El Llibre blanc de l'esport de la Unió Europea ens assenyala que aquest sector, en el seu sentit més ampli, representa el 3,7% del PIB de la UE i que ha arribat a crear 15 milions de llocs de treball. Segons l'ACC1Ó (agència per a la competitivitat de l'empresa catalana) s'han identificat 578 empreses que facturen quasi 3,5 d'euros i donen feina aproximadament a 15.000 persones. Barcelona, des de fa anys, s'ha consolidat com una marca de referència mundial dins l'àmbit del fitness i també d'organització d'esdeveniments esportius internacionals. L'institut d'estadística de la ciutat de Barcelona mostra en les dades de l'any 2016 que gairebé el 60% de la població practica esport. Sense oblidar les dades de l'Indescat, en què es posa de manifest el gran teixit associatiu del nostre país amb més de 600.000 llicències esportives sorgides de 9.008 clubs entre totes les 72 federacions catalanes.

Tot aquest entramat esportiu es converteix en un element estratègic generador de riquesa en què s'impliquen molts i diversos professionals del sector. La seva formació és fonamental per la responsabilitat que suposa tenir entre les seves mans la salut, l'educació, el rendiment esportiu, l'oci i el lleure… dels ciutadans del nostre país. De la mateixa manera que ho té un arquitecte, advocat, enginyer o biòleg, per posar altres casos.

El grau universitari en ciències de l'activitat física i de l'esport (del reial decret 1670/1993) és el responsable de vetllar per una formació, que abans estava centrada fonamentalment en els especialistes d'educació física com a disciplina única, però que actualment ja respon amb un model interdisciplinari en què el moviment humà és l'objecte d'estudi. No es tracta d'agrupar disciplines i que cadascuna aporti el seu propi coneixement científic, la qual cosa seria mantenir-se en un model multidisciplinari. Sinó que consisteix a apostar en una opció més rigorosa i complexa, en la qual cada disciplina necessita les altres per desenvolupar-se. Per tant, significa un nou escenari epistemològic obert a la innovació i necessàriament integrador. Aquesta nova proposta i concepció formativa té en compte els canvis vertiginosos que estan experimentant les activitats fisicoesportives, a causa de les noves demandes socials, l'emergència de nous sectors i canvis tecnològics. A tall d'exemple, seria la revolució que en el present està provocant les apps dels telèfons mòbils i la seva repercussió en l'entrenament esportiu. També sense oblidar una necessària formació general fonamentada en uns coneixements bàsics científics de cada disciplina, una actitud vers la interdisciplinarietat i la feina en equip, una inquietud per a la recerca i innovació, i tenint sempre presents els valors ètics de la praxi professional i científica. Cal destacar que el graduat en CAFE és un professional que fonamentalment pot mostrar les seves potencialitats en diverses àrees d'intervenció: educació, gestió, recreació i lleure, poblacions especials i rendiment esportiu, entre d'altres.

En el món global en què vivim, la formació universitària et permet al mateix temps gaudir d'experiències d'intercanvi i estades a l'estranger, sent un mitjà educatiu únic per complementar i enriquir els estudis de grau. Adquirint, d'aquesta manera, noves destreses per a la futura inserció en el món laboral, perfeccionant les habilitats comunicatives en altres llengües, capacitant-los per a una millor cooperació i solidaritat, en definitiva, sumant en el procés de creixement personal. Per això des de la universitat es promouen les estades a centres estrangers mitjançant programes d'intercanvi com podrien ser l'Erasmus, Comenius i Leonardo. El mercat laboral ja fa anys que està també fora de les nostres fronteres i els futurs professionals de l'esport han d'estar preparats per afrontar les noves regles de joc.

En definitiva els graduats en CAFE seran tots aquells agents que podran garantir un millor servei de qualitat a la societat, tal com es mereix el sector de l'esport, davant de totes aquelles persones que dipositen la seva confiança en ells.