperat a la recerca del seu tercer triomf, però ja no hi va ser a temps. El ciclista de l’Astana va alçar els braços i es va convertir en el segon danès que conquereix la prova després del triomf de Bjarne Riis el 1997.