La plantilla de La Sirena CN Mataró recorrerà demà 3.500 quilòmetres per desplaçar-se a la localitat russa de Kirixi per disputar la final a quatre de l'Eurolliga, en què coincidirà amb l'Astralpool CN Sabadell. Ser un dels quatre millors d'Europa i disputar les semifinals contra el Kirixi divendres significa l'èxit més important fins ara d'un projecte, l'equip femení, que es va gestar fa gairebé vint anys.

La llavor plantada el 1999 ha superat les expectatives. L'èxit no es limita a jugar les semifinals de la màxima competició continental contra el Kirixi divendres, sinó en el fet d'haver creat una estructura sòlida i de referència en el waterpolo femení continental. Sis anys després de néixer, la secció femenina de waterpolo es va estrenar en la divisió d'honor. Va complir i arrelar en la categoria durant tres anys i el 2009 va disputar les semifinals del play-off pel títol per primer cop. Els últims anys s'ha consolidat en la segona posició a l'ombra del Sabadell, al qual va vèncer en la final de la copa l'any passat, en un curs històric en el qual també va aixecar la copa LEN, la segona copa continental.

El director esportiu, Joan Masriera, i un dels artífexs del projecte, es mostra satisfet de l'evolució. “És l'èxit d'unes jugadores, uns entrenadors... Ens fa molt feliços que esportistes d'aquí, si tenen les condicions i el nivell necessari, arribin al més alt nivell amb el club de casa. És la culminació d'una filosofia de club que comença des dels més petits.”

Els bons resultats de la secció rauen en la política del club, la direcció esportiva i en la coincidència a l'aigua del talent de quatre jugadores de la generació del 92 i 93, formades a Mataró i fonamentals durant aquests anys: Helena Lloret i Roser Tarragó, que ara mateix ja no hi són, i Marta Bach i Ciara Gibson. Bach admet que temps enrere no s'hauria ni imaginat el que estan vivint: “És un somni arribar a una final a quatre, fa uns anys ho veia impensable. Recordo anar a veure el Sabadell jugar l'Eurolliga i ho veia molt lluny.” I afegeix: “He vist l'evolució de l'equip: mantenint la categoria en un moment jugaven per amor a l'art; entrant a la copa de la Reina, que ja era un èxit; classificant-se per jugar a Europa després de ser quartes i, finalment, arribant a una final europea. És el somni de qualsevol esportista arribar al lloc més alt amb el seu propi club.” I recorda especialment Elena Padilla, una de les jugadores dels inicis i que va actuar de pont entre les dues generacions. Bach assenyala les claus de la progressió: “Haver coincidit una generació bona, la bona feina formativa del club i el suport dels patrocinadors, com La Sirena, que ens ajuden moltíssim.” I destaca el caràcter d'un bloc que “davant de les adversitats sempre ha girat la truita”.

Ahir, la plantilla es va acomiadar davant de les autoritats locals –l'alcalde David Bote i el regidor d'Esports Josep Font, que van destacar que és el primer equip de la ciutat que disputarà una fase final de la màxima competició continental.