Atletisme
Europeu 'indoor'
Adel Mechaal es reivindica
Europeu de pista coberta. El fondista palamosí conquereix amb autoritat el ceptre continental de 3.000 metres a Belgrad i torna a proclamar la netedat dels seus resultats
Puny enlaire, Adel Mechaal va arribar victoriós a la final de 3.000 m de l'europeu de Belgrad i va descarregar la tensió acumulada en una situació personal complicada. El fondista palamosí va saber llegir perfectament els diversos moviments de la cursa, va atacar en l'última volta i va resistir l'embat del noruec Henrik Ingebrigtsen, tot un especialista en arribades a l'esprint. La banyolina Esther Guerrero, que competia per primera vegada en la final d'un gran campionat internacional, va pagar l'esforç de les dues curses prèvies i, a l'hora de la veritat, li van fallar les forces. Va acabar sisena dels 800 m amb un registre de 2:03.09.
El primer quilòmetre de la final de 3.000 m va transcórrer a un ritme lent (2:50.68). Els turcs Aras Kaya i Ali Kaya es van deixar veure en un parell de voltes i, per uns moments, Adel Mechaal va quedar endarrerit en les últimes places. Qui va accelerar el ritme de debò, però, va ser l'alemany Richard Ringer. El palamosí, molt atent, es va convertir en la seva ombra fins que en l'última volta va decidir prendre la iniciativa. Ingebrigtsen va contraatacar a l'inici del darrer revolt i es va col·locar de costat amb el català. Mechaal va resistir. Encara guardava un últim cartutx i es va escapar ja definitivament a conquerir l'or dels 3.000 m amb una marca de 8:00.60. Poc després de creuar la meta, es va abraçar amb Antonio Serrano, el tècnic que des d'aquesta temporada guia les seves passes a la Blume de Madrid.
Amb la victòria a la butxaca, va ser el torn de reivindicar-se. “És el premi a la lluita constant d'aquests últims mesos, que m'han fet fort psicològicament. Hi ha hagut un moment en què m'he vist tancat, com un lleó acorralat; hauria pogut caure, però em veia fort i he esperat per canviar molt fort en els 200 m”, va relatar. Sancionat per l'Agència Espanyola Antidopatge (Aepsad) per tres controls fallits –ha pogut tornar a competir gràcies a la mesura cautelar del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS)–, l'atleta del New Balance va explicar el seu canvi de residència: “Vaig decidir traslladar-me a Madrid per dos motius. Primer, perquè em volia entrenar a la Blume, tot i que encara no puc viure allà perquè l'agència espanyola s'hi oposa. I segon, també volia anar a la capital perquè volia demostrar que havien comès un error, ja que vaig enviar els correus pertinents per dir on estava.” I va sentenciar: “Sincerament, vull reivindicar que soc un atleta net i que han comès un error que no volen admetre.”
L'últim títol europeu d'un atleta català en pista coberta va ser per a Natàlia Rodríguez, campiona de 1.500 m a Torí 2009. La tarragonina havia quedat segona, però cinc anys després la IAAF va anul·lar els resultats de la russa Anna Alminova, la vencedora, i la tarragonina va heretar el ceptre europeu. Amb anterioritat, també havien cantat victòria Javier Moracho, en 60 m tanques (Madrid, 1986); María Reyes Sobrino, en 3 km marxa (Budapest, 1988), i Gaietà Cornet, en 400 m (l'Haia, 1989).
Guerrero, sisena en 800 m
El periple d'Esther Guerrero en el seu debut en un europeu en pista coberta es va tancar amb el sisè lloc de la final. La banyolina es va situar darrere les dues grans favorites, la suïssa Selina Büchel i la britànica Shelayna Oskan-Clarke, que van marcar uns ritmes molt exigents (59:52 als 400 m). Guerrero encara va intentar superar la britànica al pas pels 500 m, però Oskan-Clarke ho va impedir i va tenir un petit contacte que li va fer perdre el ritme. La catalana ja va abordar l'última volta molt justa de forces i no va poder impedir acabar en sisè i últim lloc. “Acumulàvem tres curses i, si volia fer alguna cosa, havia de sortir ràpidament. M'he enganxat a la suïssa, però les cames no m'han respost. M'han faltat forces, espero tenir-les en el pròxim campionat”, va sentenciar.
També va completar un magnífic campionat la jove velocista de Sant Boi de Llobregat Cristina Lara (1995), que va ocupar el quart lloc de la tercera semifinal de 60 m i va igualar la seva segona millor marca de sempre (7.40). “He disfrutat molt. Encara no m'ho crec. Em posaria una nota de 9,5, perquè l'excel·lència no existeix”, va valorar. En la cursa definitiva, el títol va ser per a la britànica Asha Philip (7.06). En la sessió de cloenda, també va destacar el rècord europeu de Kevin Mayer en heptatló (6.479), la millor marca mundial de l'any de la sèrbia Ivana Spanovic en llargada (7,29 m) i el doblet de la britànica Laura Muir, amb els títols de 1.500 m i 3.000 m.