La sobretaula del Dia d'Acció de Gràcies, tan recurrent en la filmografia ianqui, deu ser un malson per als al·lèrgics als esports a can Vandeweghe. Coco Vandeweghe, rival la matinada passada de Garbiñe Muguruza en els quarts de l'obert d'Austràlia, és neta i neboda de jugadors de l'NBA i sa mare va ser una nedadora olímpica que va competir en els Jocs Olímpics de Mont-real el 1976.

El seu tiet, Ernest, Kiki, Vandeweghe, el més famós de tots, va ser un aler de 2m03 que va jugar durant tretze temporades a l'NBA amb els Denver Nuggets, els Portland Trail Blazers, els New York Knicks i Los Angeles Clippers. Va ser dos cops all-star, i el 1987 va ser el millor anotador de triples de la lliga amb un encert del 48,1%. El seu avi Ernie Vandeweghe, nascut al Quebec i que va morir el 2014, ja havia jugat d'escorta a l'NBA durant sis temporades. La seva àvia Colleen Kay Hutchins, la nota discordant quant a l'especialitat –no pas pel que fa a l'èxit–, va ser Miss Estats Units l'any 1952. Una família de celebritats.

La novaiorquesa establerta a Califòrnia Coco Vandeweghe té 25 anys i és la 33a del rànquing WTA. Fa temps que es diu que té un servei dels millors del circuit, però mai fins ara i malgrat que atresora dos títols WTA individuals –Hertogenbosch 2014 i 2016– i un de dobles a Indian Wells 2016, havia viscut un triomf tan universal com el que va obtenir en els vuitens de final diumenge contra Angelique Kerber, la número 1 del món i encara vigent campiona de l'obert d'Austràlia.

Ella, que només havia arribat als quarts de final d'un Grand Slam fa dos anys a Wimbledon en 24 participacions en els millors tornejos del món, és més aviat despistada, o almenys així ho va semblar en l'entrevista protocol·lària que li van fer a peu de pista quan va derrotar la teutona: “No he mirat el quadre i no sabia que em tocava Garbiñe Muguruza.” Un altre exemple: “Crec que és la primera vegada que derroto una número 1.” Quan es va assegurar l'últim punt, va arronsar les espatlles i va somriure, com volent dir que havia fet allò que sempre s'intuïa que podia arribar a fer i que fins ara mai no havia fet. Tot seguit, serena com si un dia per l'altre assolís victòries del tal volada, va donar la mà a l'encorreguda Angelique Kerber.

Coco fa 1m85 i té una gran potència. La seva constitució recorda, salvant les distàncies, a la de la retirada compatriota Lindsay Davenport (1m89), però amb un pes inferior i segurament més ràpida. Si jugués a bàsquet seria pivot. La seva dreta és poderosa. En les estadístiques que van aparèixer sobreimpressionades en la transmissió de l'obert d'Austràlia es va veure que llançava la bola a força quilòmetres per hora més que Kerber. Fins als vuitens, havia clavat 141 punts guanyadors a Melbourne i s'havia mostrat solvent amb el servei, amb percentatges elevats d'èxit i 30 aces.

Vandeweghe va perdre a Cincinnati contra Garbiñe Muguruza en el seu últim cara a cara jugat l'any passat, però l'havia derrotada en els dos duels anteriors, a Hertogenbosch i a Wimbledon el 2014, totes dues vegades sobre herba, la seva gran especialitat. Muguruza la va definir com una jugadora que “té molta potència en els seus cops i que és incòmoda”.