El darrer mes de Mariona Serrahima ha estat frenètic. La santcugatenca s'ha erigit en una de les referències de la selecció sub-21 espanyola, que ha acabat en quarta posició el mundial de Xile. I, a més, ha marcat cinc gols en els dos últims partits amb el Junior en la divisió d'honor. “Ha estat estressant perquè han passat moltes coses en pocs dies. Però totes bones. Els resultats han acompanyat i l'experiència ha estat una passada”, explica cofoia la jugadora de Sant Cugat del Vallès.

Onze gols en els primers nou partits de la lliga han fet que Serrahima acabi la primera volta com a pitxitxi de la divisió d'honor. El pòquer de gols de diumenge passat en el duel contra el Pozuelo madrileny, el cuer, han fet que se situï a la part més alta de la taula de golejadores. “No he canviat gairebé res. A vegades em quedo després d'algun entrenament per practicar el tir. Però, tampoc he fet res especial. Crec que és una qüestió de confiança i de dinàmica. Suposo que quan t'entrenes al màxim acabes jugant al màxim”, explica Serrahima, que ha fet un salt qualitatiu en el darrer any. Tot i ser una habitual en les concentracions de les seleccions inferiors, Serrahima assegura haver fet un canvi de xip. “Era una jugadora que em cremava molt fàcilment. Me n'anava dels partits a la mínima. Un dia eren els àrbitres i els altres era jo mateixa. Sempre acabava amb targeta, era un drama”, narra. Després que molts entrenadors li insistissin perquè canviés d'actitud, la golejadora del Junior ha fet el clic definitiu. “Estic més centrada. M'ha anat bé tenir al meu costat jugadores de la talla de la Cris Guinea i la Carlota Petchamé, jugadores de la selecció que sempre m'han servit per emmirallar-me i que s'entrenen sempre al màxim”, explica Serrahima. “Fa que et contagiïs de la seva manera de fer les coses”, afegeix.

Guinea, que l'estiu passat va marxar a la lliga alemanya, és una de les baixes significatives d'un Junior que ha hagut de suplir els noms amb esforç i sacrifici. “Estem competint contra equips com el Club de Campo, que tenen vuit jugadores de la selecció, i nosaltres ens hem de reforçar amb noies d'edat juvenil”, explica la golejadora, que, tot i això, creu que l'equip –segon classificat a quatre punts de les madrilenyes– aspira a guanyar la lliga i la copa de la Reina, el gran objectiu de l'any 2017. “Ens fa una il·lusió especial perquè la juguem a casa. A més, l'any passat va venir moltíssima gent a veure'ns jugar la final i ens vam quedar amb les ganes de guanyar el títol per agrair-ho”, recorda la santcugatenca.

També serà especial l'any vinent per a la família Serrahima, una de les fundadores del Junior que en aquest 2017 que comença complirà 100 anys. El seu besavi Maurici va ser el fundador d'un club en què han destacat el seu avi i els seus tiets, i on ara es fan un nom ella i el seu germà, un dels capitans del primer equip i peça essencial del combinat sub-21 espanyol que ha acabat sisè el mundial de l'Índia. “És una responsabilitat gran”, comenta rient la golejadora santcugatenca, que explica que, tot i la llarga tradició familiar d'hoquei sobre herba, els seus pares preferien jugar a tennis. Anys més tard, el Marc, el seu germà gran, i ella, procuren que els seus equips segueixin creixent en les màximes divisions de l'hoquei estatal i confien que els altres tres germans segueixin la tradició familiar. De moment, la Mariona és un valor en alça, que enguany ha agafat molta responsabilitat al seu equip i que s'ha erigit en la golejadora i ha tancat la primera volta com a pitxitxi de la lliga amb 11 gols.