Mai. Suposo que, precisament, d'aquí ve tota la il·lusió amb què visc en aquests moments. Estic fascinat de poder viure una experiència tan increïble i de poder donar una empenta al projecte. Mai havia considerat com a opció real que em trobés entre els candidats al lloc, però com tampoc m'imaginava pas ascendir el Granollers de segona nacional a divisió d'honor. No són coses que et planteges, perquè, si en aquest món et dediques a pensar-hi, només t'emportes fiascos. El meu cap em demana prudència, centrar-me en el dia a dia i gaudir del moment amb els meus. He gaudit amb un equip que estava a lliga catalana femenina, he gaudit ascendint-lo i he gaudit aquest parell d'anys amb el masculí. Ara només vull gaudir de l'experiència.

Es va comportar a l'altura d'un club gran, em va mostrar la seva estima i el suport a l'oportunitat que se m'havia plantejat. Els agraeixo que em permetin viure aquest somni.

És indubtable que la selecció ha rendit a un gran nivell, segurament estem davant una època gloriosa per a l'handbol femení. Després de molts anys de feina, hem aconseguit posicionar la selecció femenina com a nom i marca al mapa internacional. És lògic tenir les expectatives pels núvols, però s'ha de ser cautelós i tocar de peus a terra, que tot necessita un procés perquè vagi entrant gent nova i jove que empenyi aquesta generació cap endavant. Això acaba de començar i és una feina de formigueta que s'ha d'anar fent a poc a poc però amb pas ferm.

M'ha concedit llibertat absoluta per treballar. Tot inici necessita temps per consolidar el canvi. L'arribada d'un nou entrenador sempre implica un període d'adaptació i integració. Aquesta és la primera concentració i tampoc es poden fer gaires experiments. Hem integrat moltes cares noves i joves, i això sempre vol temps. L'objectiu a llarg termini és el procés de millora i la integració de gent jove que s'acobli al talent de la generació actual.

El mundial encara queda molt lluny. Al juny ens juguem la classificació contra Ucraïna, que ens posarà les coses molt difícils. Ara per ara, però, només m'interessa la feina amb l'equip, conèixer el grup i veure com van absorbint tots els conceptes. Després ja treballarem per a aquesta classificatòria del mes de juny. Ens centrem a assentar les bases per fer reals les possibilitats de disputar el mundial.

La química és molt bona. Les veteranes són vitals per encoratjar i integrar les nouvingudes. La barreja és bona i la feina a la pista és excepcional. Molts mecanismes encara no flueixen, però no em preocupa, perquè és el quart entrenament i sé que al final tot sortirà a còpia d'entrenar-nos i conèixer-nos.

Tant en el femení com en el masculí som exportadors de jugadors a lligues estrangeres. Ens agradaria poder treballar de la mateixa manera aquí, però encara ens queden molts graons per pujar. S'estan fent les coses bé i amb molt esforç perquè la lliga sigui cada cop més competitiva i que torni a ser un destí atractiu per a totes aquestes jugadores que es veuen obligades a marxar. No ho veig com un futur molt llunyà. Si se segueix treballant conjuntament en tots els estaments, federació i clubs acabaran elevant el rendiment d'una lliga amb potencial.

L'any vinent de ben segur que estaré exclusivament centrat en la selecció. M'és materialment impossible compaginar-ho per calendari, a més la federació buscava un entrenador amb dedicació exclusiva. A part, també tinc les obligacions que comporta ser pare de tres fills. Acabaré la temporada amb el Granollers, també t'ho asseguro.

Més que masculí o femení, és una qüestió de club i selecció. Els mecanismes són diferents, encara m'he d'ubicar. Però de masculí a femení, quan estàs en equips tan competitius, la transició no es nota tant. La selecció és un equip en què totes ho entenen tot perfectament, tenen el mateix discurs. No és tan diferent. Sí que costarà més el tema club-selecció. En un club t'has d'adaptar al pressupost de l'equip, mentre que a la selecció tens jugadores per tot el món de les quals pots disposar, i saps que desitgen venir.

La primera volta ha estat costosa, com sempre. L'arribada de la Laura Steinbach va tranquil·litzar l'equip, però les noies han respost fins i tot sense ella. La classificació per a la copa és la prova que s'estan fent les coses bé i la gran feina que fa el club. La sensació és que si se segueix pel mateix camí a nivell intern, el Granollers es pot convertir, en uns quants anys, en un equip referent de l'handbol femení.

Uns Jocs Olímpics. Seria un pas més. Un cop complert el repte, el següent ja seria un mundial, un europeu... Però, participar en uns Jocs Olímpics seria un somni que com a jugador em va faltar viure. Ara, però, tinc l'oportunitat d'aconseguir-ho.