Sí, havia d'aprofitar-ho, com que era el meu últim any de sub-23 ho volia fer al màxim de bé, sobretot fora d'Espanya: als campionats del món i a la copa del món. Tant de general com de sub-23, la millor prova que he fet són els esprints. I les altres curses cada vegada em surten millor, sobretot les individuals, en què fins l'any passat o fa dos anys no era gaire bo i ara, aquest, he aconseguit algun top 10 absolut. Això vol dir que cada cop estic més bé, sobretot en individuals. En esprints, l'any passat ja ho havia fet bé.

Sí, són curses de tres minuts que, si les passes, són quarts de final, semifinals i final. I si les fas totes, són quatre, que són 12 minuts, mentre que en individual són quasi dues hores de cursa. Cada prova té la seva dificultat però, morfològicament, es pot dir que els esprints són més exigents per a la musculatura: has de tenir més cames... Per exemple, en individual, potser no és necessari tenir tanta cama per fer-ho bé. Una persona prima i sense gaire múscul és probable que un esprint no li vagi gaire bé, és qüestió de potència i explosivitat.

Em va afectar molt, en aquell moment. Però, malgrat això, em va anar bé, perquè vaig saber què és estar lesionat, què és descansar... I crec que em va ensenyar a vigilar bastant el nivell d'entrenament que porto i que es basa també, molt, en la recuperació: no arribar cansat a les curses. Ho vaig veure molt clar, vaig haver d'estar dos o tres mesos sense fer gens ni mica d'esport i, l'hivern següent, estava bé un altre cop. Es necessita descansar.

Sí, va ser a mitja temporada del primer any a sub-23. I sí, m'havien anat sortint resultats i l'any passat, que va ser el que ja s'havia de veure si estava del tot recuperat, també vaig anar bé i evolucionant. Aquest any ja ho he fet molt millor, tant pel que fa a la forma com pel que fa a resultats.

És evident que no serà gens fàcil guanyar algunes coses. En qualsevol canvi de categoria, i encara més arribant a sènior, se't redueixen molt les possibilitats. Però aquest any ja he fet algun podi a àmbit absolut: un de sènior en esprint i en relleus dels mundials que també ho vam fer molt bé. I potser l'objectiu no sigui tant de cara a l'any que ve sinó d'aquí a dos anys: m'agradaria tornar a estar bé i, sobretot, de cara als campionats del món. Especialment en la cursa per equips, un bon esprint i uns bons relleus.

No se n'ha parlat gaire més i és un tema que no sé si s'ha arreglat o ha quedat pendent. Suposo que l'objectiu de l'ISMF és ser al màxim de rigorosos per mirar d'arribar a ser un esport olímpic algun dia. I és veritat, el que deia en Kilian, que s'estaven passant una mica de la ratlla. És un esport que fins ara era força minoritari, hi ha molt poca gent que el practica i la gent que sortia a la muntanya ho feia per passar-ho bé i gaudir.

No ho sé, cap on va: de moment, l'esquí de muntanya està creixent, però per exemple tampoc ha tingut el mateix boom que les curses de muntanya. Jo crec que li falta una empenta, a l'esquí de muntanya, si vol seguir creixent. I si l'ISMF vol fer-lo olímpic és perquè hi hagi més gent que s'hi aficioni. Tampoc ho tinc clar. A mi, per exemple, em faria il·lusió anar a uns Jocs Olímpics. I si mai arribés a ser olímpic, l'esport en si segur que canviaria. La mentalitat de la gent que aniria a la muntanya ja no seria la mateixa.

Tot just he descansat uns dies i aquesta setmana començava a córrer, perquè em vull posar les piles. Aquesta temporada vull fer força curses, sobretot quilòmetres verticals, m'agradaria seguir el circuit de la copa del món. Són proves explosives, ràpides i només de pujada. Al final és mitja horeta i, amb el desgast físic que hi ha, et permet fer-ne força i competir més.