Efecte mirall

L'Alcobendas és una pedra a la sabata del Bordils, que veu com li fa provar la seva pròpia medecina. A cara descoberta, la primera meitat va ser un espectacle: 17-16 amb un intercanvi constant que va arribar a donar dos gols de marge als catalans (4-6, Mario Martínez en el minut 7). “Ens hem encaparrat a jugar un contra un amb molt bot i sols contra tres. No hem trobat solucions. Individualment fèiem algun gol, plorant, però col·lectivament no”, argumentava Campos, sorprès en la segona meitat després d'atacar bé la 6-0 en la primera: “Aquest equip porta molt els rivals al límit, s'arreplega molt ràpid i contraataca, amb un ritme molt alt. No hem pogut aguantar el ritme, ells físicament estan més bé i han vingut els errors individuals de passades, cansament...” Carregats de cames, sense idees i gairebé assistint el contraatac local perquè l'exblaugrana Martí Villòria se'n fes un fart: sis gols en el fatídic primer quart d'hora de la segona meitat per a l'extrem, autor de 9 gols ahir. És la cadena d'errors que va dur el marcador al 27-20 en el minut 46, amb els temps morts de Pau Campos ja esgotats i el partit sentenciat. I encara bo de les aturades de Jordi González en aquesta arrencada, contres i penal inclòs. “Hem tingut un gran rival al davant. La setmana passada el líder només li va fer 22 gols i nosaltres, 27. En la primera part hem donat la cara però regalar un quart d'hora, en aquest nivell, és molt. En el segon de la segona meitat anàvem 27-20”, apuntava l'entrenador, resignat. I hi afegia, abans de destacar el partit d'Uri Márquez: “Som conscients de les mancances de llançament exterior i de jugadors de primera línia; érem quatre en la seva posició natural.”