Ciclisme

Al club de les tres xifres

Ciclisme. El murcià Valverde va celebrar la victòria número cent com a professional diumenge. Ara mateix, en actiu, només tres corredors ho han aconseguit: Cavendish, Boonen i Greipel

No ha guanyat mai el mallot groc ni l'irisat, però Alejandro Valverde (Movistar) és un dels ciclistes més complets dels últims temps. Ho avalen les cent victòries que llueix al palmarès des de diumenge, quan es va anotar la cinquena Volta a Andalusia per tan sols un segon de diferència respecte a Alberto Contador (Trek). La victòria li va permetre passar a formar part del restringit club de ciclistes en actiu que compten els triomfs amb tres xifres juntament amb el britànic Mark Cavendish (Dimension Data), el belga Tom Boonen (Quick-Step) i l'alemany André Greipel (Lotto Soudal). Si manté la dinàmica del curs passat, el pròxim a donar-se d'alta en el club serà l'eslovac Peter Sagan (Bora).

La polivalència, la complexió física i el manteniment de la capacitat de rendir al nivell dels millors als 37 anys són algunes de les claus de l'èxit del murcià, que ha estat capaç de guanyar una prova de tres setmanes (Vuelta), tres cops una de les clàssiques més cobejades (Lieja-Bastogne-Lieja) i un grapat d'etapes (62), entre les quals hi ha les tres grans voltes per etapes: Vuelta (9), Giro (1) i Tour (4). Precisament el pòquer a França demostra la seva versatilitat: es va estrenar amb triomf als Alps el 2005, va repetir tres anys després en ser el més ràpid en un repetjó final a Plumelec, una de les especialitats de Valverde, i la darrera en una etapa pirinenca en culminar una llarga escapada. La quarta va venir després de la sanció a Riccardo Riccó.

El corredor del Movistar, entre les conquestes del qual també hi ha la Volta a Catalunya i quatre etapes, completa els èxits amb sis medalles en mundials –encara que la d'or se li va resistir–, el podi a les tres grans voltes i ha acabat quatre cops número u del rànquing mundial. Valverde assegura que la victòria més especial va ser la primera a Lieja “perquè era una cursa que sempre havia somiat fer, va costar molt de guanyar i vaig ser el primer espanyol a aconseguir-la”. Amb tot, hi afegeix que una de les fites que més il·lusió li va fer no va ser una victòria, sinó un segon lloc que li va suposar una alegria immensa: “La medalla de plata al mundial del Canadà per darrere d'Igor Astarloa”. I també: “El triomf al Tour Down Under en la primera cursa que disputava després de dos anys aturat [va ser sancionat entre el gener del 2010 i el del 2012 acusat d'estar implicat en l'operació Puerto].”

El mig miler de victòries del depredador Eddy Merckx

El belga Eddy Merckx va rebre el sobrenom del Caníbal per la seva fam insaciable de vèncer i vèncer. Va guanyar totes les curses importants i durant sis anys, entre el 1965 i el 1978, va vèncer l'equivalent a una cursa a la setmana. Quan va penjar la bicicleta, el 1978, al seu palmarès havia recollit 525 victòries com a professional. Un registre estratosfèric i que no ha estat igualat, ni de bon tros, per ningú. Merckx va ser capaç d'obtenir 54 victòries en una sola temporada. Només al Tour de França va firmar 34 triomfs. En les edicions del 1970 i el 1974 en va acumular vuit en cadascuna, una fita tan sols compartida amb Charles Pélissier i Freddy Maertens. Rubrica els números impressionants amb 28 victòries en clàssiques, set en un dels cinc monuments, la Milà-San Remo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)